Així ho indica un informe de l'organització Transparency International (TI) fet públic aquest dimarts i que es basa en les activitats declarades pels mateixos parlamentaris. Segons el document, l'eurodiputat del PP Antonio López-Istúriz ocupa el setzè lloc en el top 30 de parlamentaris (del total de 751) que més diners fan fora de les portes del Parlament Europeu. En el cas de López-Istúriz es calcula que, a més del sou que percep per ocupar un escó a la cambra, ha cobrat un màxim de 480.000 euros des de l'inici de la legislatura per ser el secretari general del Partit Popular Europeu. D'entre els eurodiputats catalans destaca el també popular Santiago Fisas, que se situa entre els 15 parlamentaris amb més activitats privades fora de l'Eurocambra, si bé per la majoria no percep un sou a canvi. Es tracta, per exemple, de formar part del Patronat del Gran Teatre del Liceu o del MACBA. L'informe inclou també dades com el salari base de tots els eurodiputats, que consisteix en 8.484 euros mensuals. A banda, la majoria, indica TI, reben entre 12.000 i 14.000 euros per mes per a dietes.
 

Si bé un 31% dels eurodiputats declara ingressos d'activitats extraparlamentàries, el percentatge s'incrementa entre els euroescèptics i els populars. Així, més d'un 50% del grup Europa de les Nacions i les Llibertats, on s'integra per exemple el Front Nacional de Marine Le Pen, tenen sous addicionals, mentre que el 37% dels eurodiputats del Partit Popular Europeu cobren per activitats fora de l'Eurocambra.

 

Un empresari o un jugador de pòquer, entre els millor pagats

 

Encapçala el rànquing d'eurodiputats més ben remunerats fora de l'Eurocambra el socialista Renato Soru. L'italià és el fundador i director de l'empresa de telecomunicacions Tiscali, càrrec pel qual ha percebut més d'un milió i mig d'euros. En segon lloc i amb més d'un milió d'euros d'ingressos addicionals hi ha Antanas Guoga. L'eurodiputat lituà és campió de pòquer i empresari i executa una plataforma de pòquer en línia amb criptomoneda. Segons l'informe, la majoria dels europarlamentaris que ocupen les primeres posicions mantenen càrrecs a l'empresa privada com a fundadors, directors o directors executius mentre que un nombre d'eurodiputats treballen de forma independent com a advocats o consultors. Entre els polítics millor pagats també hi ha destacades figures polítiques com l'exlíder de l'UKIP, Nigel Farage, o Rachida Dati, l'exministra de Justícia al govern de Nicolás Sarkozy.

 

Després de Soru i Guoga el tercer lloc l'ocupa el líder dels liberals al Parlament Europeu, Guy Verhofstadt. Considerat un dels líders polítics més influents a Brussel·les, Verhofstadt és director d'una companyia d'inversions belga, un càrrec que li ha proporcionat al voltant d'un milió d'euros extres des del 2014.

 

Conflictes d'interès i portes giratòries

 

Transparency International apunta que tenir feines fora del Parlament Europeu pot "generar conflictes d'interès". Si bé matisa que no totes les feines tenen per què generar aquest tipus de conflictes sí que adverteix que aquells amb salaris elevats, els que ocupen càrrecs en organitzacions registrades com a lobbys o els que han iniciat aquesta mena d'activitats presenten "preocupacions" des del punt de vista ètic.

 

"De fet, tres eurodiputats mantenen actualment activitats pagades fora amb organitzacions que consten al registre de lobby de la UE, tot i la prohibició", destaca el text. Es tracta de la popular i exvicepresidenta de la Comissió Europea Viviane Reding, membre de la junta directiva de la Fundació Bertelsmann, el també popular Paul Rübig, que ocupa una posició a la Cambra de Comerç austríaca (WKÖ) -que representa els interessos dels negocis austríacs- i la socialista Agnes Jongerius, que es troba al consell de supervisió de PostNL. Per altra banda, 49 diputats han començat noves activitats des de l'inici de la legislatura.

 

Pel que fa a les anomenades "portes giratòries", l'informe també assenyala que un 30% dels eurodiputats de l'anterior legislatura que van abandonar la política treballen actualment per organitzacions registrades com a lobbies a la Unió Europea. Segons recull TI, els membres de l'Eurocambra no tenen "cap tipus de restricció" per acceptar qualsevol nova ocupació quan deixen l'acta de parlamentaris i assenyala que fins i tot mentre treballen per a altres organitzacions o empreses "continuen rebent el salari complet d'eurodiputat com a ajuda transitòria" durant un màxim de 24 mesos, en funció del temps que hagin servit a la cambra europea. En aquest sentit, TI exigeix que mentre rebin aquesta ajuda se'ls prohibeixi "participar en activitats de lobby a les institucions de la UE".