Política Última actualització Dimecres, 27 d'octubre de 2010 05:00 h

L'aniversari del cas Pretòria enfanga PSC i CiU a les portes de les eleccions

L'escàndol provoca un enduriment de la legislació per incremenar el control sobre els ajuntaments

A mig matí del 27 d'octubre del 2009 agents de la Guàrdia Civil espanyola entraven a les dependències dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres per ordre de l'aleshores jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón. Eren les primeres hores del que aviat es coneixeria com a 'cas Pretòria', un dels terratrèmol polítics de l'any, sobretot perquè va enfangar els dos principals partits de Catalunya, CiU i PSC. Un dels alcaldes socialistes més importants de l'àrea metropolitana de Barcelona i dos pesos pesants del 'pujolisme' van esdevenir els principals imputats. Bartomeu Muñoz, Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i Luis García, alias 'Luigi' són els principals acusats del Pretòria. Detinguts i empresonats durant mesos, la rellevància d'aquests noms i els seus intents de pressionar alts càrrecs del Govern va provocar que aquesta trama de corrupció urbanística agafés dimensions polítiques imprevisibles quan va esclatar el cas.

Potser per aquesta incertesa el PSC va reaccionar d'immediat anunciant l'expulsió del partit de Muñoz i del tinent d'alcalde, el regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco. Amb l'evolució del cas arribarien més suspensions de militància. Des de CDC, en canvi, es va trigar uns dies a portar a terme la suspensió de militància d'Alavedra i Prenafeta, al·legant que hi havia d'haver presumpció d'innocència, cosa que va provocar les crítiques de la resta de partits.

I és que durant els primers dies del Pretòria, la dialèctica política va girar a l'entorn del debat sobre si cal suspendre de militància a un imputat per un cas de corrupció o preservar-ne la presumpció d'innocència. Finalment, però, CiU va comunicar que van ser els propis Alavedra i Prenafeta els que van demanar la suspensió de militància i la polèmica es va tancar aquí.

Els noms de Muñoz, Alavedra i Prenafeta estan clarament vinculats als seus respectius partits. 'Bartu' va ser el successor de Manuela de Madre al capdavant de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i dirigia un feu socialista de primer ordre. A més, va voler explotar la seva popularitat a la ciutat i va engegar una col·lecta popular per recollir els 500.000 euros de fiança per sortir de la presó.

Per la seva banda, Alavedra i Prenafeta van ser dos pesos pesants dels governs de CiU i de la política catalana dels 80, i membres de l'anomenat 'sector negocis' de CiU juntament amb Jordi Pujol Ferrusola. Prenafeta, com a secretari general de Presidència, treballava colze a colze amb Jordi Pujol, mentre Alavedra va ocupar les carteres de Governació, Indústria i Economia. Als 80, tots dos eren símbol del poder que aleshores ostentava CiU a la Generalitat.

CiU va subratllar des del primer moment que les detencions d'Alavedra i Prenafeta no es podien comparar amb les que afectaven el PSC, perquè els socialistes tenien càrrecs públics implicats, mentre que feia llavors ja dinou anys que Prenafeta va deixar de ser secretari general de Presidència i Alavedra en feia dotze que va deixa de ser conseller. És més, la federació va remarcar també que feia nou anys que Alavedra havia deixat l'executiu, mentre Prenafeta no hi havia estat mai.

Un exdiputat del PSC, el cervell de la trama

Però si bé en un inici en el centre de la trama hi havia Muñoz, Alavedra i Prenafeta, a poc a poc un altre nom es va anar situant al mig de la polèmica. Es tracta de Luis García, Luigi, que s'acabarà revelant com el cervell del Pretòria. Un nom desconegut inicialment per a la majoria, però no al carrer Nicaragua. Luigi va ser diputat del PSC al Parlament durant els anys 80 i ja tenia un passat polèmic. Els socialistes el van expulsar del partit durant els anys noranta després de ser imputat per un presumpte delicte d'estafa.

