55 municipis catalans ja pateixen el mosquit tigre
Augmenta el territori afectat pel violent insecte
El mosquit tigre asiàtic ('aedes albopictus') ja es troba a 55 municipis de set comarques catalanes, que són que són l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, segons un estudi elaborat el 2007. Aquest és el tercer estudi de seguiment anual de la població del mosquit tigre per conèixer la seva distribució territorial, avaluar la seva evolució i la capacitat d'expansió, i l'ha dut a terme el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General del Medi Natural. Els primers exemplars d'aquesta colònia a la península ibèrica es van detectar a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) l'any 2004.
L'any 2005 s'havia expandit als municipis de Cerdanyola, Sant Quirze, Rubí, Molins de Rei, Ripollet, Terrassa, Barcelona, Barberà del Vallès, Papiol i Altafulla. El mateix any, el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat també va detectar la presència de poblacions de mosquit tigre a Molins de Rei i el Papiol.El 2006 es va detectar el desenvolupament complet del cicle del mosquit tigre a Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Sta. Perpètua de Mogoda, Castellbisbal, Polinyà, Caldes d'Estrac, Sitges i Vilanova i la Geltrú. També es va comprovar que s'havia estès a Gavà, Castelldefels, l'Hospitalet de Llobregat, Pallejà, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Vallirana.
El 2007, com ja es preveia, el nombre de municipis afectats pel mosquit tigre ha augmentat i hi ha presència de l'espècie a Gelida, Arenys de Mar, Sabadell, Ullastrell, Castellar del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Mollet del Vallès i Sant Fost de Campsentelles. I en dotze municipis més: Viladecans, el Prat de Llobregat, Castellví de Rosanes, Sant Joan Despí, Sant Andreu de la Barca, la Palma de Cervelló, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Abrera, Sta. Coloma de Cervelló i Esparreguera.
A més a més, se n'han trobat adults (reproducció no confirmada) a Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, el Masnou, Canet de Mar, Montgat i Cubelles. En aquests no s’ha trobat ovoposició (reproducció). És al mes de setembre quan es pot detectar la presència de mosquit tigre en més municipis, ja que és l'època de l'any en què es produeix l'expansió.
El Cap del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia, de la direcció general del Medi Natural, Jordi Ruiz, afirma que cada any augmenta la presència del mosquit tigre a Catalunya, i la previsió per a aquesta temporada és que continuï la seva expansió pels municipis de la regió metropolitana, Tarragonès, Garraf i Maresme. La progressió del mosquit tigre és més accentuada als municipis on encara no s'ha detectat que no en aquells on ja té presència, perquè allà on no existeix no es prenen mesures de prevenció i per això és més senzill que s'expandeixi en aquestes zones.
El més important i efectiu per tal de frenar la ràpida proliferació d'aquest insecte és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques. Això s'aconsegueix eliminant els punts d'aigua on poden créixer. Amb aquest objectiu es fan les recomanacions següents.
Per això, Ruiz recorda que 'és molt important eliminar tots els possibles hàbitats del mosquit tigre, fins i tot abans de que arribi a una zona, i evitar que hi hagi aigua acumulada, en petits recipients', com plats de testos, joguines, gots, ampolles, i d'altres de similars, que afavoreixi la seva reproducció i proliferació. Les piscines, aiguamolls, rius i d'altres masses d'aigua més grans no son adients pel mosquit tigre.
Biologia del mosquit tigre
El mosquit tigre pertany a la família 'Culicidae' i es caracteritza per la forma del seu abdomen, punxegut, i per les potes de bandes blanques i negres molt visibles a simple vista, dues característiques que s'han de tenir en compte a l'hora d'identificar aquesta espècie de mosquit i no confondre-la amb d'altres que se li assemblen. Altres trets característics són una línia blanca que recorre la part posterior del tòrax i el marcat color blanc de la punta dels palps, és a dir, els apèndixs segmentats que porten al voltant de la boca alguns artròpodes i que tenen una funció tàctil o gustatòria.
L'adult té unes dimensions d'entre 2 i 10 mil·límetres. Com en altres espècies de mosquit, el sexe hematòfag, és a dir, que s'alimenta de sang, és el femení, el qual presenta una trompa allargada que utilitza per picar i extreure sang dels mamífers, de la qual n'aprofita les proteïnes que necessita per al desenvolupament dels ous. Els mascles de l'espècie, a l'igual que els d'altres mosquits, s'alimenten de líquids vegetals.
El cicle vital consisteix en l'ou, quatre estadis larvals, pupa i adult i, es pot completar en només deu dies. És imprescindible que durant tot el cicle les larves i pupes estiguin a l'aigua. Si l'aigua en la qual s'estan desenvolupant s'evapora o s'elimina, moren totes aquestes fases aquàtiques del cicle.
Realitzen l'ovoposició a l'interior d'envasos o petits recipients que continguin aigua, tant si són artificials com naturals, és a dir, poden pondre els ous en pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, galledes, pots, platets de sota els testos, forats d'arbres i roques. En definitiva, en qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de set dies. Per contra, els rius, aiguamolls, llacs, piscines o similars no constitueixen el seu hàbitat.
Període d'activitat
El període d'activitat del mosquit tigre asiàtic a Catalunya comprèn des del mes de maig fins al mes de novembre. Els dos factors que condicionen el cicle del mosquit tigre asiàtic són el clima i el fotoperíode, és a dir, la longitud del dia. La pluja no és imprescindible per al seu desenvolupament, però l'indueix.
A partir de la primavera comencen a eclosionar les larves, que són de vida aquàtica, però de respiració aèria, i l'estiu és l'estació més favorable per al seu desenvolupament. En canvi, quan baixen les temperatures les larves i els adults es moren. Els ous postos pels últims adults de la temporada són resistents a climes freds i secs i estan inactius fins a la primavera següent.
El mosquit tigre és una espècie d'activitat diürna i les seves picades són més nombroses i doloroses que les dels mosquits autòctons. És una espècie originària del sud-est asiàtic. Des del 1979 està en procés de disseminació arreu del món. S'escampa mitjançant el transport global de mercaderies, principalment pneumàtics, però també productes de jardineria, com el bambú de la sort, per exemple. El seu radi de vol és relativament curt, amb un màxim de 400 metres, i normalment de 150. Per això és molt probable trobar-lo prop del seu punt de cria. Tot i això es pot desplaçar més lluny a través del transport passiu per l'acció del vent o a l'interior de vehicles.







