Redacció | L'Agència valenciana de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció ha rebut 35 denúncies al llarg del 2017, des de la seva posada en funcionament el passat mes de juliol.
Així ho ha donat a conèixer aquest dimarts el seu director, Joan Antoni Llinares, durant l'exposició de la memòria de la institució durant la comissió d'Economia, pressupostos i hisenda de les Corts Valencianes. La memòria recull que de les 35 denúncies presentades, 24 (68,5%) corresponen a l’àmbit de l’administració local, vuit al de la Generalitat Valenciana i tres a l’apartat 'altres administracions'. De les denúncies presentades, un 40% corresponen a contractació pública i un 22,8% a personal.
La denúncia ha estat la forma més habitual d’iniciar un expedient, seguida de les sol·licituds a instància d’institucions. Durant el 2017 s’ha tramitat una sol·licitud de reconeixement de persona denunciant. Respecte al perfil de la persona denunciant destaquen les denúncies presentades per personal eventual en les administracions en primer lloc, seguides per les denúncies realitzades per empleats públics i particulars. En menor proporció, les denúncies presentades per sindicats, organitzacions no governamentals i les de persones anònimes. El correu electrònic ha estat la forma majoritària de presentació, un total de 24, seguida de l’entrada directa per Registre d’entrada en la mateixa Agència així com les denúncies realitzades presencialment.
12 denúncies mensuals de mitjana
Joan Antoni Llinares ha explicat que en l'actualitat l'agència valenciana antifrau rep 12 denúncies mensuals de mitjana però ha previst que el ritme s'incrementi a mesura que es realitzin accions de posada en coneixement de la institució a la societat valenciana. En aquest sentit, el director d'antifrau ha dit al mes de maig es posarà en funcionament la bústia de denúncies, una eina que farà que s'incrementi el ritme.
Durant la seva compareixença, Llinares ha dit que la corrupció produeix danys materials i econòmics tangibles però també "un perjudici enorme i greu menys visible i intangible que genera a les institucions, fent-les febles, generant desconfiança de la ciutadania en els seus governants i en el sistema democràtic". Així mateix, ha narrat la posada en marxa de la institució, creada per llei l'any 2016, i que ha començat a caminar el juliol del 2017. En l'actualitat hi treballen 16 persones en aquesta institució.
Pacte social contra la corrupció
El director de l'agència antifrau també ha llençat als diputats la proposat d'un Pacte social contra la corrupció amb la participació de totes les forces polítiques, administracions i societat civil amb la premissa de "deixar de banda el tu més o jo menys" fer "un punt i ratlla en la batalla permanent i l'ús polític" perquè el País Valencià sigui "capdavanter" amb una proposta com aquesta.
Segons les dades exposades per Llinares, extretes del Consell General del Poder Judicial, al País Valencià, al llarg de 2017 els jutjats obriren 10 procediments per delictes relacionats amb la corrupció que afecten a 29 persones, al conjunt de l'estat espanyol 97 procediments afectant a 411 persones.
La memòria de l'agència planteja adoptar un paper actiu en la gestió dels riscos fent obligatòria l’elaboració de plans de prevenció de riscos de corrupció i aprovar Codis de conducta per a tot el personal, així com per als operadors que siguin prestadors de serveis públics o perceptors de fons públics.
Així mateix, aposta per reforçar la cultura de la imparcialitat, revisant els sistemes de control previ d’idoneïtat, el règim d’incompatibilitats, establir polítiques restrictives de regals, preveure situacions postcàrrec (portes giratòries) en funció dels riscos associats a determinats perfils i col·lectius de servidors públics, entre d’altres. Millorar el registre i supervisió de les declaracions de bens, activitats i interessos de càrrecs públics i alts funcionaris possibilitant un seguiment específic postcàrrec al que també ha de tindre accés l’Agència.
Protecció al denunciat
L'agència antifrau també ha remarcat la necessitat de protecció de la persona denunciant, i ha explicat que s'ha trobat amb alguna administració que es resisteix a reconèixer que el funcionari o funcionària que denuncia males pràctiques mereix tot el reconeixement professional i protecció. "El denunciant és un ciutadà que contribueix amb la seva informació a què situacions que no haurien de passar es clarifiquin" ha dit Llinares, que ha explicat que l'agència té l'obligació de garantir la confidencialitat de les persones que comuniquin possibles irregularitats, però que no es tracta d'una instància judicial ni pot reiniciar qüestions que han estat arxivades per la justícia.
El director ha indicat que cal garantir la imparcialitat i l’equanimitat de les administracions públiques en la gestió dels serveis públics, els principis d’igualtat, mèrit i capacitat en la selecció i promoció dels empleats públiques, i que la selecció de tots els càrrecs de direcció, incloent els del sector empresarial i instrumental, es faci per convocatòria pública d’acord amb els principis de mèrit i capacitat.
Més independència dels controls
Així mateix, aposta per augmentar la independència dels òrgans de control interns i externs dotant-los dels mitjans i recursos necessaris per a exercir les funcions millorant la capacitat supervisora, acabar amb les febleses endèmiques en la posició dels interventors, secretaris-interventors i tresorers d’administració local derivades de la dependència retributiva dels òrgans als que han de controlar i de les potestats per a declarar exempcions dels llocs, interinatges per personal no habilitat, lliures designacions.
Entre les recomanacions de l'agència també es preveu que es faci "real i efectiva" la independència i professionalitat de les persones integrants de les estructures relacionades amb els procediments de contractació pública garantint l’absència de conflictes d’interès, reduint els marges de discrecionalitat i valoracions subjectives en els processos de contractació i assegurant l’objectivitat i la transparència en la presa de decisions.
La CNN acusa a TV3 de manipular los abdominales de Cristiano Ronaldo
La cadena televisiva estadounidensea CNN se hizo eco de una polémica que acusa a la cadena catalana TV3 de haber manipulado una imagen de Cristiano Ronaldo
http://www.sport.es/es/noticias/real-madrid/cnn-acusa-tv3-manipular-los-abdominales-cristiano-ronaldo-5271501?utm_source=elperiodico.com&utm_medium=widget&utm_campaign=widget-portada-elperiodico&_ga=1.179799076.1862755372.1452360317
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.