Però no només càrrecs de PSC i CiU s'han vist involucrats en aquest cas. En menor mesura -si més no pel seu pes polític dins del partit- el PPC va veure com un dels seus pocs alcaldes que ha tingut a Catalunya, Víctor Ros, de Sant Andreu de Llavaneres, estava imputat en el mateix cas per una operació urbanística als terrenys Can Riviere, on Luigi va aconseguir una important requalificació per part de l'Ajuntament. A començaments de desembre del 2009, Ros era imputat i es donava de baixa temporal del partit. Ros va ser alcalde durant setze anys des de 1987.

Consellers pressionats

El sumari del cas va destapar una complexa xarxa de contactes, alguns d'ells a alt nivell polític. Macià Alavedra i Lluís Prenafeta utilitzaven els seus contactes polítics per pressionar consellers de la Generalitat i tenir posicions d'avantatge en adjudicacions, segons el sumari, que afirma que van contactar amb els consellers Joaquim Nadal i Antoni Castells, tots dos del PSC, per tal que els facilitessin la permuta d'un edifici del Departament d'Acció Social.

Els dos consellers no van negar contactes amb els dos imputats pel cas Pretòria, però al mateix temps van negar cap tipus de pressions. 'Jo no em deixo pressionar i a mi no m'ha pressionat ningú', va assegurar Castells.

Tots dos consellers es van posar a disposició del Parlament per comparèixer i donar explicacions. Però no hi van arribar a anar. La cambra catalana va obrir una comissió d'investigació sobre el cas Palau -l'altre gran cas de corrupció del final de legislatura-, però el tripartit es va negar a estendre les investigacions al Pretòria, com va demanar l'oposició.

Un gerent de l'Incasol dimiteix

Dins del Govern de la Generalitat, el cas va provocar una dimissió, la del gerent de l'Institut Català del Sòl (Incasol), Emili Mas. En la primera fase del cas, quan només hi havia sobre la taula la interlocutòria de Garzón, Mas es va defensar i es va desvincular del Pretòria. Però a començaments de desembre el jutge de l'Audiència Nacional el va imputar i això el va portar a renunciar al seu càrrec. Un cop imputat, el PSC també el va suspendre de militància.

En la interlocutòria de Garzón, Emili Mas apareix com un dels participants en unes reunions amb Luigi, Muñoz, Dobarco i el director gerent de Santa Coloma, Pascual Vela, on presumptament s'hauria parlat de l'elaboració de factures falses per a desviar prop d'1,5 MEUR dels fons de cohesió de la UE en una obra de Santa Coloma de Gramenet.

Un altre dels imputats va ser un exmembre del Govern en època de Jordi Pujol, Genís Carbó, que va ser cap de Planificació de la Generalitat entre 1996 i 2004. Carbó ja apareixia a l'interlocutòria per haver cobrat una comissió de 244.000 euros en l'operació Niesma a Sant Andreu de Llavaneres. Una comissió que Carbó va justificar assegurant que es tractava dels seus 'honoraris professionals'.

En època de CiU al Govern, Carbó es va encarregar de la coordinació del Pla Territorial General de Catalunya i també va ser regidor de la federació nacionalista a Mataró. Després de fer-se pública la seva vinculació amb el cas Pretòria, Carbó va dimitir dels seus càrrecs com a coordinador tècnic de Planejament de l'Ajuntament de Valls i assessor urbanístic de l'Ajuntament de Cardedeu.

Més control sobre els ajuntaments

Des que va esclatar el cas, un municipi va estar en el punt de mira: Santa Coloma de Gramenet. No en va el cas va començar amb la imatge pública de la Guàrdia Civil escorcollant les dependències dels ajuntaments. Però des d'aquell moment el cas es va anar estenent com una taca d'oli, a altres ajuntaments que, en major o menor mesura, havien impulsat actuacions amb alguns dels implicats.

Sant Andreu de Llavaneres, Badalona o Montcada i Reixac són tres dels altres municipis afectats, en l'últim cas fins i tot amb la dimissió de l'alcalde César Arrizabalaga. A Badalona el cas va esquitxar Marina Badalona, empresa que impulsa una important operació urbanística a l'entorn del nou port de la ciutat, i el seu conseller delegat, Juan Felipe Ruiz Sabido, que va ser suspès de militància per part del PSC. Fins i tot l'exalcaldessa Maite Arqué -un pes pesat del municipalisme del PSC durant anys- va declarar com a testimoni davant de Baltasar Garzón,

---

Notícies relacionades