El Centre d'Estudis Catalans de La Sorbona celebra el seus 30 anys de difusió de la llengua
"El català potser és ara més visible a París que fa vint o trenta anys. Crec que hi hem contribuït"
0
CarregantEl Centre d'Estudis Catalans de la Universitat de La Sorbona celebra aquest dimarts un acte d'aniversari, trenta anys després d'haver-se inaugurat, en un palauet al cèntric barri de Le Marais. Està prevista la presència d'alguns dels promotors de la iniciativa, com el pare Marc Taxonera, director del arxius de l'abadia de Montserrat, i Helena Cambó, filla de Francesc Cambó. A l'acte també hi assistiran l'abat, Josep Maria Giner, el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, i el professor Antoni Maria Badia i Margarit. També és previst que hi sigui el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.
La directora del centre, Denise Boyer, explica com es va crear també la càtedra de català que ocupa actualment. 'El català potser és ara més visible que fa vint o trenta anys. Crec que hi hem contribuït', valora amb perspectiva Denise Boyer, una francesa que va viatjar per primera vegada a Barcelona el 1964 i que, a partir de 1970, va començar a donar classes d'aquesta llengua a la universitat de París IV, que ha conservat el nom de La Sorbona, al cor del Barri Llatí. El 8 de novembre de 1977, quan es va inaugurar el Centre d'Estudis Catalans, recorda que aquell dia hi havia la presència del pare Marc Taxonera, monjo benedictí que va participar en les negociacions amb la La Sorbona. 'També hi havia el rector de la universitat, Raymond Poulin, l'abat de Montserrat, Cassià Maria Just, i un representant del president Josep Tarradellas', que havia tornat a Catalunya com a president de la Generalitat des la seva residència a Saint Martin le Beau feia just dues setmanes. 'Però aquest representant tenia ordres de no parlar perquè qui ho havia de fer era l'ambaixador espanyol', assegura.
L'obertura de l'espai s'estava negociant des de l'any 1969, quan l'exiliat Ferran Cuito havia començat a parlar amb el director del departament d'Hispàniques i s'havia localitzat aquest hotel del segle XVII pràcticament en runes, al carrer de la Sainte Croix de la Bretonnerie de Le Marais, abans que es convertís en el barri de moda de París com és ara. La propietat correspon a l'Ajuntament, que el va llogar per seixanta anys.
A les converses amb la universitat i altres mecenes hi van participar activament l'abat Cassià Just, el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Pere Domingo, i el de la delegació d'Òmnium Cultural que hi havia llavors a la capital francesa, Jaume Carner, amb el suport de personalitats com el pintor Joan Miró. El conveni amb La Sorbona es va firmar el 1974 i durant tres anys, es van fer les obres.
París i Catalunya
Periòdicament també s'hi presenten exposicions d'artistes relacionats amb Catalunya, s'organitzen debats i seminaris de recerca amb la intervenció del crític Eliseu Trenc. La commemoració de l'aniversari servirà per a donar a conèixer l'exposició itinerant del centenari de l'IEC per primera vegada fora de les terres de parla catalana.
A l'acte d’aquest vespre, en tot cas, també és previst que hi sigui el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, que ha obert la seva primera delegació a l'exterior a París. La commemoració coincideix amb un comunicat alarmant dels membres de l'Acadèmia Francesa, publicat aquest dilluns, en què afirmen que el reconeixement de les altres llengües al país en la propera reforma constitucional és 'una amenaça a la identitat nacional'.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat