L'Institut d'Estudis Ilerdencs acull una reunió d'editors gallecs, bascos i catalans
Demanen més subvencions per publicar en les llengües pròpies
Lleida acollirà aquesta trobada que té com a finalitat intercanviar opinions i parlar sobre els problemes que comparteixen pel fet de ser editors en una comunitat on es parla una llengua pròpia, però minoritària. Segons tots els assistents, el problema principal és que falta una normalització cultural. 'S'ha d'educar a la població', diuen, perquè consumeixin llibres en la llengua pròpia ja que moltes editorials subsisteixen gràcies als llibres de text i 'no es pot tenir aquesta dependència'. Les dades mostren que un de cada quatre llibres que es venen a Catalunya està escrit en català.
El president de l'associació d'editors en llengua catalana, Lluís Pagès, el de l'associació d'editors en llengua basca, Jorge Giménez, i el president de l'associació gallega d'editors, Alfonso García San Martín, han coincidit a demanar més subvencions per les editorials que publiquin en llengües pròpies de l'estat espanyol. Tots tres han reivindicat, a més, que a banda de les poques ajudes econòmiques que reben, 'cal una normalització cultural' ja que 'hi ha una gran diferència entre les persones que entenen i parlen el català, el gallec i el basc i les persones que consumeixen publicacions en aquestes llengües.Catalunya és la comunitat, en comparació amb Galícia i el País Basc, on més llibres es consumeixen en la llengua pròpia. Així, de cada tres llibres que es venen en castellà, se'n ven un en català. Tot i això, Pagès ha demanat més igualtat ja que 'un Govern que presumeix i aspira a la normalització lingüística ha de treballar per aconseguir-la'.
Per la seva banda, Alfonso García San Martín ha explicat que, mentre que el 85% dels gallecs són capaços d'entendre la llengua, només 30.000 persones dels seus tres milions d'habitants consumeixen publicacions escrites en gallec.
Al País Basc, en canvi, dels vuitanta milions d'euros que factura la indústria editorial, 35 corresponen a la facturació en basc, una xifra que ha augmentat un 8% respecte l'any 2005. Molts d'aquests llibres però, corresponen a llibres de text i als dirigits a públic infantil i juvenil. És per aquest motiu que Giménez demana que, tot i que el consum de llibres per adults en basc ha pujat, ho faci molt més.







