Un miler de persones es manifesten contra el Tractat dels Pirineus a Perpinyà
Els manifestants sud-catalans s'han quedat a casa per por dels controls fronterers
La tradicional manifestació de commemoració del Tractat dels Pirineus ha aglutinat 1.000 persones aquest dissabte pels carrers de Perpinyà. Els participants, procedents del conjunt de les comarques nord-catalanes, han volgut fer sentir una veu catalana a través de reivindicacions bàsicament lingüístiques. Els plafons en representació de viles i pobles del territori han estat nombrosos, així com les reclamacions per una 'escola en català' i 'premsa en català'. En un ambient de tambors i de gralles, la marxa no han assolit, però, el volum de participació dels darrers anys, segons sembla, per por dels controls fronterers i per les afectacions de la vaga dels ferrocarrils francesos.
Segons ha explicat l'organitzador Hervé Pi a l'ACN, la 'Comissió 350 anys', encarregada de l'organització, ha volgut actuar amb cautela, ja que un rumor sorgit 'fa 10 dies' indicava el risc de 'controls, a la frontera' del Pertús dels autobusos que tenien previst pujar al Rosselló des de Barcelona i el País Valencià.A més, la participació ha sofert també les conseqüències d'una vaga de la companyia de la companyia de ferrocarrils francesos SNCF vinculada a les protestes per la reforma de les pensions.
A la marxa s'han incorporat les formacions polítiques Esquerra Republicana de Catalunya, Unitat Catalana, Convergència Democràtica de Catalunya i Reagrupament, al costat de diverses entitats nord-catalanes, com 'Aire Nou de Bao'. El lema escollit enguany, '1.000 anys de catalanitat, 350 anys de resistència', que acompanyava el lema general 'Esborrem el Tractat dels Pirineus', ha reunit gent de totes les edats.
A la mobilització també s'hi ha intentat sumar l'extrema dreta francesa a través del moviment 'Terra i Poble' del militant neopagà i exafiliat del Front Nacional Pierre Vial. Centenars de cartells i adhesius del grup, predicant una catalanitat ètnica, han aparegut en la nit d'aquest divendres a aquest dissabte en el recorregut de la manifestació, amb el lema 'Resistència i reconquesta, per a les terres catalanes'.
El 7 de novembre de 1659, les monarquies de França i Espanya, representades pels reis Lluís XIV i Felip IV, van firmar el Tractat dels Pirineus, establert com a 'tractat de pau'. D'aquesta manera es va donar punt i final a una guerra franco-espanyola iniciada el 1635, amb la conseqüència del desplaçament de la frontera hispano-francesa de Salses, situada a la línia del massís de les Corberes, fins al Massís de l'Albera.
Des de 1984, la manifestació del 7 de novembre recorre els carrers de Perpinyà amb reivindicacions variants, des del senzill reconeixement lingüístic fins a la independència de la Catalunya del Nord i dels Països Catalans.