Les administracions catalanes no s'arronsen i recorreran la prohibició que el català sigui llengua preferent
L'Ajuntament de Barcelona acusa el PP d'utilitzar la llengua com a 'element de confrontació' · A la Diputació de Lleida no pensen acatar la suspensió
Les conseqüències legals del trinxament de l'Estatut a mans del Tribunal Constitucional espanyol comencen a arribar, i una bona mostra d'això és la suspensió cautelar dels reglaments lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida decretada pel TSJC, que fixaven el català com a llengua 'preferent' d'ús en ambdues administracions. Malgrat les suspensions, tant l'Ajuntament com la Diputació han anunciat que pensen recórrer la decisió del Tribunal en considerar que els reglaments s'ajusten a la legalitat. Des de l'Ajuntament han criticat el PP perquè 's'equivoca en utilitzar la llengua com un element de confrontació enlloc d'un element de convivència', mentre que el president de la Diputació lleidetana, Jaume Gilabert, ha avançat que no faran cas de la resolució ni variaran el funcionament del seu dia a dia.
A Barcelona, la regidora de Benestar i Cohesió Territorial, Imma Moraleda, però, ha acusat el PP de 'crispar el debat' i 'crear conflicte davant una realitat normalitzada per a tots els barcelonins'. Segons Moraleda, amb aquestes actuacions 'el PP s'equivoca una vegada més en utilitzar la llengua com element de confrontació enlloc d'un element de convivència'.Moraleda ha remarcat que el Reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament va ser aprovat per quatre grups del Consistori en el Ple del Consell Municipal el febrer de 2010 i ha afirmat 'que s'adapta perfectament a la realitat plural de la societat de Barcelona'. És per això que ha anunciat que l'Ajuntament de Barcelona recorrerà la resolució del Tribunal Superior en considerar que el Reglament d'ús compleix la legalitat vigent.
La Diputació de Lleida també recorre
Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha qualificat d''incomprensible' la interlocutòria del TSJC que els anul·la dinou articles del Reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana-aranesa en els quals es fixen aquestes llengües com a 'preferents'. Per això, des de la Diputació recorreran la decisió judicial perquè entenen que 'no ocasiona cap dany irreparable als drets lingüístics de cap persona'. El TSJC ha decidit aplicar aquesta mesura cautelar arran d'un recurs presentat per Convivència Cívica Catalana contra el reglament lingüístic.
Gilabert ha culpat al propi TSJC ja que en la interlocutòria es justifica la mesura cautelar per la demora del tribunal en resoldre el recurs presentat per l'entitat demandant, Convivència Cívica Catalana. I és que la resolució del TSJC demana la suspensió cautelar de part de l'articulat del reglament mentre aquest tribunal no resolgui el recurs presentat per l'entitat contra part del text.
Així, la Diputació de Lleida presentarà en els cinc dies que té de termini un recurs de reposició contra la decisió de la sala 5a del Contenciós Administratiu del TSJC, a més de sol·licitar-li que s'adreci a la Diputació en català, 'llengua en què sempre ens hem adreçat a aquest tribunal', ha remarcat Gilabert.
Tot i això, el president de la Diputació ha assegurat que la resolució del TSJC no farà variar el funcionament ni el dia a dia de l'ens que seguirà actuant com fins ara ja que 'qui vulgui adreçar-se en castellà ho pot fer sense que hi hagi cap impediment'.