directe ! a La República. N. 4126. Diumenge, 27 de setembre de 2020 02:41 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Cap a on va el republicanisme?

L'article de Joan Tardà enceta el debat sobre el full de ruta dels partits de la República

Comentaris 6  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant Carregant

ANÀLISI - @JoanSole_ | Amb més o menys encert, ahir Joan Tardà va obrir un debat molt interessant sobre quin ha de ser el full de ruta que ha de seguir el republicanisme català. Tot i que amb els resultats del 21 de desembre tot semblava indicar que hi hauria un acord de Govern per intentar desplegar la República, la realitat és que, ara mateix, no hi ha un camí marcat i acordat més enllà d'intentar salvar la legislatura com sigui.
© Roser Vilallonga

Comparteix
   

Amb més o menys encert, ahir Joan Tardà va obrir un debat molt interessant sobre quin ha de ser el full de ruta que ha de seguir el republicanisme català. Tot i que amb els resultats del 21 de desembre tot semblava indicar que hi hauria un acord de Govern per intentar desplegar la República, la realitat és que, ara mateix, no hi ha un camí marcat i acordat més enllà d'intentar salvar la legislatura com sigui.
 
Tot i que la investidura a llarg termini era una aposta que podia ser bona pel desgast al qual podia estar sotmès l'executiu de Rajoy -amb la reducció de la compra de bons del BCE, els pressupostos del 2018 i el problema de les pensions-, la situació actual és que la manca de cohesió ha propiciat que avui el republicanisme es trobi igual que un vaixell a la deriva amb els tripulants enfrontats i les eines i la brúixola amagades.
 
La pregunta que s'haurien de fer els tres partits, i que caldria respondre amb la societat civil que els ha acompanyat, és: Cap a on anem? El mantra sobre el creixement de la base social del republicanisme és constant des que l'any 2012 l'ANC va sorprendre a tothom amb un milió de catalans als carrers de Barcelona. És cert que el projecte republicà mai havia arribat tan lluny com ho ha fet fins ara, però també cal concretar que quan ho ha fet la direcció política no ha estat a l'altura. El president legítim, Carles Puigdemont, admetia la setmana passada que el Govern, però en concret ell, es va equivocar quan va suspendre la Declaració d'Independència el 10 d'octubre. Un error garrafal, ja que es va malbaratar la mobilització popular amb l'esperança que l'Estat s'asseuria a negociar i que Europa escoltaria el clam d'una regió.
 
La base social republicana va créixer quan els fets van passar per davant de la retòrica, quan els dirigents es presentaven a la plaça Universitat, com va fer Oriol Junqueras, i deien davant dels estudiants que era el seu moment. Van fallar, i ja que van fallar potser cal agafar-se a la màxima futbolística que quan un entrenador no funciona cal buscar el seu relleu. El mateix Joan Tardà ho va apuntar en una xerrada organitzada per Revista Mirall i el directe!cat, que més endavant també va repetir a Catalunya Ràdio: "Si no ens en sortim, ens n'haurem d'anar cap a casa. Tots eh? En Puigdemont, en Junqueras, jo mateix. Tothom. Per poca vergonya que es tingui tothom haurà d'anar cap a caseta i demanar perdó".
 
Potser per començar a treballar aquests fulls de ruta cal un relleu a les direccions, no té cap sentit que la desconfiança sigui el punt de partida. No pot ser que el mes d'octubre, novembre i desembre es digui que mai es pactarà amb els "carcellers i espoliadors" del PSC i ara es regalin titulars on sembla més fàcil arribar a un acord amb el Miquel Iceta del 155 que no pas amb el president a l'exili. Són contrastos molt bèsties que no responen a una dinàmica que hagi donat cap resultat més que la divisió de les files sobiranistes.
 
És moment de donar respostes
 
Pregunteu-vos: Cap a on va el republicanisme? Governar una gestora autonòmica? Recuperar les institucions? Fer un front d'esquerres per administrar les molles? És difícil d'entendre que, després de quasi tres mesos, avui encara el debat no giri al voltant de quin full de ruta cal aplicar per recuperar les institucions, investir el Govern legítim, articular una campanya internacional en pro de l'alliberament dels presos i del retorn del president i els consellers que ara són a Bèlgica.
 
La sensació és de pèrdua de temps, de tornar a malbaratar un capital com és el de més de dos milions de vots. De desaprofitar la prevaricació del jutge Llarena. D'enredar-se en lluites intestinals sense cap altra evolució que la de fotre l'adversari perquè sembli pitjor que jo. Hi ha presos polítics i un Govern a l'exili, cal fer-se digne d'aquesta causa.
 
El debat que ahir va obrir Joan Tardà és interessant, i ho és perquè posa sobre la taula el fet que hi ha una part del republicanisme que està disposat a fer tabula rasa amb els qui han votat a l'Ajuntament de Barcelona fa només unes setmanes que no volen el trasllat dels presos polítics a les presons catalanes. A obviar que fa cinc mesos van votar a favor del 155. Sí, el PSC de Núria Parlon es va desmarcar d'aquest posicionament, però perquè l'escàndol que suposa l'arbitrarietat judicial és tan evident que per dignitat no pot estar a favor del fet que Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart siguin més a prop de les seves famílies.
 
Fer valdre el capital social
 
A vegades el republicanisme es mou en una mena de complex que costa d'entendre. Un complex que el fa afirmar coses com que l'estelada molesta, que els crits contra la manipulació de la premsa fan sentir incòmodes o que l'espai republicà només pot créixer cap a una direcció, l'esquerra. Un complex que qüestiona constantment el valor del seu projecte, de la força del carrer i dels resultats electorals: El 'No' a la independència (43%) val més que el 'Sí' (47%)?
 
És pertinent saber cap a on va el republicanisme, quins objectius hi ha a curt i llarg termini. Qui els liderarà, amb quin objectiu i per a què fer. La cosa és que cal ser clars, sincers i transparents. Després les urnes decidiran qui té més o menys suport i quin projecte mereix la confiança dels electors.




COMENTARIS fletxa taronja

item
#6
TABARNIA IS NOTHING, CATALONIA WILL BE AN INDEPENDENT STATE AND ALBERT BOADELLA IS CRAZY fletxa QUERIDOS NAZIS, PONGO REPUBLICA EPAÑOLA EN EL GPS Y ME SALE LA CARCEL DE ESTREMERA. NO DEJO DE TOMARME LA DOSIS DIARIA DE VALIUM Y FORTASEC. EL DIA QUE EL MARIANO DICE TONTERIAS EN RUEDA DE PRENSA, DOSIS DOBLE.
6 de març de 2018, 18.53 h



Si no digo más chorradas sobre los mozos de la cuadra del señorito de mi aldea, que se tiraban todos a mi madre por unas perras gordas, es porque ahora estoy en un mal trance.

Con lo contento y agradecido que estaba yo por el perfume a carne de cerdo y a panceta que olia este último pedo que me he tirado, y el muy TRAIDOR, a pesaar de oler tan bien, me ha vuelto a reventar tres de las cuatro almorranas que Dios ha puesto inmisericordemente en mi culo.

¡ Dios, Dios! ¿por que me tratas t... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
TABARNIA IS NOT CATALONIA AND ALBERT BOADELLA IS THE EXILED PRESIDENT fletxa QUERIDOS NAZIS, PONGO REPUBLICA CATALANA EN EL GPS Y ME SALE LA CARCEL DE ESTREMERA. NO DEJEIS DE TOMAROS LA DOSIS DIARIA DE VALIUM Y FORTASEC. EL DIA QUE EL PUCHI DICE TONTERIAS EN RUEDA DE PRENSA, DOSIS DOBLE.
6 de març de 2018, 13.02 h

#1 El jefe de los Mossos niega que el 1-O hubiera "cargas policiales"
Ferran López, que admite que el dispositivo era insuficiente, declara que se trató de "desalojos de lugares"

https://www.elperiodico.com/es/politica/20180226/ferran-lopez-actuacion-mossos-declara-supremo-1-o-6650566

ENRIC MILLO NO HACE MAS QUE REPETIR LO QUE DICE EL JEFE DE LOS MOZOS DE LA CUADRA


JUA JUA JUA JUA JUA JUA JU JUA JUA


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
6 de març de 2018, 10.36 h

NO PODEM DUBTAR D'ERC REPUBLICANA I INDEPENDENTISME PERÒ JOAN TARDÀ S'EQUIVOCA PENSANT AMB EL PSC actual, PER RES, I DELS COMUNS, AMB METONÍMIA I ESTINTOLANT LES ESTRUCTURES
D'ESTAT FETES A MATA DEGOLLA DE SEGLES, I REPETINT AMB TOTA MENA DE VIOLÈNCIES ELS SEUS PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO NACIOANL ESPANYOL, ON SEMBLA DOMÈNECH HAVER APRÈS LA HISTÒRIA FABUÑADA PER LA FINCA ESPAÑA


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
6 de març de 2018, 09.34 h

#1

T'has deixat un de diabòlic, el de Vox, que ara l'agrada sortir als mitjans de comunicació i cada cop li surt foc per els cai-xals. Es com el diable.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
Manu fletxa Terrasa
6 de març de 2018, 09.16 h

Eleccións, i tots a votar la CUP, farts dels partits convencionals que no s'han adaptat a la nova situació,


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
6 de març de 2018, 09.05 h



Hi han uns personajillos que apareixen habitualment als mitjans (de vegades massa), que hem provoquen grima: Bernardos, Juan Josè Lopez Alegre, la Choni del chiclet Levy, Camacho, Arrimadas, Rivera, la triple SSS, Rajoy (el podridor dels casos, tipic de la seva regió), Fernandez Diaz, tots ells mentiders compulsius i que quant els veig , cambio automaticament per què em posso malalt.

Segú que m'hen deixo molts........


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Ramon Boixet Ramon Boixet
Coincidències Blaugranes
Joan Lladonet Joan Lladonet
De fiscals i de bancs
Francesc Bonastre i Santolària
Per què Espanya no és una nació?
Xavier Guarque Xavier Guarque
Autonomia, potser si... Sobirania, segur que no
Màrius Viella Màrius Viella
De color de gos quan fuig

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.