
Tura reivindica més autogovern i un estat federal per 'progressisme ideològic' i no per 'raons purament identitàries'
Defensa que Catalunya assumeixi competències 'incòmodes' que l'apropin a una configuració d'Estat
Autogovern i estat federal per defensar 'una Catalunya de pensament ideològic progressista'. Aquestes són les tesis que la consellera de justícia i número dos de la llista per Barcelona del PSC, Montserrat Tura, ha defensat aquest dijous en un article al Catalan Views, el bloc de la Catalan News Agency (CNA). Tura reivindica que Catalunya assumeixi competències que poden resultar 'incòmodes', com les presons o la seguretat, perquè l'apropen 'a una configuració d'Estat'. Tura ha lamentat que 'alguns partits construeixen tot un imaginari més o menys irreal sense conseqüències pràctiques immediates'. La consellera ha constatat també que 'el convenciment que Catalunya és una nació' pot comportar 'diverses actituds vitals i maneres de plantejar-se el futur'. Així, ha assegurat que mentre alguns partits 'construeixen tot un imaginari més o menys irreal, sense conseqüències pràctiques immediates' el seu creu 'fermament en els grans principis'.
Montserrat Tura ha apostat perquè Catalunya assumeixi competències que poden ser 'incòmodes', però que 'ens apropen a una configuració d'Estat'. De fet, creu que aquesta és una actitud que s'ha de tenir per 'sentit institucional', per 'les ganes de fer Catalunya més forta' i per una 'aposta inequívoca per l'aprofundiment de l'autogovern'.En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya és l'única comunitat autònoma que ha decidit gestionar les polítiques de seguretat, 'encara que sovint la direcció de la política o de les presons comporti més riscos que èxits mediàtics o reconeixement social'. Tura ha defensat la feina feta des del Departament de Justícia, ja que 'no ni ha prou en gestionar els centres penitenciaris sense conflicte', sinó que en els últims anys 'hem dirigit l'execució penal com una més de les polítiques socials del nostre Govern, hem multiplicat les mesures penals alternatives a la presó i el treball en benefici de la comunitat', o bé s'han obert cinc presons noves.
Tura ha afegit també que 'no hi ha precedents de governs que hagin construït abans palaus de justícia en 23 partits judicials', inclosa la Ciutat de la Justícia de Barcelona, o que 'hagin apostat per la informatització de tots els jutjats, inclòs els de pau, i els registres civils de Catalunya'.