Es tracta d'imatges gravades per un dels acusats, Iñaki Abad, i que posen sobre la taula que la versió que van donar de la baralla (ells mateixos, que ara qualifiquen els joves de terroristes, pronuncien aquesta paraula a les gravacions) els agents de la Guàrdia Civil durant el judici, on van assegurar que tant ells com les seves parelles van passar un "calvari terrible" amb "impactes i cops de peu per tots costats", no s'assembla gens a la realitat. 

A les imatges, difoses per la cadena pública basca EITB i gravades després de la suposada agressió amb el telèfon d'Abad, apareix el sergent, que va dir que va ser "brutalment" apallissat a terra per nombroses persones, amb una camisa blanca i neta, sense cops aparents ni taques de sang. Al vídeo, que es va visionar durant la sessió de dimecres, també es veu com el sergent suposadament agredit dona un cop a Abad mentre està gravant amb el mòbil.  A més, es veu com un dels agents manté contacte visual amb tres imputats i no els identifica com a agressors quan se suposava que els estava buscant. "També cal recordar que els testimonis presents van contradir el relat dels denunciants i que les pràctiques de reconeixement (fotos i rodes) van presentar irregularitats. A més, hi ha el vídeo que demostra que un encausat vestia robes de colors que no concorden amb la identificació realitzada en sala pels denunciants", explica el col·lectiu de pares i mares d'Altsasu. 

En la sessió de dimecres també van declarar dues metgesses, que van coincidir en destacar que els testimonis dels guàrdies civils i les seves parelles, que asseguren que van ser colpejats "brutalment", no es corresponen amb les lesions recollides en els informes mèdics. Segons les doctores, no hi va haver una agressió múltiple perquè, si hagués estat així, "les lesions serien més greus" que un turmell trencat. Amb tot, el fiscal José Perals ha elevat avui a definitiva la petició inicial que feia contra els vuit joves.  

Segons ell, no va ser una "baralla de bar" sinó una agressió "planificada i organitzada"; cosa que esvaeix del tot l'esperança de la Bel Pozueta que s'imposés el "sentit comú" al cas del seu fill. Després de pràcticament dues setmanes de judici, diu aquesta mare que és una bogeria "com estan portant tot això a l'àmbit polític" amb la col·laboració dels mitjans generalistes espanyols per ressuscitar fantasmes de fa més de 20 anys a Euskadi. Pozueta ha denunciat que "hi ha un interès concret en tornar a plantejar el 'tot és ETA'" tot i que, com recorda el col·lectiu de pares i mares d'Altsasu, aquesta "narració pseudohistórica" ja va ser "invalidada en sentències de l'Audiència Nacional en els anys 2010 i 2011".

"Han fet servir la major part de la seva intervenció no en provar la culpabilitat dels encausats en els fets, sinó en el relat que ETA segueix sense ETA, parlant d'idearis polítics legítims, d'elements extrajudicials i sense cap vinculació amb els fets, de manuals sense autoria de fa 18 anys, de fets i contextos superats en la societat fa molts anys. Utilitzen la participació de diversos imputats en mobilitzacions legals de reivindicacions socials i polítiques com a agreujant. No aporten proves directes per a sostenir la tesi d'una agressió multitudinària planificada i organitzada", afegeixen.