Ha anat més enllà el batlle de la Torres de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), Joan Juncà, que ha estripat la carta. "És ridícula i indignant", ha declarat.  Tot i assegurar que faran cas omís del seu contingut, l'alcalde ha avançat que respondrà oficialment la missiva. Segons ha argumentat, "és totalment fals" que existeixin "símbols partidistes" als espais públics: "si de cas, són símbols demanant la llibertat d'uns presos que han estat empresonats injustament per motius polítics i sense judici previ". "Que ens demani que garantim la tranquil·litat als nostres pobles és de riure, quan ells el dia 1 d'octubre es van dedicar a atonyinar-nos a tots pel simple fet de posar urnes", ha assegurat Juncà, tot recordant que Millo "no representa ningú perquè no l'ha votat el poble de Catalunya". L'alcalde d'aquest petit municipi de la Ribera d'Ebre ha acusat Millo i el govern espanyol d'haver estat "els primers a trencar la convivència de la ciutadania". Entén que la carta "forma part del joc de perseguir tot el que fa olor de català" i que suposa una "amenaça" als alcaldes. "Si pensen que així faran menys independentistes i ens abraçarem a la seva causa, ho porten clar", ha reblat Juncà, indignat especialment per les referències a "enfrontaments". "S'han produït atacs de grups feixistes cap a gent que es manifestava per la llibertat de presos polítics. És una carta indignant i el poc que podíem fer era trencar-la", ha tancat. En aquest sentit, Juncà vol plasmar en la seva resposta oficial a Millo, "paràgraf per paràgraf", que el consistori "sempre vetllem per tots els veïns, pensin com pensin i votin com votin, faltaria més". "Cosa que ells no fan", retreu. Considera que aquest plantejament no topa amb la seva ideologia independentista i de suport al "govern legítim de la Generalitat". "Ens sembla molt bé l'article que cita –Millo es referia al 103 de la Constitució Espanyola sobre la neutralitat de les administracions- però ja el complim en la nostra tasca dia a dia com a servei públic", tanca. Relata que en el cas concret el cas de la Torre, fins aquest moment, la presència de símbols reclamant la llibertat dels presos no ha estat objecte de conflicte ni de problemes. Únicament, apunta que durant els últims dies de la campanya electoral per les eleccions del 21-D, la Junta Electoral va obligar el consistori a retirar una bandera "que feia deu anys que i era" així com retirar llaços grogs de la plaça. 

Per últim, l'alcalde de Cervera, Ramon Royes, del PDeCAT, ha assegurat que continuarà donant suport als símbols que demanen l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Royes recorda que la ciutadania de Cervera ha ''expressat amb absoluta claredat la seva voluntat cada vegada que se li ha donat l'oportunitat de depositar el seu vot en una urna'' i recorda les dos darreres ocasions, l'1 d'octubre i el 21 de desembre. Així mateix, també recorda que 13 regidors de la Paeria van expressar el seu suport a l'alliberament dels presos i als ''exiliats'' en un Ple extraordinari urgent el passat 23 de març de 2018. Royes defensa que la simbologia és una ''expressió lliure, democràtica i absolutament pacífica dels ciutadans'' i afegeix que ''condemnarem i actuarem contra els que de manera violenta no la respectin''.