Política Última actualització Dimecres, 10 de novembre de 2010 11:00 h

El govern espanyol força la Comissió Europea a diferenciar el català del valencià en els cursos per a Erasmus

Cada cop són més els universitaris estrangers que estudien l'idioma a Catalunya, ja sigui per plaer o per motius acadèmics i laborals

Amb només tres setmanes de classe, la Nora Gröhmann, alemanya de 21 anys, ja s'expressa clar i català: 'Vull aprendre català perquè m'agrada molt Barcelona i m'hi vull quedar a treballar'. Com ella, centenars d'estudiants Erasmus que vénen a Catalunya s'apunten cada any a classes de català i 'cada cop hi ha més peticions', assegura a l'ACN la coordinadora de català de la Universitat Pompeu Fabra, Elisenda Campmany. Davant la demanda creixent, la Comissió Europea ha subvencionat per primera vegada els cursos d'iniciació a la llengua que es fan a l'inici a les universitats dels Països Catalans. Això sí, a petició del govern espanyol, la convocatòria de l'ajut distingeix català i valencià.

Des del curs 2010-2011, la Comissió Europea finança part dels anomenats Cursos Intensius per a Erasmus, destinats als estrangers que van a Catalunya i a altres zones de l'estat espanyol i volen aprendre la llengua. Ho fa, però, diferenciant català i valencià, com si fossin dos idiomes diferents. 'Això ho han decidit les autoritats espanyoles, que ens han dit que podem donar suport a cursos en català, basc, gallec i valencià, és a dir, quatre llengües regionals poden rebre la mateixa contribució econòmica per part de la CE', explica a l'ACN el portaveu comunitari d'Educació, Cultura, Multlingüisme i Educació, Denis Abbott.

'No cobrim tot el cost del curs, però fem una contribució d'uns 6.300 euros per cada curs que s'organitza', hi afegeix el portaveu. Això ha implicat un ajut de 43.960 euros per variant lingüística, segons les dades de la Xarxa Vives d'Universitats, que ha gestionat els ajuts de valencià i català. A Catalunya hi ha tres universitats que ja han invertit els fons per als seus cursos de benvinguda: la UB, la URV i la UAB, explica Abbott. 'L'interès en aquests cursos ha estat massiu: han demanat fer el curs de català set vegades més estudiants de les places que oferíem. Teníem 50 places, perquè els professors volen classes petites, però pels cursos d'agost i setembre vam tenir 400 peticions i no vam poder dir 'sí' a tothom', hi afegeix el portaveu europeu.

Un de cada tres estudiants Erasmus aprèn català

I és que cada cop són més els estudiants que es decideixen a estudiar català. Així ho ha constatat la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que el curs passat va oferir 13 cursos per a 348 estudiants, 143 dels quals provenien de diverses parts d'Europa i seguien el programa Erasmus. El curs 2009-2010, un de cada tres estudiants Erasmus (en total n'eren 395) va seguir cursos de català a la UPF. La xifra suposa un increment del 14% respecte a l'any anterior, segons explica la coordinadora de català del programa d'ensenyament d'idiomes de la UPF, Elilsenda Campmany. Tant és així que, sobretot a l'inici del curs, no hi ha prou places disponibles.

En aquest sentit, la coordinadora de català valora de manera molt positiva el nou ajut europeu, del qual la UPF començarà a beneficiar-se l'any vinent. 'Qualsevol subvenció sempre és bona, perquè algun any ens hem trobat que hi ha més demanda que oferta', argumenta.

La major part dels estudiants 'estan assabentats de la realitat que es viu a Catalunya, que hi ha dues llengües i les dues les faran servir a la universitat', comenta Campmany. Els llocs d'origen són variats, però 'predominen molt els alemanys, interessats per la gramàtica', explica Campmany. Precisament la Nora Göhmann i la Christina Schappacher, dues estudiants que porten tres setmanes fent català a la UPF, són alemanyes. En un català ben clar, Schappacher, que també parla anglès, alemany, francès, castellà i llatí, explica: 'Em dic Christina, tinc 23 anys, sóc d'Alemany i parlo una mica de català. Visc a Barcelona, estic per set mesos aquí i visc (...) a la Sagrada Família, sí'.

---

Notícies relacionades