El reconeixement del català torna a entrar a la Constitució francesa
S'inclou a l'apartat de les regions
0
CarregantEl reconeixement de les anomenades llengües regionals i, per tant, del català s'ha traslladat, momentàniament, a l'article 75 de la Constitució francesa, després del vot aquesta matinada dels diputats de l'Assemblea en segona lectura sobre la reforma de les institucions. Donat que els senadors van rebutjar en primera lectura el reconeixement de les llengües que no fossin el francès a l'article 1, com a preàmbul de la Constitució, la seva inclusió ara a l'apartat dedicat a les regions ha de facilitar l'acord. El Senat repetirà la votació el 16 de juliol i, el 21, s'ha de celebrar un congrés parlamentari conjunt a Versalles.
L'acord entre diputats i senadors francesos s'ha limitat, de totes maneres, a la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit del govern, i els centristes afins, mentre que la principal força de l'oposició, el Partit Socialista, hi ha votat en contra. No específicament pel tema de les llengües que no siguin el francès, sinó pel seu desacord global amb la reforma de les institucions.
La ministra de Justícia, Rachida Dati, ha manifestat que es tractava 'de trobar una solució de compromís amb el Senat', en referència al trasllat d'aquest reconeixement dins la Constitució. Així, la frase utilitzada 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França' passa de l'article 1 al 75, en el títol dedicat a les col·lectivitats territorials, o sigui les regions, els departaments (diputacions) i comunes (ajuntaments), en el llenguatge administratiu francès. Els senadors havien votat en contra, el 18 de juny, que la frase figurés just abans de l'article 2, on es diu que 'la llengua de la República és el francès'. L'oposició provenia del mateix grup de la UMP al Senat, a més de centristes, comunistes i alguns socialistes.
En la nova esmena dels diputats, s'especifica que l'objectiu és 'aixecar qualsevol dubte quant a la preeminència del francès'. En desacord, el parlamentari d'esquerres Jean Pierre Brard, ex alcalde de Montreuil, als afores de París, ha defensat la idea inicial de mantenir-ho a l'article 1: 'actuant així hauríeu demostrat la vostra voluntat d'inscriure les llengües regionals en el patrimoni comú, tant com el francès'.
De cara a la segona votació el 15 i 16 de juliol, el grup socialista ha presentat una proposició de llei al Senat per modificar l'article 2. Segons aquesta proposició, la frase 'la llengua de la República és el francès' es complementaria amb les següents paraules: 'en el respecte de les llengües regionals que formen part del nostre patrimoni'.
D'altra banda, el principal escull entre els mateixos diputats i senadors de la UMP, sobre un referèndum per l'entrada de Turquia a la Unió Europea, s'ha solucionat deixant oberta la possibilitat que les dues terceres parts de les dues cambres li deixin al president de la República l'opció d'una simple aprovació parlamentària en cas de l'entrada d'altres països més consensuals entre la dreta francesa.
Un cop s'hagi fet la segona lectura al Senat, diputats i senadors es trobaran conjuntament en un congrés a Versalles, previst pel 21 de juliol, en què encara s'ha d'esperar a una votació final sobre la reforma constitucional amb algunes sorpreses.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat