Eleccions 2010 Última actualització Dimarts, 9 de novembre de 2010 05:00 h

Des de Baix: 'Volem ser l'altaveu parlamentari dels moviments d'esquerra anticapitalistes'

Pretenen trencar amb la política 'burocratitzada' · Defensen el dret a decidir per arribar a una República Catalana independent d'Espanya

Els col·lectius d'esquerres oposats al capitalisme ja tenen a qui votar. El seu nom, Des de baix. La seva candidata, Esther Vivas, una de les agitadores més actives dels moviments antiglobalització catalans que pretén, ara, entrar al Parlament per fer front a les 'polítiques capitalistes' que duen a terme les formacions actuals. Una praxis que, en paraules de la candidata, ha desembocat en l'actual crisi econòmica i en conseqüència, en la implosió del sistema capitalista 'basat en la recerca insaciable de beneficis que porta a l’explotació creixent dels treballadors'. Vivas ha explicat a directe!cat que són una candidatura unitària de diferents organitzacions polítiques i defensen amb fervor el dret a decidir per arribar a una República Catalana, alhora que vol ser la pedra a la sabata del gran nombre de polítics 'burocratitzats' que hi ha, al seu parer, a l'arc parlamentari.

Esther Vivas, sabadellenca de 35 anys, en porta més de deu liderant moviments antiglobalització i participat activament en diverses edicions del Fòrum Social Mundial i el Fòrum Social Català. Autora de diversos llibres relacionats amb el comerç just i el deute extern, Vivas viurà les seves primeres eleccions com a candidata a la presidència al Parlament de Catalunya després que l'any 2009 encapçalés les llistes d'Esquerra Anticapitalista a les eleccions del Parlament Europeu. Vivas, que es presenta per Barcelona, tindrà el suport dels candidats de les altres tres províncies catalanes. D'aquesta manera, Jordi Creus es presentarà per Lleida acompanyat pel pagès activista Josep Pàmies, a Girona serà Miquel Blanch, i a Tarragona, Josep Estrada encapçalarà les llistes.

Des de baix, l'esquerra autèntica
En declaracions a directe!cat, Vivas defensa l'entrada de la candidatura que lidera al Parlament per ocupar l'espai polític d'esquerres abandonat per les formacions que així es defineixen però que 'han demostrat  no tenir cap estratègia pròpia i estar submises al marc constitucional que els han fet renunciar a les polítiques incloses en els seus programes electorals'.

Segons exposa, Des de Baix es postula com la única que es mantindrà allunyada de les tesis neoliberals i la que donarà suport als moviments socials que moltes forces polítiques 'han criminalitzat'. Per aquest motiu, i en cas d'obtenir representació parlamentaria, la formació Des de baix evitarà qualsevol pacte amb els partits polítics si aquests mantenen les tesis actuals.

Parlament 'burocratitzat'
Ni Artur Mas ni José Montilla. La candidatura anticapitalista veu en els dos candidats una continuació de les polítiques actuals basades en la proximitat als centres de poder i l'allunyament progressiu de la ciutadania. Vivas exposa que cap dels dos líders demostra un interès per sortir de la crisi econòmica alhora que els acusa de voler liderar un Parlament farcit de polítics 'burocratitzats'. 

S''ha de governar d'acord amb el poble i donar suport a les persones que més pateixen la crisi'. Per aquest motiu, Vivas defensa l'increment del salari base fins a 1200 euros i la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals. Advocant per una major inversió en serveis públics, la candidata anticapitalista rebutja frontalment les 'grans obres faraòniques' que tenen un gran impacte mediambiental.

República Catalana com a objectiu
Després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) respecte a l'Estatut, Des de baix mostra el seu rebuig a la legitimitat d'aquest òrgan i advoca pel dret democràtic dels catalans a que puguin decidir el seu futur. D'aquesta manera, la candidatura es presenta com un dels col·lectius que treballa per una futura República Catalana, motiu pel qual donen suport a les consultes sobiranistes celebrades arreu de Catalunya. La independència de Catalunya d'Espanya ha de venir però íntimament relacionada amb la defensa dels drets socials. Segons afirma Vivas, 'reclamem una lluita pels drets nacionals amb un fort component social i d’esquerres'.