Eleccions 2010 Última actualització Dijous, 18 de novembre de 2010 05:00 h

Els partits no arrisquen i opten per cartells 'de tota la vida' en la campanya electoral

Oscar Pla (Bassat Ogilvy) analitza per a directe!cat les apostes gràfiques per al 28N

La campanya electoral ha començat i la propaganda electoral ha entrat de ple als mitjans de comunicació, però també als carrers del país. Cartells, banderoles i tanques publicitàries de totes les formacions proven de cridar l'atenció del votant amb estratègies més o menys arriscades. Oscar Pla, director creatiu executiu de l'agència de publicitat Bassat Ogilvy, ha analitzat per a directe!cat les diferents apostes -imatge i eslògans- que han fet per aquestes eleccions CiU, PSC, ERC, PP, ICV-EUiA, Solidaritat i Reagrupament. Com a conclusió en podem treure que els partits catalans han optat per deixar el risc per a una altra ocasió i han preferit recórrer als cartells 'de tota la vida' per afrontar el 28-N.

Artur Mas
Cartell electoral dels de tota la vida, dels que hem vist 1000 vegades. No té cap interès ni res de nou ni impactant que sorprengui. La foto, tanmateix, és molt professional. L'Artur Mas està serè i transmetent confiança, i trobo prou encertada la solució d'enquadrar-la de tal manera que l'espectador no vegi si va amb corbata, o sense. L'eslògan és tan obvi, pla i sense cap personalitat que el podria signar qualsevol altre partit. ¿O és que algú proposa una Catalunya pitjor?






José Montilla
Un cartell electoral tan Súper Normal, tan Súper Avorrit i tan Súper Gris (malgrat el fons vermell del PSC) com Súper Normal, Súper Avorrit i Súper Gris és el polític que surt a la foto. Ni pintant-li l'americana de blau, dins d'una fotografia en blanc i negre expressament 'casual', han aconseguit superar la grisor que desprèn el President Montilla. En quant a l'eslògan, després de 8 anys de govern, el Garantia de progrés és absolutament increïble. Per això el PSC perdrà aquestes eleccions.






Joan Puigcercós
No tinc clar si l'aspecte de pagès vestit de diumenge que té en Joan Puigcercós en aquest cartell està buscat expressament, o no. En qualsevol cas, la foto és horrorosa. La llum que té el personatge no té res a veure amb el cel i els arbres del darrera. Una estètica tan rància i antiga com poc valenta, que no li fa cap favor al partit que la signa. És incomprensible com Esquerra ha abandonat un codi tan seu, modern i valent com era jugar amb el groc i el negre, per acabar aquí. El 'Valent' no té en compte que, dins de l'espectre independentista, hi ha opcions, a priori, més valentes.









Joan Herrera
Malgrat el solucions d'esquerres ja comença a ratllar una miqueta, per reiteratiu i difícil de creure després del pas d'ICV pel Govern, haig de reconèixer que el millor eslògan electoral d'aquestes eleccions, des d'un punt de vista creatiu, és sense cap mena de dubte aquest Verd Esperança. Enginyós, contundent i mobilitzador. La fotografia és tan austera i senzilla que, sense ser cap meravella, almenys és honesta, i li escau força bé al candidat, auster i senzill com la foto.






Alícia Sánchez-Camacho
Com sempre, el PP juga amb els blaus. Res a dir. La coherència és bona. Sols que aquest cop hi posen una nota de color, a dalt i a la dreta (òbviament), que és una simbiosi de la bandera espanyola i la senyera. Tota una declaració de principis, encara que dins del cartell no vingui gens a tomb. L'eslògan parla de solucions per a la crisi. El que resulta més sospitós i estrany és que la candidata té tota la pinta de no patir-la massa, la crisi. Més aviat sembla una senyora molt pija i molt rica.






Albert Rivera
La notorietat, sense cap mena de dubte, és un gran actiu publicitari i creatiu. Però la notorietat per la notorietat, no. I posar a un grup de gent en pilota picada en un cartell d'un partit polític que no reivindica el nudisme en el seu programa, és totalment gratuït i fora de lloc. A més, quan hi ha un nu pel mig, és imprescindible que la foto tingui un punt d'artístic, que en aquest cas brilla totalment per la seva absència.

Però una cosa bona si que té el cartell: no vol enganyar ningú, i és d'agrair: en castellà, y punto.









Joan Laporta
M'esperava un cartell més rupturista d'algú que va de rupturista amb la política convencional. I no. Quina decepció! És un cartell absolutament convencional, amb una foto correcta, i poca cosa més. Hi ha, però, dues coses que em sorprenen: L'eslògan, que sembla atacar a dos partits amb qui Solidaritat no competeix directament pels seus vots (PSC i CiU), i que s'aprofita d'aquesta moda tan passada de moda del formulisme 'ni-ni', i la manera de posar-se la corbata, per fora de l'americana. Deu ser perquè se li vegin més els tons blau-granes de la corbata...



Joan Carretero
Fa de mal comentar un cartell electoral que no és pròpiament un cartell electoral, sinó el típic cartell que anuncia un acte electoral. Un cartell tan lleig i sobresaturat d'informació com tots els cartells d'aquestes característiques, on tothom que hi surt vol sortir en lletra ben grossa, i si pot ser en caixa alta i negreta... Quant a la foto del candidat, crec que se li hagués pogut treure més profit a una certa semblança fisonòmica que té en Carretero amb el President Companys.

(Nota: Aquest ha estat el cartell que els responsables de premsa de Reagrupament han facilitat a directe!cat per a fer l'anàlisi.)

---

Notícies relacionades