Economia Última actualització Dissabte, 30 de juny de 2018 05:00 h

Els principals reptes del repartiment a Metròpolis Barcelona

L’AMB busca solucions sostenibles per superar els obstacles de la distribució de mercaderies a les grans ciutats

El comerç electrònic ha arribat per quedar-se. Així ho demostra un estudi de l’IESEque constata que el 40% dels europeus ja compra de forma regular per internet. El mateix estudi també deixa entreveure que en els pròxims anys hi haurà canvis importants en diferents departaments, com el de vendes, màrqueting i tecnologia.
 

Però amb la gran oferta d’empreses que ofereixen servei per internet els clients també són cada vegada més exigents. I ja no busquen només el millor preu sinó també rebre la nova adquisició o la compra tan aviat com sigui possible.
 
D’aquesta manera, l’augment de les compres per internet i l’oferta de servei també ha fet aflorar el problema de la distribució urbana de mercaderies. Així l’e-commerce també fomenta el fet que aquestes busquin fomentar els punts de recollida i es preocupin de buscar unes entregues cada vegada més sostenibles.
 
I és que sense anar més lluny, el 20% de la mobilitat generada a la Metròpolis de Barcelona és dels vehicles de distribució urbana de mercaderies (DUM), que correspon al transport de mercaderies en l’àmbit urbà per a l’abastiment dels establiments o del consumidor final. En termes de contaminació atmosfèrica, el percentatge s’eleva i aquests vehicles suposen el 40% de les emissions contaminants.
 
Objectiu: Unificar la DUM a nivell metropolità
 
En aquest context, l’AMB té l’objectiu d’unificar el model de distribució urbana de mercaderies a Barcelona. Fins ara, aquesta depèn exclusivament de la regulació municipal i, normalment varia d’un municipi a l’altre.
 
D’aquesta manera es vol acabar amb la normativa dispersa i la manca d’uniformitat en els horaris i criteris d’accés per la distribució de mercaderies als diferents municipis metropolitans.  A més a més, la manca d’estàndards adoptats pels agents implicats dificulta la implantació de les TIC, per fer una distribució més uniforme i eficient.
 
 
L’AMB crearà un marc regulatori comú per al conjunt de la metròpolis, que afavorirà la transició cap a un model comú més eficient i sostenible, tenint en compte criteris, horaris i infraestructures. Per fer-ho realitat, es farà a través de la redacció d’unes directrius/ordenances metropolitanes, que s’hauran de recollir individualment en les ordenances municipals de cada ajuntament.
 
Entregues nocturnes
 
En aquesta mateixa línia, s’estudiaran també mesures d’optimització Per exemple, alguns informes revelen que les franges horàries de càrrega i descàrrega coincideixen a la de major trànsit viari, agreujant els problemes de congestió. Així, existeix l’oportunitat de millorar la utilització de les infraestructures en les hores vall, que correspon a les franges horàries de 12 de las nit a 7 del matí, i de 9 a 12 de la nit.
 
Però quin paper hi jugaria el petit comerç? El responsable de projectes de mobilitat neta de l’AMB, Marc Iglesias, assegura que “es busca afavorir la logística nocturna, però no únicament que tot sigui nocturna, sinó afavorir projectes logístics més sostenibles: la conversió de vehicles com a vehicles elèctrics, cap a tricicles elèctrics, cap a motocicletes elèctriques... Tot aquest procés de canvi, de transformació també l’estem ajudant a impulsar”. 
 
Una app per la gestió
L’AMB està treballant en la creació d’una aplicació única per a la gestió de les zones de càrrega i descàrrega que es preveu posar en funcionament durant l’any 2019. Això, permetrà avançar en la homogeneïtzació i regulació i que aglutinarà tota la informació de servei, contribuirà a la millora de la informació disponible i assolir una gestió més eficient del sistema.
 
 
El paper de les empreses
 
Tot i això, no tot depèn de l’administració. Per aquest motiu, les empreses i els negocis també s’han d’implicar per sumar-se al canvi d’hàbits i promoure una mobilitat més sostenible.
 
Una bona manera de contribuir a la casa, seria reduir l’ús dels vehicles més contaminants en aquest segment de mobilitat.
 
En relació al parc mòbil circulant de la Metròpolis, els camions i les furgonetes formen part dels vehicles més antics. En general, el 49% dels vehicles de mercaderies que circulen l’àrea metropolitana de Barcelona tenen més de 10 anys d’antiguitat.
 
Treball conjunt
 
“El que ha plantejat l’AMB de forma consensuada amb el conjunt d’administracions locals i també amb la Generalitat, és treballar per tal que al 2020 no hagi de circular cap vehicle que no disposi de l’etiqueta ambiental de la DGT en l’àmbit de la Zona de Baixes Emissions Rondes de Barcelona (ZBE Rondes de Bcn)”, comenta el responsable de projectes de mobilitat neta de l’AMB.
 
En aquest context, determinar quin podria ser el vehicle del futur és complicat: “Des de l’administració el que estem regulant és per començar a definir no tant quin és el vehicle del futur, sinó quin és el vehicle del passat”, detallava Iglesias. “El vehicle del passat són aquest vehicles fins a dia d’avui que són els que no tenen etiqueta ambiental”.
 
Però el que s’intenta aplicar a la Metròpolis Barcelona no és nou. “Estem veient que la política que està desenvolupant l’AMB, que ja està desenvolupada a més de 220 ciutats europees, estem veient casos com a Hamburg on estan anant una mica més enllà i estan prohibint vehicles fins a Euro 5, que és molt més enllà del que estem prohibint nosaltres”, comentaven des de l’AMB.