La universitat de la Sorbona, a París, se suma al centenari Mercè Rodoreda
L'escriptora va escriure diverses obres durant l'exili francès
0
Carregant
La universitat de La Sorbona de París, a través del Centre d'Estudis Catalans, s'ha sumat al centenari del naixement de l'escriptora Mercè Rodoreda, amb un seminari i un acte oficial que s'ha celebrat al mateix recinte històric del Barri Llatí. Sota el títol 'Mercè Rodoreda i l'exili català a París', especialistes de l'obra de la novel·lista que va viure els anys de postguerra a la capital francesa han debatut a principis d'aquesta setmana la influència a la seva obra d'aquest èxode que va afectar altres literats després de la República.
La solemne sala Louis Liard, de la universitat de La Sorbona, va ser escenari aquest dimarts de l'acte central de la commemoració a París del centenari del naixement de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. Les crítiques literàries Carme Arnau i Maria Rosa Corredor van glossar, a través de les obres d'exili de Rodoreda, de quina manera es reflecteix el seu pas per la ciutat i l'ambient artístic en general francès.
Maria Rosa Corredor, professora a la universitat Stendhal de Grenoble, va parlar de 'contorn ploteiforme'. 'Mai va seguir les modes: l'existencialisme als anys cinquanta i el 'nouveau roman' als anys seixanta, sinó que se'ls va apropiar. Va ser conseqüència de la seva condició d'estrangera, forçament marginal', va afegir Corredor sobre l'actitud de Rodoreda respecte algunes de les plomes més cèlebres de l'època.
L'autora de 'La plaça del diamant' va viure a França des de la seva fugida del franquisme el 1939 fins el 1954, en què es va traslladar amb el seu company, el crític literari Armand Obiols, a Ginebra. Durant aquest temps, va freqüemtar André Malraux, Jean Paul Sartre o Albert Camus al barri de Sant Germain de Prés parisenc i també d'altres exiliats catalans com els pintors Picasso, Miró, Emili Grau Sala, Carles Fontseré o Antoni Clavé.
'Ella es mantenia una mica apartada, com també dels exiliats que van anar després a Mèxic', va explicar Corredor respecte el comportament de Rodoreda recordant que, en tot cas, practicava 'una lectura constant'. Carme Arnau va explicar que posseïa el carnet de la Biblioteca Nacional i que, de la literatura francesa, va aprendre 'la claredat i la precisió'.
La novel·la 'La plaça del diamant' la va escriure ja a Ginebra i, 'Mirall trencat' i 'Quanta, quanta guerra', als anys setanta, al Baix Empordà. 'Ja no és a França, però hi ha una immersió en el món francès', va analitzar Corredor en el que va qualificar com a “tercer exili”. El director de l'àrea d'humanitats i ciències de l'Institut Ramon Llull de la Generalitat, el poeta i assagista Carles Torner, va afirmar que va ser 'tota Catalunya qui va viure un exili'. 'Per combatre el franquisme, els escriptors van treballar una resposta a la tragèdia', va raonar Torner que no va dubtar en situar Rodoreda 'com la protagonista de la nova projecció de la literatura catalana, ocupant un espai que no va poder ocupar en el seu moment', a nivell europeu i internacional.
En aquest sentit, el responsable de la Generalitat es va referir al nombre progressiu de traduccions de l'escriptora, del francès a l'alemany i, fins i tot, a l'hindi. Jean Claude-Durand va fer una lectura de dos contes del recull 'Semblava de seda', publicats en francès per l'editorial Actes Sud.
El dia abans, la seu del Centre d'Estudis Catalans al barri del Marais, va acollir el seminari 'El temps històrics i els espais urbans a l'obra de Mercè Rodoreda', amb especialistes de les universitats Rovira i Virgili, Alacant, La Sorbona i la fundació dedicada a l'escriptora de l'Institut d'Estudis Catalans.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat