La Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 reconeix el dret de rebel·lió
Sempre que el govern no vetlli pels drets dels seus ciutadans
7
CarregantAnàlisi per Gerard Sesé @gerardsese | Terrorisme, violència, rebel·lió... Aquests tres conceptes ressonen constantment als mitjans de la caverna, als polítics unionistes i a les resolucions judicials espanyoles. Una campanya orquestrada per legitimar la repressió cap a Catalunya, ja que, les accions polítiques i civils que han dut el procés a l'estat actual no han estat mai ni violentes, ni han volgut sembrar el terror ni molt menys han generat dolor físic o, directament, morts.
Què és terrorisme? Què és violència? Què implica la rebel·lió? L'Estat espanyol ha optat per una estratègia de confrontació de la qual no en pot sortir i l'única solució que té és crear un relat basat en aquests tres conceptes.
Terrorisme?
La definició de terrorisme no està clara. Ni les NNUU van ser capaces de posar-se d'acord, Bàsicament, perquè hi ha un problema de fons relacionat amb l'ús de la violència: aquesta només pot ser exercida, legalment, per un Estat, ja que gaudeix de posseir, el que se'n diu "el monopoli de la violència": la policia i l'exèrcit. Ningú més pot exercir violència.
És per això que no es pot definir què és exactament terrorisme. Per Exemple, EUA només reconeix el terrorisme quan la seva nació és atacada però no quan exerceix violència fora de les seves fronteres per exercir pressió a un altre govern o Estat. Hi ha estats dictatorials que tampoc reconeixia com a terrorisme la pressió que exerceixen o les seves organitzacions paramilitars.
El més proper a una definició acceptada internacionalment sobre terrorisme és la que s'arriba a la Convenció Internacional per a la repressió del finançament del terrorisme de Nacions Unides el 1999. El terrorisme és una acció destinada a causar la mort o lesions corporals greus a civils o a qualsevol persona que no participi en una situació de conflicte armat i quan el propòsit es intimidar a una població o obligar a un Govern a realitzar una acció o a abstenir-se de fer-ho.
El problema és que, amb això, la definició pot variar d'acord als interessos de qui es pronuncia. Un polític pot usar el terme per atacar un opositor i titllar-lo de terrorista pel simple fet de no combregar amb sobre idees. També qui exerceix la violència sol negar ser un terrorista al·legant que l'ús de la violència és legítima defensa.
Violència?
La violència és l'ús de la força o de poder usat per dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc. En general pot ser descrit com a "violent" qualsevol comportament, ideologia, actitud o conducta agressiva, no pacifista, bel·ligerant, que provoca dolor o sofriment, físic o psicològic. L'OMS concreta més i diu que és "l'ús intencionat de la força física, amenaces contra un mateix, altra persona, un grup o una comunitat que té com a conseqüència o és molt probable que tingui com a conseqüència un traumatisme, danys psicològics, problemes de desenvolupament o la mort".
Els tripijocs d'Espanya
Els tripijocs d'Espanya rauen a jugar amb si l'acció és considerada terrorista per les motivacions que té associades (intimidar o sembrar el terror) i no pels efectes concrets que provoca (un dany considerable, víctimes mortals). Les motivacions i els efectes són dos aspectes essencials: Per tant, el que fa l'Estat a través de la premsa, la política i la justícia és assegurar que els CDRs són terroristes i no és més que una mera construcció fal·laç amb internacionalitat política i social. Sol definir actes violents que són interpretats com a il·legítims, comesos pels que percep com "l'enemic" (els independentistes), un relat que els ciutadans patriòtics espanyols accepten amb facilitat.
Malgrat tot, els fets i que la comunitat internacional coneix i sap, les accions dels CDRs no són ni violents ni terroristes. És una etiqueta construïda. Però és que, a més, fins i tot, si hi hagués rebel·lió (impossible, insistim, perquè implica violència) podria arribar a ser un contrasentit. Si tenim en compte que la violència només l'exerceix l'Estat, si aquest no es garant dels drets humans dels seus ciutadans té dret a rebel·lar-se. La Carta fundacional de les NNUU reconeix aquest dret de forma implícita, establint que les parts s'han de sotmetre a les decisions del seu Consell de Seguretat. A la Declaració Universal de Drets Humans el 1948 també apareix implícitament: "Considerant essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que l'home no es vegi obligat al capdavall al recurs de la rebel·lió contra la tirania i l'opressió".
L'estratègia no-violenta
Mai els CDRs cometran delicte de rebel·lió perquè les actuacions que duen a terme es basen en la filosofia de la no-violència: Mètodes per al canvi social, incloses les formes essencials de l'educació i la persuasió, la desobediència civil i l'acció directa no-violenta, i la comunicació dirigida a través de mitjans de comunicació. Espanya ha viscut autèntics episodis de terror i violència amb morts i tortures que res tenen a veure amb el procés democràtic que vivim a Catalunya.
Notícies relacionades
- ERC, CUP i JxCat registren una proposta de resolució de suport als CDR d'arreu del país 11.04.2018.
- Iceta nega el terrorisme però secunda la tesi de violència en les protestes dels CDR 11.04.2018.
- Portades: La caverna mediàtica aplaudeix la detenció per terrorisme de la jove dels CDR 11.04.2018.
- La Comissió Europea evita valorar la detenció dels membres dels CDRs 10.04.2018.
- Les víctimes de terrorisme desacrediten Zoido: ''No es pot comparar els CDRs amb gent que mata o posa bombes'' 10.04.2018.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat