Vicky, Cristina, Barcelona', s'ha presentat aquest cap de setmana al festival de Canes
"És difícil mirar Javier Bardem als ulls", diu Rebecca Hall, la Vicky al film de Woody Allen
L'actriu anglesa Rebecca Hall és potser la menys coneguda dels quatre protagonistes de 'Vicky, Cristina, Barcelona', l'última pel·lícula de Woody Allen presentada aquest cap de setmana al festival de Canes, però és la que encarna el primer nom al títol i la gran revelació del film. Rebecca Hall/Vicky, companya d'aventures d'Scarlett Johasson/Cristina a la ciutat catalana, viu una intensa història amb el personatge de Javier Bardem i, d'ell, diu que 'és difícil mirar-lo als ulls', en unes declaracions fetes a un grup de periodistes internacionals.
'Terrible... Et fixa de veritat. És difícil mirar-lo als ulls. I és complicadíssim adivinar-lo. Et deixa en una situació incòmoda'. Així defineix Rebecca Hall el treball entre els dos, com si encara estigués rodant amb Bardem les escenes a Barcelona i Oviedo, en què cau enamorada d'ell per la contraposició de caràcters que en fa Woody Allen. Ella representa una nord-americana, amb accent canadenc, formal i a punt de casar-se, i Bardem l'esteriotipus de l'amant ibèric, temperamental i imprevisible.'No, estic fent broma', rectifica immediatament Hall entre somriures, tot i que no invalida l'afirmació que acaba de fer i que també fa riure a la resta de periodistes anglosaxons.
'És maco. És una de les persones més interessants amb les que he treballat. Disposa d'una presència increïble. A més, és un gran apassionat i, durant el rodatge, ens feia compartir el que escoltava al camió de maquillatge. Un estil de música 'cheasy' (popular per ballar). Vam passar bones estones', recorda l'actriu anglesa de 26 anys, filla del director de teatre Peter Hall.
En la vida real, Hall va estudiar literatura a Cambridge i, en l'argument d'Allen, és a Barcelona per acabar la seva tesi sobre 'la identitat catalana'. Com ha acabat aquesta tesi? 'Bé, una mica de Gaudí i... alguns poetes catalans, de qui ara no recordo el nom. Però no gaire més, sincerament. Em sento una mica fora de lloc i tímida amb l'espanyol. Encara que tota la gent em parlava amb en català o espanyol i vaig agafar algunes paraules... guapa!'.
La resta de mitjans deixen formular aquestes preguntes després que, des del principi, la conversa s'hagi centrat en parlar de la seva major experiència en teatre, la comparació entre el seu pare i Allen i la identificació amb el seu personatge racional que contrasta amb el de Scarlett Johansson, algú sense compromisos i que es llança a un trio amb Bardem i Penélope Cruz.
'No, jo sóc completament irracional! No, no ho sé. Crec que un home o una dona, dóna igual, té tendència a viure l'amor de les dues maneres. En aquesta pel·lícula, Woody utilitza de forma molt remarcada tres estereotipus femenins. Es podria dir que de forma extrema', reflexiona Hall sobre les relacions que s'intercanvien durant la pel·lícula i que projecten una sèrie de fantasmes sobre l'amor i el sexe on Barcelona rep i provoca les conseqüències sense que se li demani massa la seva opinió.
'Em va agradar Barcelona. Té alguna cosa d'estranya. No és igual que altres ciutats europees, és única. De vegades, s'assembla a París i, d'altres, al Cairo. Té una vessant subversiva, soterrada', contesta quan se li demana com va viure la seva estada a la ciutat comtal en una mirada que, possiblement, es contagiarà encara més a l'exterior pel comportament assumit per Bardem i Cruz.
L'alta, morena i simpàtica Hall, que confessa que difícilment hagués pogut dedicar-se a altra cosa que el que fan els seus pares i ja disposa d'altres films en cartellera des del 2006, acaba alguns dels seus comentaris dient que potser li ha sortit un esperit 'massa hippy' i la resta de periodistes aproven.







