Ridao demana una alternativa "identitaria i social" després del rebuig d'Irlanda
Acusar al Govern d’haver fet "seguidisme acrític" de les elits en tot aquest procés.
El portaveu de ERC al Congrés, Joan Ridao, va demanar ahir una alternativa ‘identitaria i social’ per a continuar amb la construcció europea després del rebuig d'Irlanda del Tractat de Lisboa. En un comunicat, Ridao va opinar que el procés ha estat dirigit fins a ara des de ‘determinats interessos econòmics, sobretot monetaristes, sense plantejar la qüestió identitaria de fons ni el futur social d'Europa’. El també secretari general de ERC va indicar que encara que les elits europees ‘vulguin enganyar-se dient que Irlanda no ha entès el procés’, el rebuig irlandès és un ‘no a una Unió Europea naif, abstracta, evanescent i vaporosa’.
Per al republicà, seria un ‘greu error’ continuar el procés a diferents velocitats i negociant acords multilaterals, i va recordar que des del 2000, només tres de les nou consultes realitzades als Estats membres han donat suport el procés d'integració europea. Va argumentar que la primera lliçó a extreure del cas irlandès és que hi ha un ‘rebuig al poder supranacional que encarnen els buròcrates de Brussel•les’, i sobretot, un ‘rebuig claríssim de classes populars i treballadors a tot allò que suposa ‘enarborar la bandera del liberalisme i de la competència com instruments per la construcció europea oblidant qüestions com l’atura, l'augment dels preus o els serveis públics’.Ridao va recordar que una de les coses que ja es va retreure a la Constitució Europea és que era ‘obra d'una elit de buròcrates i alts càrrecs funcionaris, i que s'havia fet de forma opaca’. Per això, va considerar que, després de la paràlisi desencadenada pel rebuig francès al tractat constitucional, s'hauria d'haver tornat a ‘conquistar la confiança en el procés d'unificació europea paralitzant-lo, replantejant el projecte i apostant per donar una orientació social i econòmica a Europa abans que una arquitectura institucional’. El portaveu de ERC al Congrés va acusar al Govern d’haver fet ‘seguidisme acrític’ de les elits en tot aquest procés.







