La poetessa Montserrat Abelló guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Als seus 90 anys és la tercera dona amb la distinció
Montserrat Abelló ha guanyat el 40è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes als 90 anys, un guardó dotat amb 30.000 euros que concedeix l'associació Òmnium Cultural a persones que han contribuït de forma notable i continuada a enriquir la cultura dels Països Catalans. D'aquesta manera, la poetessa i traductora, nascuda a Tarragona el 1918, s'ha convertit en la tercera dona en obtenir aquesta distinció, que fins ara només havia recaigut en les escriptores Mercè Rodoreda (1980) i Teresa Pàmies (2001). El jurat li ha reconegut la seva trajectòria, tant per la vessant literària com humanista i civil. Abelló rep el guardó aquest dimarts a les vuit del vespre al Palau de la Música.
Tot i la sorpresa inicial per un guardó que no esperava, Montserrat Abelló s'ha mostrat aquest dimarts molt contenta amb el premi, que si mereix és per la seva 'catalanitat', segons confessava a la premsa abans d'enaltir la llengua catalana, defensant que la seva poesia és bona perquè està escrita en català.Una llengua que sempre va parlar amb la seva família i va ser un refugi important, sobretot en el temps de l'exili a Anglaterra, que per ella és la principal expressió de la identitat catalana, una particularitat que sent 'fins al moll de l'os', en les seves paraules.
Però el català no és l'única llengua que domina, ja que l'exili a Londres li va donar la possibilitat de conèixer l'anglès, una llengua que va continuar estudiant durant el període que va viure a Xile i li va permetre començar a traduir textos d'Agatha Chritie, Iris Murdoch, E. M. Forster, mentre també escrivia poesia.
Als 57 anys va acabar la carrera de Filologia anglesa que havia començat durant la guerra i es va especialitzar en l'estudi comparat de la fonètica anglesa i catalana. Entre les seves traduccions, destaquen quatre títols de Sylvia Plath, una poetessa 'boníssima, que es basava en la força i el ritme de la paraula', segons recordava avui.
Tant la traducció com la poesia han estat crucials en la seva vida, però no va començar a publicar versos fins els 45 anys, amb el primer llibre 'Vida diària'. Que l'etiquetin de poetessa 'tardana' li fa certa gràcia perquè hi ha moltes dones que també van començar a publicar tard i no reben aquesta etiqueta, com Felicia Fuster, que es va iniciar als seixanta, o Quima Jaume, cap als cinquanta, segons puntualitzava.
Als seus 90 anys, Montserrat Abelló, fent gala d'un ament molt lúcida, explica que encara escriu poesia, 'més que mai', perquè 'tots els temes de la vida' la motiven, i no només escriu, sinó que també llegeix, sobretot poesia, alguns textos d'assaig i poca novel·la, perquè li costa molt trobar-ne del seu gust.
Entre la seva obra, destaquen títols com 'El blat del temps', del 1986; 'Foc a les mans', del 1990, 'Dins l'esfera del temps', del 1998, o 'Memòria de tu i de mi', publicat fa dos anys, que li han valgut diferents premis en els últims anys, com el Crítica Serra d'Or de poesia, el premi Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi o el premi Jaume Fuster.
Uns reconeixements que han arribat tard però pot gaudir gràcies a la seva longeva existència, una oportunitat que no han tingut altres contemporànies, segons lamentava pensant en Maria-Mercè Marçal. 'Els premis no són el més important, el més important és que el que facis agradi i estiguis convençut que val la pena', afegia Montserrat Abelló.







