Societat Última actualització Divendres, 15 d'octubre de 2010 05:00 h

Clam a favor de l'anul·lació del judici de Companys en el 70è aniversari de l'afusellament

ERC, la Comissió per la Dignitat i ara Joan Saura demanen que es modifiqui la Llei de la Memòria Històrica per poder restituir l'honor de l'expresident

Setanta anys després de la mort del president Lluís Companys, La nul·litat del judici militar que va condemnar-lo a mort centrarà l'actualitat d'aquest 15 d'octubre, que commemora el 70è aniversari de l'afusellament del president català a mans franquistes. El procés per anul·lar el judici va quedar suspès quan la fiscalia espanyola va decretar que la sentència és 'inexistent i nul·la de ple dret' perquè la Llei de la Memòria Històrica ja declara 'il·legitimes' totes les sentències franquistes que van vulnerar els drets dels represaliats. Des d'Esquerra s'ha reivindicat en diverses ocasions que amb aquest gest no n'hi ha prou i cal anar més enllà per aconseguir la nul·litat per la via judicial, una opinió que també comparteix la Comissió de la Dignitat i la néta del president, Maria Lluïsa Gally. En aquest sentit també s'ha expressat aquest dijous el conseller d'Interior, Joan Saura, malgrat que al Congrés

En el setantè aniversari de l'afusellament de l'expresident de la Generalitat republicana, per primera vegada el judici que el va condemnar a mort està declarat il·legítim. El passat 25 de març el Fiscal General de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va decretar que segons la Llei de la Memòria Històrica del 2007, es consideren 'il·legítimes' totes les sentències que van vulnerar 'per vicis de forma i fons' el dret a tenir un judici just.

En concret, el Fiscal va assegurar que la sentència ja no té 'validesa' perquè ha quedat 'expulsada' de l'ordenament jurídic espanyol en aplicació de la Llei de la memòria històrica. D'aquesta manera, va rebutjar reobrir el procés de Lluís Companys en considerar-lo 'inexistent', però no declarava directament nul el judici que el va condemnar a mort, com continuen demanant des de diversos sectors.

Mentre que el president de la Generalitat, José Montilla, va mostrar-se satisfet per aquest 'gest sense precedents' de la fiscalia, el matís que separa la il·legitimitat de la nul·litat va ser suficient per dividir les opinions dels implicats, alguns dels quals busquen altres mètodes per aconseguir la completa nul·litat.

'La mare voldria haver anat més enllà'

Des de Mèxic, la néta de Lluïs Companys, Maria Lluïsa Gally, manté viu el record del seu avi a través de les vivències que li va transmetre la seva mare, filla de l'expresident. 'Era un home generós, familiar, molt 'carinyós' i dedicat a la política i a Catalunya', explica Gally.

En declaracions a l'ACN, Maria Lluïsa Gally assegura que el decret de la Fiscalia és un 'pas endavant', però que hagués preferit la 'nul·litat' del judici. 'D'alguna manera s'ha restituït part del deure que tenia el govern espanyol amb Lluís Companys i Catalunya', apunta, però afegeix que 'idealment s'hauria d'anul·lar'. 'No sé si això és possible'.

Per Gally, el judici de Lluís Companys és un procés que la família 'no tancarà mai' perquè és una 'llaga' que han viscut durant 'molts anys' i tres generacions. En referència a la il·legitimitat, Gally creu que la seva mare 'ho consideraria un gran avenç' però que 'voldria anar més enllà'.

La via internacional

Per la Comissió de la Dignitat, no només cal anar més enllà, sinó que considera el decret de la Fiscalia un 'joc de paraules' i una 'enredada', perquè la mateixa Llei de la Memòria Històrica 'rebutja que es declari nul·la' qualsevol sentència.

Segons l'advocat i portaveu d'aquest col·lectiu, Josep Cruanyes, la llei 'només fa una reparació moral', però en canvi 'deixa oberta la via judicial'. 'Que no ens prenguin per tontos', reivindica Cruanyes, i argumenta que les diverses famílies de víctimes represaliades que han demanat el certificat de nul·litat del judici al Tribunal Militar, no ho han aconseguit. De fet, considera el decret un 'insult a la intel·ligència jurídica, perquè està dient una bestiesa absoluta, i és inacceptable'.

Per Cruanyes, només es podrà restituir la memòria de Lluís Companys quan el govern espanyol reconegui d'una manera 'solemne' la 'injustícia' que va cometre l'estat espanyol i quan es declarin 'nuls' totes els processos que va dur a terme el franquisme 'per motius polítics'. Per aconseguir-ho, Cruanyes creu que cal reobrir el procés a través dels tribunals o bé a través de la modificació o ampliació de la Llei de la Memòria Històrica, la qual especifiqui la 'nul·litat' de tots aquests judicis.

Però la Comissió de la Dignitat vol posar el debat sobre la taula, i portarà un informe del cas a la Comissió de Drets Humans de Ginebra, un organisme depenent de l'Organització de les Nacions Unides que vetlla pel compliment del Tractat de la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics dels Ciutadans.

L'objectiu és que aquest organisme internacional requereixi a l'estat espanyol 'solucionar aquesta plana pendent' de la seva història. 'La no reparació de les víctimes és un crim per un estat democràtic', afirma. Cruanyes espera presentar aquest informe abans que acabi l'any, i fer-ho amb el suport de les mateixes formacions polítiques que han donat suport al col·lectiu en la preparació dels actes de commemoració: CDC, ERC i ICV-EUiA.

Modificar la Llei de la Memòria Històrica

Precisament, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha reclamat aquest dijous una reforma de la Llei de la Memòria Històrica per declarar la nul·litat del judici contra l'expresident de la Generalitat i la resta de represaliats pel franquisme. Saura no ho ha proposat en nom del Govern, i ha precisat que es tractaria de 'consolidar la doctrina' que va establir el Fiscal General de l'Estat.

La decisió del fiscal d'ignorar les peticions d'anul·lació va dividir els socis de Govern, i mentre Montilla va mostrar satisfacció per l'anunci ERC no va donar el procés per tancat. El passat mes de setembre va presentar una moció que reclamava a l'executiu espanyol 'les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al president de la Generalitat Lluís Companys', però la cambra baixa la va rebutjar amb el vot en contra del PSOE i del PP.

Precisament aquest diumenge, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, va carregar contra els seus socis del tripartit, PSC i ICV-EUiA, però també contra el PSOE, per haver-se 'resignat' i evitar promoure l'anul·lació del judici de Companys.

---

Notícies relacionades