Els tres criminals nazis que l'Espanya democràtica mai va extradir
González Pons: “Ningún juez español se atrevería a dar refugio a un alemán que intente romper el orden constitucional”
9
( 5 vots )
CarregantJoan Vila @jvilaboix | Gerard Sesé @gerardsese | Aparcant els 40 anys de dictadura franquista, des de la Transició espanyola fins a l'actualitat, l'Estat espanyol hauria negat l'extradició de fins a tres nazis demanats per a justícies de països europeus. Un fet prou rellevant que seria convenient fer-li recordar al Vicesecretari General d'Estudis i Programes del Partit Popular i eurodiputat, Esteban González Pons, que va enviar una carta (plena d'errors, per cert) als eurodiputats sobre la més que possible no extradició de Carles Puigdemont, president de Catalunya.
El popular González Pons tenia la barra d'escriure una carta als eurodiputats afirmant coses com "Ningún juez español se atrevería a dar refugio a un alemán que intente romper el orden constitucional" o "España pertenece a Europa. Creemos en este proyecto común europeo y estamos preparados para luchar por él. Pero esta Unión sólo es posible si podemos confiar entre nosotros y si nos apoyamos cuando uno de nosotros está siendo atacado. Eso es lo que significa Europa".
Doncs bé, això que demana és exactament el que la seva estimada pàtria no ha fet en diferents ocasions. La carta del popular xoca amb la passivitat amb la qual les autoritats espanyoles van tractar durant la democràcia reconeguts cariminals de guerra nazis. Aquí en recordem, almenys, tres casos prou coneguts:
1- Hauke Bert Pattist Joustra (Holanda, 1920 - Oviedo 2001)
Ex tinent de les Waffen-SS va morir el 2001 a Oviedo. El 1947 va ser condemnat a cadena perpètua a Holanda per crims de guerra. El govern holandès va demanar la seva extradició el 1979 i el 1982. En l'última temptativa va ser embarcat en un vaixell, però alliberat per la policia al·legant la seva nacionalitat espanyola, aconseguida el 1966. L'Audiència Nacional havia declarat el 1982: "dadas las circunstancias del caso, la entrega de Pattist a Holanda, lejos de suponer una ofensa a la dignidad del Estado español, implicaría un acto de nobleza en las relaciones internacionales" segons publicava El País un any després. No es va extradir mai. 2- León Dregelle (Bèlgica, 1906 - Màlaga 1994)
El Brigadeführee nomenat per Adolf Hitler, tot i ser jutjat i condemnat a mort a Bèlgica el 1945, Espanya el va acollir fins a la seva mort. Exiliat a Constantina, Andalusia, va viure al costat de la base americana del 872 Aircraft Control And Warning Squadron (ara la base es coneguda com a EVA-3 i només gestionada per les forces aèries espanyoles). Allà va fundar "Inmuebles Andaluces S.A". Amb els anys es va traslladar a Madrid, on defensà el nacionalsocialisme amb llibres com "Historia de las Waffen-SS europeas", "Hitler. La marcha hacia el Reich (1918-1933)" o "Llamamiento a los jóvenes europeos.". Fins als últims anys de la seva vida va fer discursos nacionalsocialistes, com podem veure aquí. 3- Otto Remer (Pomerània Occidental, 1912 - Marbella, 1997)
És un cas notable, el cap de seguretat d'Adolf Hitler, va ser presoner de guerra del 1945 al 1947. Com a cap de seguretat del Fürer va evitar diversos atemptats contra la seva persona. El 1950 va fundar el Partit Socialista del Reich a la RFA, il·legalitzat el 1952 després d'aconseguir 360.000 vots a l'Estat de la Baixa Saxònia. El 1992 va ser condemnat a presó per incitació a l'odi, la violència i el racisme.. El 1994 es va exiliar a Espanya, país que va negar la seva extradició a Alemanya, Baltasar Garzón va demanar el seu ingrés a presó, però va ser denegat per la falta de correspondència dels delictes dels quals era acusat a Alemanya. Després de viure també a Egipte i Síria va morir a Marbella el 1997.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat