Joan Rigol: 'Va imposant-se la idea que només amb la independència es resoldran els nostres problemes'
Malgrat aquesta constatació, insisteix en encaixar Catalunya amb Espanya
L'expresident del Parlament (1999-2003), exvicepresident primer del Senat espanyol (1993-99) i exconseller de Treball (1980-84) i de Cultura (1984-85), Joan Rigol, acaba de publicar el seu últim llibre Política. Les meves conviccions (Edicions 62) en què reflexiona sobre diferents aspectes de la tasca del polític i de l'encaix de Catalunya amb Espanya. Malgrat reconèixer que a Catalunya 'sembla que hem arribat al cap del carrer en la nostra relació amb Espanya, que no hi hagi recorregut possible en les coordenades actuals', continua creient que el futur del país continua essent dins de l'Estat espanyol, i proposa un model d'actuació propi basat en la unitat d'acció de tots els diputats catalans a Madrid.
Rigol afirma: 'El catalanisme està trist, amb un cert cansament [...] Només una idea mou el marc poc engrescat del catalanisme polític: 'Catalunya ha de ser independent'; només un Estat propi ens pot protegir. Espanya no interessa. Ja no es creu en la possibilitat de futur basat a 'liderar Espanya'. La fallida de la tradició política de diferenciar Estat i nació obre el camí cap a la independència. Poca gent creu que sigui possible catalanitzar Espanya ni econòmicament -les grans empreses de l'INI franquista són a Madrid, igual que el poder financer- ni culturalment -l'orgull d'un país 'democràtic-històric' no admet lliçons de ningú- ni internacionalment -projecció hispanoamericana.'Així mateix, reconeix que 'va imposant-se la idea que només amb la independència es resoldran els nostres problemes' i que 'hem de superar el marc exclusiu espanyol; l'opinió pública espanyola ja ens ha marginat del seu projecte estatal. I, per això, la creença que teníem de poder liderar Espanya s'ha esfumat. L'opció, segons López Burniol, és entre l'Espanya federal i l'autodeterminació'.
També critica implícitament l'estratègia del peix al cove practicada per Jordi Pujol durant tot el seu mandat: 'Optar pel gradualisme, quan els altres no en tenen ganes, és una actitud diletant, que no ens podem permetre els qui ja hem assumit que no veurem consolidada, durant la nostra vida, la nostra pàtria'. Alhora, renega del procés autonòmic estès a tots els territoris de l'Estat: 'Fou un greu error que els catalans acceptéssim la generalització del procés autonòmic.'
Però malgrat totes aquestes afirmacions d'alt contingut independentista, Rigol no acaba de declarar-se independentista: 'Ni l'independentisme pot resoldre automàticament els nostres problemes ni pot vertebrar políticament prou massa crítica, ni el possibilisme pot fer-nos avançar significativament. Com deia un admirat company polític: 'De victòria en victòria a la derrota final'.
Contràriament, Rigol advoca per obrir 'un camí d'actuació que no és ni el propi de l'independentisme ni el del possibilisme pur', basat en un 'model d'actuació catalana en el cor de les institucions parlamentàries espanyoles: la de la veritat d'acció dels parlamentaris catalans respectant la seva diversitat ideològica i de partit. Crec que Espanya necessita un revulsiu en la seva manera d'exercir el poder sobre Catalunya. El País Basc té la seva norma específica; nosaltres, per dimensió i per tradició, n'hem d'establir una altra. Ja no es limita només en el camp de la pedagogia o del convenciment, sinó en l'exercici del poder'.
'Reclamem l'Espanya plurinacional; Catalunya no és una peculiaritat o un fet diferencial d'Espanya. Però reconeixem que estem vinculats a realitats com Espanya i Europa. Ens cal que Espanya no sigui una instància uniformadora i centralista. Per superar el sentiment de frustració només queda la via de reconèixer un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, com ho són altres Estats. Exigim que l'Estat espanyol es converteixi en un instrument comú, copropietari de les diferents nacions, com el model helvètic', rebla.
Reflexions post-retallada
Rigol mateix reconeix en una nota a peu de pàgina que havia escrit aquest text abans de la retallada de l'Estatut formulada pel Tribunal Constitucional espanyol (TC) i la multitudinària manifestació del 10 de juliol. Tot i reconèixer que la situació post-retallada 'deixa menys marge per creure en les possibilitats d'una Espanya capaç de conviure amb la realitat politicoinstitucional de Catalunya', continua afirmant la seva creença en un Estat espanyol respectuós amb Catalunya: 'Ara penso que com més independentistes hi hagi a Catalunya, més defensarem la dignitat del nostre país. Malgrat això, no veig encara com políticament es pot vertebrar una política eficient cap a la independència que integri la voluntat de la immensa majoria del nostre poble, la dels set milions.'