L'Estat continua avalant l'extrema dreta contra el sobiranisme 25 anys després de l'assassinat de Guillem Agulló
L'efemèride del crim recorda la impunitat de la que encara gaudeix la ultradreta espanyolista als Països Catalans
Redacció| Aquest dimecres, 11 d'abril, es compleixen 25 anys de l'assassinat del jove valencià -militant antifeixista i de l'esquerra
independentista- Guillem Agulló, a mans de l'extrema dreta espanyolista. Una data que hauria de servir per condemnar la impunitat política, policial i judicial de la qual es van beneficiar els seus assassins (i que, en una democràcia, hauria d'haver estat superada) però que -lluny d'això- només mostra com l'Estat continua avalant la violència de la ultradreta contra el sobiranisme.
Guillem Agulló va ser apunyalat per l'ultra Pedro Cuevas, que va confessar l'atac i va ser condemnat dos anys després a catorze anys de presó, dels quals només en va complir quatre. Membre de l'anomenat 'Komando Marchalenes IV Reich', Cuevas és una de les proves més flagrants de la impunitat de l'extrema dreta a l'Estat espanyol; sobretot al País Valencià, on l'anticatalanisme ha begut sempre del feixisme amb l'aval de la dreta política. Anys després d'assassinar Agulló i no pagar-ne les conseqüències, Cuevas va tornar a ser detingut per pertànyer a una xarxa neonazi, però va acabar essent absolt. D'aquí va fer el salt a la política, formant part de les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional a les eleccions municipals del 2007 al País Valencià. I és que, des de la dècada dels 70 fins a l'actualitat, la violència de l'extrema dreta contra el sobiranisme als Països Catalans han gaudit de la màxima impunitat. Avui dia, amb molts dels responsables d'aquesta mena d'accions campant al seu aire pel territori, Catalunya és un dels seus principals objectius. Al caliu del procés sobiranista i avalats pels partits unionistes i la caverna mediàtica espanyola, ultres espanyolistes es dediquen -entre altres coses- a increpar i agredir ciutadans que mostren el seu suport a presos polítics i exiliats catalans, per exemple, penjant llaços grocs a les seves ciutats. I tot, sota la mirada impassible de la justícia espanyola que -en canvi- persegueix els dirigents independentistes per permetre la celebració d'un referèndum o membres dels CDR per dur a terme protestes pacífiques.