directe ! a La República. N. 4126. Diumenge, 20 de setembre de 2020 12:30 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

El membre del CDR d'Esplugues en cerca i captura, nou exiliat republicà: ''ara tinc por a la indiferència''

Es fa pública una carta on explica la seva història des que la policia espanyola el va anar a buscar a casa i no el va trobar

Comentaris 2  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant Carregant

Redacció| L'Adrià, el jove d'Esplugues de Llobregat membre del CDR local acusat de sedició, rebel·lió i pertinença a grup terrorista i en cerca i captura ha anunciat aquest divendres que ha marxat a exiliar-se a l'estranger i que, "tot i la por que sent", està bé. Gairebé dos mesos després de fugir de casa seva i de no tenir cap notícia d'ell, els membres del seu grup de suport han fet pública una carta de l'Adrià on denuncia la repressió a la que està sent sotmès i on assegura que la por que ha sentit des que el passat 10 d'abril la policia es va presentar a casa seva s'ha transformat "en por a la indiferència". 
Cartell de la manifestació d'aquest cap de setmana
Cartell de la manifestació d'aquest cap de setmana
© Twitter @CDR_Esplugues

Comparteix
   


Etiquetes
A la missiva, el jove de 25 anys també fa una crida a participar a la manifestació convocada aquest diumenge a les cinc de la tarda davant de l’Ajuntament d’Esplugues per a denunciar la seva situació i la persecució de què són víctima ell, la Tamara Carrasco i els membres dels CDR "per protestar pacíficament".
 
A continuació, podeu llegir íntegrament la missiva: 

Són les sis del matí, quan em desperto sobresaltat pel soroll d’un motor, segurament imaginari. M’acosto a mirar per la finestra. És el tercer cop aquesta nit, i el número mil aquestes últimes tres setmanes. Igual que les altres nou-centes noranta-nou vegades no veig cap cotxe a la finestra. Només al bosc hi ha un animal que fa el seu so característic cada cop que sent o veu alguna cosa…o quan li dóna la gana. Normalment crida qua s’acosta un cotxe, però de vegade ho fa sense motiu. De fet, és una alarma natural que em manté alerta per si he de sortir corrent.
 
Aprofito per anar a la cuina i em bec un got d’aigua. Mentre torno a l’habitació em pregunto quant de temps hauré de viure amb aquesta por. Em tapo una altra vegada i el meu subconscient em xiuxiueja la resposta. Sé que té raó, però de moment em nego a acceptar-la.
 
Avui, 8 de juny del 2018, un mes i mig després d’haver escrit això, ja fa 59 dies que la policia trucava a la meva porta i amenaçava de tirar-la a terra si no l’obria. Un cop més la mà que fa anar el martell de la injustícia reposa sobre el fusell de la por, i el dit que ens assenyala des dels despatxos espera ansiós al gatell per a fer miques els nostres somnis.
 
La por que sentia llavors ha canviat.
 
Ara tinc por a la indiferència. A que, malgrat tot, ens quedem asseguts a la cadira immersos en el nostre paper d’espectadors, a que encara hi hagi gent que pensa que la policia ens protegeix; a que en veure a qualsevol de nosaltres dins d’un furgó policíac giri la cara i digui “algo habrá hecho”; a que seguim justificant l’opressor, el torturador o el soldat que només segueix ordres; a que el teu veí es cregui tota la merda que vomiten els mitjans, i després la vagi predicant sota la bandera de la veritat; a que dins de la multitud de funcionaris que intervenen en un procés judicial, no n’hi hagi ni un amb el valor suficient per a denunciar la injustícia.
 
Però, sobretot, per a que la gent tingui por.
 
El que no sap l’opressor és que amb la seva estratègia ens ha portat fins a la vora del precipici, que tornar enrere no és una opció quan mires enrere i veus milers de companyes cridant disposades a saltar amb tu, i que un cop estiguem caient ja serà massa tard per aturar-nos i llavors s’adonaran, sense poder reaccionar, que caiem damunt seu.
 
És amb aquestes companyes amb les que us animo a sortir, aquest diumenge, a les 17.00 a l’Ajuntament d’Esplugues, per denunciar l’arbitrarietat i la desproporcionalitat dels fets que se m’imputen, i per deixar ben clar que la seva repressió no ens farà callar.




COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
8 de juny de 2018, 19.10 h

ANIMO valent, som molts centenars de milers els que estem al teu costat lluitant contra l'opressió i la repressió, pels nostres drets humans i nacionals, aquesta colla de gàngsters franquistes, acostumats a la impunitat dels seus crims, es dediquen sistemàticament a sembrar el terror de tota mena, insults, violència dretana, difamació, entre ells el de l'amenaça judicial, que tants jutges estan disposats a aplicar, la "justícia de Franco "desgraciadament a l'estat espanyol actual contin... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
!! !!★!! !! PAÍS CATALÀ : DE SALSES A GUARDAMAR, DE FRAGA A MAÓ, UNA SOLA LLENGUA, UNA SOLA NACIÓ . . . . . . || || ★ || || fletxa .L'estat espanyol per als espanyols i un estat català per als catalans. Volem un estat on la nostra llengua sigui oficial en tot l'estat || ||★|| ||
8 de juny de 2018, 18.46 h



No entenc com els resPPonsables de tants PRESOS POLÍTICS i de tants EXILIATS POLÍTICS, no se suïciden de pura VERGONYA.



Han aconseguit cinvertir l'ettao ePPanyen un infern POLICIAL que fa pensar en l'Alemanya nazi o en la Rússia de Stalin.


Qualsevol persona amb DIGNITAT que es trobés al lloc dels responsables d'aquesta CALAMITAT CATASTRÒFICA, segfur que es fotia un tret a la boca, o es penjava o s'anava a tirar al tren.




Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
Som els catalans una mica curts de gambals?
Francesc Bonastre i Santolària
Per què Espanya no és una nació?
Ramon Boixet Ramon Boixet
Algú creu en Europa ?
Xavier Guarque Xavier Guarque
Autonomia, potser si... Sobirania, segur que no
Màrius Viella Màrius Viella
De color de gos quan fuig

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.