L'hora és greu, però pot ser esperançadora si hi ha voluntat
Avui el republicanisme pot viure l'empresonament de sis representants, és decisió dels partits fer valdre la unitat o deixar-la perdre per sempre
2
CarregantANÀLISI - @JoanSole_ | Amb poca probabilitat el discurs d'ahir de Jordi Turull serà recordat amb entusiasme per les files republicanes, no només pel to, sinó pel moment. La tercera opció de Junts per Catalunya es va presentar a la cambra amb l'ombra del Tribunal Suprem, l'Espasa de Dèmocles, sobre seu i amb el record de la resolució que poques hores abans havia emès on carregava contra la Fiscalia per demanar la llibertat sota fiança del conseller legítim Joaquim Forn.
El missatge que ahir va emetre al Fiscal General de l'Estat és molt clar, la repressió serà total. La humiliació ha de ser constant. I davant això, davant una maquinària que es proposa fer desaparèixer un moviment polític, és quan el republicanisme ha de fer front l'imperi amb l'única arma que el derrota, l'esperança.
El republicanisme ha de recordar, per si encara queda algun tipus de dubte, que no guanyarà sense unitat, no serà fort davant la repressió si considera el seu company un rival i no un aliat. Hi ha veus que intenten alimentar i estigmatitzar la CUP per no votar a favor de la investidura de Turull, fóra bo recordar la contradicció que suposa el discurs d'ampliar la base quan no dones un lloc a la taula de negociació als cupaires.
Avui Turull, Forcadell, Rovira, Romeva, Rull i Bassa potser no tornen a casa, de fet, alguns mitjans ja han anunciat que seran empresonats. Turull podia ser el primer president de la Generalitat empresonat de l'etapa democràtica de l'Estat, tot un simbolisme que l'experiència ens diu que és estèril davant una l'Europa dels Estats que callen la repressió. Una "jugada mestra" per posar contra les cordes Llarena? No. La investidura exprés fou una reacció a la citació del Suprem, en cap cas una acció emmarcada en una estratègia.
Han estat més de tres mesos perduts, de discrepàncies i fangars mediàtics que en alguns moments han quasi normalitzat que un Estat i un jutge prevariquin, empresonin, forcin l'exili i decideixin qui pot presidir un país. Tres mesos on, de nou, el republicanisme ha mancat de comunicació, unitat i estratègia.
En un moment de la seva intervenció Jordi Turull digué, "en aquesta hora greu, solemne però també esperançadora de la història de Catalunya, m'adreço a tots vostès...". L'hora pot ser esperançadora si hi ha voluntat. Si no hi ha retrets ni desconfiances. Si el clam per la unitat deixa de ser un eslògan i és una pràctica.
Notícies relacionades
- La Guàrdia Civil acusa ara a Turull de ser una persona ''extraordinàriament rellevant'' en l'1-O 22.03.2018.
- Turull: ''En aquesta hora greu, solemne però també esperançadora" 22.03.2018.
- [Vídeo] Arrimadas a Turull: ''Vostè no és creïble, senyor Puigdemont!'' 22.03.2018.
- El mapa conceptual d'una investidura efectiva 22.03.2018.
Imprimir
Enviar
rdnes
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat