Satisfacció entre les entitats que han demanat a l'ONU una 'Declaració Universal dels Drets Lingüístics'
Armènia, Bolívia i Mèxic hi donaran suport
Delegacions de diferents països i algunes ONG han assistit a l'acte de Ginebra (Suïssa) on entitats catalanes han presentat una proposta de resolució perquè el Consell de Drets Humans insti l'ONU a aprovar una 'Declaració Universal dels Drets Lingüístics'. Aureli Argemí, president del Ciemen, ha valorat a l'ACN la 'bona presència malgrat la coincidència de l'acte amb les votacions del final de la sessió del mes de juny'. La resolució serà presentada el setembre, quan es reuneix el Consell dels Drets Humans. Argemí ha dit que han 'tingut la sorpresa que Armènia i Bolívia vulguin liderar la presentació d'aquesta resolució', dos països als que possiblement es sumarà Mèxic, ha dit.
L'acte, titulat Linguistic Rights to enhance Human Rights (els Drets Lingüístics, per promoure els Drets Humans), ha començat amb les paraules de Josep M. Terricabras (PEN Club Internacional) que ha fet una reflexió sobre l'especificitat dels drets lingüístics dins de la categoria dels drets culturals, i la necessitat d'una protecció específica, 'perquè alguns ambaixadors consideren que són el mateix', ha dit Argemí. Antoni Mir (Linguamón) ha fet una exposició global sobre la situació de les llengües al segle XXI. Finalment, Aureli Argemí (CIEMEN) ha exposat l'evolució des de l'aprovació de la DUDL fins a l'actualitat i presentarà el text de la proposta de resolució per al Consell dels Drets Humans.Al final de l'acte, Argemí s'ha mostrat satisfet amb la participació i ha manifestat la seva esperança que els drets lingüístics siguin reconeguts per l'ONU. 'No sabem si serà al setembre, però sí que va endavant'. També ha explicat que seguiran treballant per exposar a totes les ambaixades els motius que els porten a defensar la declaració. Ha dit que de les converses que ja hi han tingut s'extreu que 'algunes estan entusiasmades i altres no, però almenys no hi ha un refús'.
La declaració que demanaran que s'aprovi posa en evidència que 'malgrat les nombroses declaracions, convencions, cartes i tractats internacionals existents que destaquen, ni que sigui al·ludint al principi de no discriminació, la importància del respecte als drets lingüístics, preservant i promovent la diversitat lingüística, fins avui no existeix cap declaració de l'ONU que reculli específicament, en positiu, què són i quins són els drets lingüístics'. El text acaba demanant que 'a curt termini (o en el termini de dos anys), amb l'ajut i suport d'aquest Consell, l'ONU aprovi una Declaració Universal dels Drets Lingüístics, com a complement necessari de la Declaració Universal dels Drets Humans'.







