Tot i que el fet que hagi donat positiu en el test de la tuberculina no significa que Forn tingui tuberculosi, des de la seva defensa  han assegurat que tant la metge d'Estremera com d'altres doctors que han consultat els han instat a dur a terme un tractament preventiu (per tal que la malaltia no es desenvolupi) amb antibiòtic i que el millor és que sigui fora de la presó.

El tractament consistiria en prendre una pastilla d'isoniazida diària, durant nou mesos i podria ser -o no- perillós depenent de l'Estat del pacient. El risc rau sobretot en l'hepatotoxicitat del medicament, que implica un dany en el fetge però que depèn de múltiples factors: segons l'edat, les patologies, els antecedents o l'estil de vida de la persona tractada pot afectar de maneres molt diferents. En els casos més extrems fins i tot pot suposar una fallada hepàtica i la mort. 

En tot cas, és el personal sanitari que tracti Forn qui ha de determinar els riscos que poden suposar per a ell el tractament. Aquest -amb tot- sempre s'ha de dur a terme sota un estricte control que serà més senzill d'exercir des d'un hospital. Potser per això la defensa de l'exconseller hauria demanat la seva llibertat, avalada per les recomanacions de diversos metges que haurien ignorat des de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid. La institució, de fet, hauria avalat el posicionament de la fiscalia que manté que és possible administrar el tractament des de la presó; evitant així l'actuació d'Institucions Penitenciàries.