El membre del CDR d'Esplugues en cerca i captura, nou exiliat republicà: ''ara tinc por a la indiferència''
Es fa pública una carta on explica la seva història des que la policia espanyola el va anar a buscar a casa i no el va trobar
2
CarregantRedacció| L'Adrià, el jove d'Esplugues de Llobregat membre del CDR local acusat de sedició, rebel·lió i pertinença a grup terrorista i en cerca i captura ha anunciat aquest divendres que ha marxat a exiliar-se a l'estranger i que, "tot i la por que sent", està bé. Gairebé dos mesos després de fugir de casa seva i de no tenir cap notícia d'ell, els membres del seu grup de suport han fet pública una carta de l'Adrià on denuncia la repressió a la que està sent sotmès i on assegura que la por que ha sentit des que el passat 10 d'abril la policia es va presentar a casa seva s'ha transformat "en por a la indiferència".
Cartell de la manifestació d'aquest cap de setmana
© Twitter @CDR_Esplugues
Comparteix
TweetEtiquetes
A la missiva, el jove de 25 anys també fa una crida a participar a la manifestació convocada aquest diumenge a les cinc de la tarda davant de l’Ajuntament d’Esplugues per a denunciar la seva situació i la persecució de què són víctima ell, la Tamara Carrasco i els membres dels CDR "per protestar pacíficament".
Són les sis del matí, quan em desperto sobresaltat pel soroll d’un motor, segurament imaginari. M’acosto a mirar per la finestra. És el tercer cop aquesta nit, i el número mil aquestes últimes tres setmanes. Igual que les altres nou-centes noranta-nou vegades no veig cap cotxe a la finestra. Només al bosc hi ha un animal que fa el seu so característic cada cop que sent o veu alguna cosa…o quan li dóna la gana. Normalment crida qua s’acosta un cotxe, però de vegade ho fa sense motiu. De fet, és una alarma natural que em manté alerta per si he de sortir corrent.
Aprofito per anar a la cuina i em bec un got d’aigua. Mentre torno a l’habitació em pregunto quant de temps hauré de viure amb aquesta por. Em tapo una altra vegada i el meu subconscient em xiuxiueja la resposta. Sé que té raó, però de moment em nego a acceptar-la.
Avui, 8 de juny del 2018, un mes i mig després d’haver escrit això, ja fa 59 dies que la policia trucava a la meva porta i amenaçava de tirar-la a terra si no l’obria. Un cop més la mà que fa anar el martell de la injustícia reposa sobre el fusell de la por, i el dit que ens assenyala des dels despatxos espera ansiós al gatell per a fer miques els nostres somnis.
La por que sentia llavors ha canviat.
Ara tinc por a la indiferència. A que, malgrat tot, ens quedem asseguts a la cadira immersos en el nostre paper d’espectadors, a que encara hi hagi gent que pensa que la policia ens protegeix; a que en veure a qualsevol de nosaltres dins d’un furgó policíac giri la cara i digui “algo habrá hecho”; a que seguim justificant l’opressor, el torturador o el soldat que només segueix ordres; a que el teu veí es cregui tota la merda que vomiten els mitjans, i després la vagi predicant sota la bandera de la veritat; a que dins de la multitud de funcionaris que intervenen en un procés judicial, no n’hi hagi ni un amb el valor suficient per a denunciar la injustícia.
Però, sobretot, per a que la gent tingui por.
El que no sap l’opressor és que amb la seva estratègia ens ha portat fins a la vora del precipici, que tornar enrere no és una opció quan mires enrere i veus milers de companyes cridant disposades a saltar amb tu, i que un cop estiguem caient ja serà massa tard per aturar-nos i llavors s’adonaran, sense poder reaccionar, que caiem damunt seu.
És amb aquestes companyes amb les que us animo a sortir, aquest diumenge, a les 17.00 a l’Ajuntament d’Esplugues, per denunciar l’arbitrarietat i la desproporcionalitat dels fets que se m’imputen, i per deixar ben clar que la seva repressió no ens farà callar.
Imprimir
Enviar
La democràcia franquista mai podrà amb nosaltres ocupants feixistes!
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat