La defensa de les exdiputades ja va fer aquesta petició al gener davant la Sala Penal del Suprem (que ho va tombar) i està pendent que resolgui un recurs de súplica. En aquell moment, el lletrat ja qüestionava la competència del Suprem i al·legava que no era un tribunal imparcial. Com que la sala encara no s'ha pronunciat, ara Gabriel i Boya recorren al Tribunal Constitucional perquè consideren que es vulneren drets fonamentals. En el recurs d'empara, es citen drets del Conveni Europeu de Drets Humans, com el de ser jutjades "per un tribunal independent, imparcial i prefixat per la llei" o el de tenir una "tutela judicial efectiva".

A mitjans de gener, la CUP va presentar un escrit davant la Sala Segona del Tribunal Suprem on exposava que aquest tribunal no és competent en el cas del sumari per rebel·lió, on hi consten com a investigades, entre d'altres, les exdiputades de la formació Mireia Boya i Anna Gabriel. En aquest sentit, recorda que el mateix tribunal va rebutjar una denúncia d'UPyD per la consulta del 9-N pels mateixos delictes i que aleshores el Suprem va concloure que havien de ser els tribunals catalans els qui s'havien d'encarregar del cas. A més, fa constar que són diversos jutjats de Barcelona els qui investiguen fets relacionats amb l'1 d'octubre i amb la darrera legislatura. 

 

Entre els arguments, al·legaven que hi havia "manca d'imparcialitat i independència" de l'alt tribunal espanyol perquè, per exemple, el fiscal que va signar la querella (José Manuel Maza, mort al novembre a Argentina) i l'actual fiscal general, Julián Sánchez Melgar, van ser companys de sala dels magistrats que investiguen la causa per rebel·lió. També feien constar unes declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que va afirmar que el PP havia "decapitat l'independentisme". Amb això, la defensa de la CUP entenia que s'havia "auto atribuït directament el resultat de determinades resolucions judicials", el que, remarcaven, incompleix de "manera flagrant" la separació de poders.

 

Un pas més davant el TC

 

La Sala Penal (o Sala d'Apel·lacions), no va admetre l'escrit i la defensa de Gabriel i Boya van presentar un recurs de súplica davant la mateixa sala perquè consideraven que la inadmissió no estava argumentada. La sala, però, no els ha respost encara. Per això, la defensa de les exdiputades fa un pas més i recorre en empara al Tribunal Constitucional, perquè considera que es vulneren drets fonamentals de les dues exdiputades. 

 

En l'escrit, presentat el divendres passat, es demana al TC que, tal i com estableix el Conveni Europea de Drets Humans, les dues exdiputades han de poder ser jutjades per "un tribunal independent, imparcial i prefixat per la llei". Apunten també que, en base a la llei europea, tenen dret a una "tutela judicial efectiva i al recurs efectiu". En el recurs es fa referència a nombrosa jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i recorda els arguments ja expressats en l'escrit presentat al Suprem (i que no es a admetre). 

 

Haurà de ser la sala del TC qui estudiï el recurs presentat per la CUP i decideixi si l'admet o no a tràmit.