Una proposta que segur seria recolzada per les milers de persones que s'han manifestat durant temps (impulsats per l'Assemblea de Suport als Afectats del 2F) en protesta per la persecució judicial dels manifestants (que van ser empresonats), reclamant el càstig dels policies agressors i la dimissió del responsable polític dels fets, l'aleshores subdelegat del Govern, José Antonio Martínez Bermejo, i actual portaveu del PP a l'Ajuntament de Valladolid.

 

I és que, fins i tot, Martínez Bermejo va negar que s'hagués produït la càrrega policial, intentant explícitament no responsabilitzar-se de les greus conseqüències per a la dona que va haver de ser hospitalitzada i va qualificar de violentes a les persones agredides. Els detinguts per aquests fets, que -finalment- han quedat absolts, estaven acusats dels delictes de resistència, amenaces, desobediència i atemptat a l'autoritat i lesions a tres membres de la Policia Nacional que van ser desmentides totalment per vídeos on -segons el jutge- "es veu a agents de la policia donant cops de peu i no al revés".

Tot i les proves, la causa judicial que els agredits van interposats contra els policies (i que s'ha desenvolupat paral·lelament a la interposada pels agents contra ells) ha comptat amb multitud d'obstacles: hi va haver traves imposades que dificultaven la identificació judicial dels policies autors de les agressions, tot i que les imatges eren clares. Un cop identificats, un d'ells va ser traslladat a l'Afganistan. A més, la justícia espanyola va arxivar el cas -"no hi ha indicis que la seva actuació hagi estat desproporcionada i fora de la legalitat"- i no va acceptar cap recurs per reobrir-lo, cosa que si ha fet el Tribunal Europeu de Drets Humans. 

Un relat que (tot ell) recorda la situació de repressió i autoritarisme de l'Estat que s'està vivint a Catalunya i que recorda que la democràcia està en perill arreu del territori espanyol.