Ventura Pons i Josep Maria Forn veuen en la independència una oportunitat pel cinema català
8
Carregant'El que necessita el cinema català és promoció, promoció i promoció'. Així s'ha expressat el director Josep Maria Forn, que ha afirmat que aquest Govern 's'ha preocupat més pel cinema doblat en català que pel cinema català'. Una consideració que comparteix Ventura Pons, per qui la baixada d'afluència a les sales s'ha de contrarestar fomentant la indústria catalana. En una entrevista a l'ACN en el marc d'unes jornades al Quebec, ambdós directors han assegurat que la Llei del cinema ajudarà, però que l'article del doblatge 'l'ha pervertit una mica', segons Pons. Els cineastes catalans han coincidit a afirmar que la situació que viu Catalunya, amb un increment del sentiment independentista, pot ajudar el sector.
En el marc del festival de cinema 'Tapis Rouge' de Mont-real, que aquest diumenge tanca les portes d'una edició dedicada al cinema català, ambdós directors han aprofitat per visitar la ciutat i explorar possibles indrets de rodatge, així com també han visitat els estudis cinematogràfics de la ciutat quebequesa. En una entrevista a l'ACN, ambdós directors han comentat la situació del cinema català i com la situació política del país influeix en la cultura i es reflexa en les pantalles.
Per Josep Maria Forn, produccions catalanes con 'Pa Negre', l'adaptació d'Agustí Villaronga de la novel·la d'Emili Teixidor o la pel·lícula d'aventures infantils 'Herois' són exemples del que s'hauria de fer amb les produccions catalanes. 'A aquests films se'ls ha fet una campanya de promoció molt important', ha afirmat, afegint que 'és evident' que el cinema català té un públic i que sempre es demostra 'quan les coses es fan ben fetes', ha assegurat Forn.
Tant 'Pa Negre' com 'Herois' formen part de les pel·lícules catalanes que s'han beneficiat de la reorientació del sistema d'ajuts del sector cinematogràfic català, en què el Departament de Cultura pretén que cada any s'estrenin dos o tres projectes ambiciosos que puguin finançar-se amb una subvenció d'un milió d'euros, aportats a parts iguals entre l'Institut Català d'Indústries Culturals i TVC.
Malgrat tenir present l'èxit a les sales, Ventura Pons ha recordat que ara es va menys al cinema i que es tracta d'un canvi de costums. Davant d'aquesta tendència, Ventura Pons ha suggerit que no s'ha de mirar només la gent que va a les sales sinó també tenir en compte les audiències a la televisió i les descàrregues per Internet. 'Si es tingués en compte el conjunt veuríem que el nostre cinema funciona molt bé', ha apuntat Pons.
Cinema en català
La Llei del cinema de Catalunya preveu la creació d'un fons de foment de la producció de films catalans, un 50% del qual es dedicarà a projectes en versió original catalana. Sobre això, Josep Maria Forn ha lamentat que fins ara moltes pel·lícules es venien a rodar a Catalunya per aconseguir diners de la Generalitat, però no estaven rodades en català. Segons el cineasta, 'no és que no s'hagi d'ajudar aquestes produccions, sinó que ha d'haver-hi una discriminació positiva molt notable cap al cinema fet en català'.
'Qui dóna la nacionalitat al cinema és el diner, és a dir el productor', ha afegit Ventura Pons, 'de manera que les pel·lícules de Woddy Allen i l'Albert Serra són cinema català', ha afegit. Pons ha destacat que hi ha pel·lícules 'financerament catalanes i d'altres culturalment catalanes' i que el que a ell li interessa són aquestes últimes. En xifres, malgrat que un 42% de la producció audiovisual de tot l'estat espanyol es fa a Catalunya, el mercat del cinema en versió original en català no arriba al 3%.
D'altra banda, ambdós cineastes han lamentat que l'article del doblatge de la Llei del cinema hagi 'pervertit una mica' la normativa, ha destacat Pons, ja que 'només es parla d'això'. Els directors han mostrat el seu rebuig a doblar les pel·lícules. 'El doblatge només fa idiotes', ha destacat Pons. Però posats a doblar, tots dos han apostat pel dret que es faci en català.
El sentiment independentista, una oportunitat?
En un altre ordre de coses, ambdós han opinat que el que passa al carrer té una influència directa en la cultura i han afirmat que els films de temàtica catalana 'sempre funcionen bé', com és el cas del film de Forn 'El coronel Macià' o la recent 'Pa Negre', que explica com es va viure la postguerra en un poble català. En el cas d'aquesta última, el primer cap de setmana a les cartelleres va ser la pel·lícula més vista a Catalunya i va obtenir 28.000 espectadors a tot l'estat.
Per Pons, ara 'podria ser un moment de certa eufòria', en què hi ha 'una sèrie de països europeus com Escòcia i Irlanda que tenen la vista posada en Catalunya i si anirà o no cap a la independència', ha afegit. 'Això es tradueix en un interès cap al nostre cinema i ho hauríem d'aprofitar', ha assegurat Forn.
'Hi ha una cosa al carrer, l'encaix de Catalunya amb Espanya o més aviat el d'Espanya amb Catalunya, perquè nosaltres ja no els podem donar més', ha expressat Ventura Pons, que ha afegit que 'als únics que potser no els interessa és als polítics', però que la gent connecta amb la temàtica. 'Al catalans ens falta autoestima. Som l'enveja de mig món i el que falta és que la gent s'ho cregui. Si ens ho creiem ens anirà millor', ha afirmat.
Imprimir
Enviar
Ibèria
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat