Política Última actualització Dimecres, 11 de juny de 2008 16:00 h

Tota Europa en mans dels irlandesos

4 milions d'irlandesos decidiran en referèndum si els 500 milions d'europeus tindran o no Tractat de Lisboa

Els poc més de 4 milions d'irlandesos decidiran aquest dijous si els 500 milions d'europeus podran estrenar o no el Tractat de Lisboa l'1 de gener del 2009. Només aquest 1% de la població europea té l'oportunitat de votar en referèndum aquest pla B dels 27 a la fallida Constitució Europea que França i Holanda van aturar el 2005 enfonsant la Unió Europea en una greu crisi i paràlisi institucional. Per evitar, precisament, el risc que es repeteixi el no d'algun Estat, aquest cop els socis europeus s'han estalviat convocar plebiscits i han preferit ratificar el Tractat directament en els parlaments estatals. Però a Irlanda, la legislació obliga el govern a convocar el referèndum.

15 dels 27 socis de la UE ja han ratificat el Tractat de Lisboa per via parlamentaria: Malta –al gener–, Romania, Hongria i França –al febrer–, Polònia, Eslovàquia, Portugal, Eslovènia i Bulgària –a l'abril– i Letònia, Lituània, Àustria, Alemanya, Dinamarca i Luxemburg –al maig. Bèlgica i Gran Bretanya seran els propers en afegir-se a la llista i la resta ho farà abans no acabi l'any. Això si els irlandesos donen aquest dijous el seu sí. Els caps d'estat i de govern de la UE van aprovar l'eurotractat el 13 de desembre del 2007, al monestir dels Jerònims de Lisboa.

Però l'última enquesta del The Irish Times augura tot el contrari: el 35% dels irlandesos votaran en contra i un 30% a favor, però el resultat final dependrà del 28% d'indecisos. Tots els partits irlandesos, tant els del govern com els de l'oposició, s'han unit per fer campanya pel sí, amb l'única excepció del Sinn Féin, que és molt minoritari al sud de l'Ulster. Això vol dir que, si guanya el no, els irlandesos hauran votat en clau interna, per castigar la seva classe política i, sobretot, per venjar-se de l'exprimer ministre Bertie Ahern, que va plegar fa un mes després d'un escàndol de corrupció.

El Tractat de Lisboa

El Tractat de Lisboa preveu la creació de la nova figura del president estable de la UE, que manarà durant dos anys i mig, renovables, i ja no canviarà cada semestre, com ara. Les travesses de candidats ja van començar fa mesos, amb el primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, i el president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durao Barroso, com a mandataris amb més possibilitats d'acabar ocupant el càrrec. El Tractat de Lisboa també reforça la figura de l'alt representant per a la Política Exterior i la Seguretat Comuna de la UE, un cap de la diplomàcia europea –càrrec que ara ocupa l'espanyol Javier Solana– que guanyarà competències i portarà el doble barret de ministre d'Afers Exteriors i, alhora, vicepresident de la Comissió Europea.

Eliminar el dret de veto i reforçar l'eurocambra

L'eurotractat estableix que les decisions deixaran de prendre's per unanimitat per acordar-se per doble majoria: per aprovar qualsevol política caldrà el suport del 55% dels Estats membres que, alhora, representin el 65% de la població. Aquest sistema, que entraria en funcionament a partir del 2014, suprimeix el dret de veto en una quarantena d'àrees, com en les polítiques d'immigració i de cooperació policial i judicial, tot i que el manté en les decisions de política exterior, pressupostària i fiscal, que seguiran exigint unanimitat.

Si els irlandesos ratifiquen el Tractat de Lisboa en el referèndum d'aquest dijous, el Parlament Europeu, que és l'única institució comunitària d'elecció directa, guanyarà poder polític en àrees com la justícia o l'agricultura. I l'espanyol serà l'Estat que més eurodiputats guanyi en el nou repartiment d'escons: l'eurocambra passarà a tenir-ne 750, catorze més que els que fixa el Tractat de Niça, i Espanya 54, quatre més que ara. El Tractat de Lisboa dóna als parlaments estatals poder per aturar i retornar projectes de llei a la Comissió Europea: per fer-ho caldrà, com a mínim, el rebuig de les cambres legislatives d'un terç dels Estats. I també reconeix als ciutadans el dret de proposar iniciatives populars a la Comissió.

Amb el nou eurotractat, però, els Estats deixaran de tenir un comissari assegurat, com tenen ara: la Comissió Europea serà més reduïda i ja no tindrà 27 ministres, així que cadascun dels socis no tindrà representant a Brussel·les cinc de cada quinze anys.