Les exportacions catalanes a la Xina i l'Índia augmenten el triple a la resta del món
Animen a invertir a la zona Àsia-Pacífic
Les exportacions catalanes a la Xina i l'Índia han augmentat anualment entre 2001 i 2007 tres vegades més que la mitjana de les exportacions totals, segons ha explicat aquest divendres Toni Fita, consultor de l'Observatori de Mercats Exteriors (OME) d'ACC1Ó. Fita ha donat aquestes dades en la presentació de l'Estudi Multisectorial d'Oportunitats d'Internacionalització a Xina i Índia, que s'ha produït en el marc de les jornades sobre economia de la zona Àsia-Pacífic que anualment organitza aquesta agència encarregada de promoure la internacionalització i la innovació entre el teixit empresarial català i que ha sorgit de la fusió entre el Cidem i el Copca.
Segons Fita, que les exportacions augmentin tant és positiu, però també cal dir que es parteix d'una base molt baixa, ja que el pes relatiu de les vendes a aquests països en el comerç exterior català el 2007 és només d'un 1,4%. Amb tot, hi ha un altre aspecte positiu, i és que les dues terceres parts d'aquestes exportacions es concentren en el sector químic, en maquinària, en material elèctric i òptic i en transport.Quant a les inversions, la presència catalana també és reduïda en aquests dos països, però s'ha evidenciat a partir del 2004 un creixement 'exponencial'. Del 2004 al 2007 les inversions catalanes han crescut 'molt' però com el nivell és molt reduït, en el pes relatiu en el total d'inversions catalanes, aquests països signifiquen l'1,3% (0,9% Xina i 0,4% Índia).
Per augmentar aquest posicionament de Catalunya a Xina i Índia, ACC1Ó ha encarregat a la consultora InterBen aquest estudi sobre quins són els sectors que podrien donar possibilitats a les empreses catalanes per internacionalitzar-se en aquella zona. La conclusió és que en aquests dos països ja hi ha sectors molt saturats per la inversió estrangera, com l'automoció, però en canvi hi ha d'altres que ara són estratègics per a ambdós països i en els que les empreses catalanes podrien aventurar-se a invertir. Es tracta de la biotecnologia, el medi ambient i les energies renovables, i les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació).
Un altre sector que no passa de moda en aquests països o més ben dit, que mai està saturat, és el de la construcció, ja que Xina i Índia, pels ritmes de creixement econòmic que tenen, necessiten contínuament noves infraestructures.
De moment, les raons que estan animant a les empreses estrangeres a invertir a Xina i Índia són principalment tres, segons Pedro Nueno, de la consultora InterBen. La primera és la promesa d'un mercat intern a llarg termini, ja que el consum està augmentant entre les classes mitjanes dels dos països i, alhora, aquestes classes mitjanes també estan augmentant. La segona és el seu atractiu com a plataforma d'exportació a curt termini; i la tercera, la seva estabilitat política.







