Política Última actualització Dilluns, 14 de juliol de 2008 16:00 h

Zapatero promet finançar la possible Secretaria de la Unió per al Mediterrani

La de Barcelona és l'única candidatura per acollir-ne la seu

 El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat aquest dilluns a París que la possible adjudicació de la Secretaria de la Unió per al Mediterrani (UPM) a Barcelona 'comptarà amb el suport financer de la Comissió Europea' i 'no hi haurà problemes de funcionament'. L'endemà de la cimera fundacional amb 43 caps d'estat i de govern i abans que Zapatero assistís a la desfilada militar del 14 de juliol, el president espanyol ha manifestat que el seu govern treballarà perquè la seu vagi a la capital catalana i ha valorat com 'un notable benefici' per la ciutat i el país que l'acullin.

'En efecte, Barcelona és una ciutat que es postula des del govern d'Espanya per acollir aquesta Secretaria i treballarem per aconseguir-ho. I comptarà amb el suport, sens dubte, financer de la Comissió pels projectes que es posin en marxa en l'àmbit de l'Euromed i el suport institucional i pressupostari de tot l'esforç que representa el que s'està fent aquí', ha declarat Zapatero sobre el sistema de finançament de la UPM, que s'ha d'acabar de definir.

El fet que la nova Secretaria segueixi depenent d'un Comitè Permanent Conjunt, basat a Brusel.les dins la Comissió de la Unió Europea, com ha estat el cas del Procés de Barcelona des del 1995, no suposa pel president espanyol un incovenient. 'Estic convençut que es dóna un pas molt important i no hi haurà problemes de funcionament', ha afirmat el president.

'És una tasca que exigeix compromisos diplomàtics, esforços, perquè allà on es crei la seu de la primera Unió per al Mediterrani, per aquella ciutat i aquell país, és un notable benefici i un notable èxit', ha afegit Zapatero per destacar la importància de la designació, alhora que recordava que la iniciativa ha partit de la presidència semestral francesa de la UE.

En el document final de constitució de la UPM, s'especifica en un apartat la necessitat 'd’atreure mitjans financers suplementaris en favors dels projectes regionals'. I així, es detallen les següents fonts: 'participació del sector privat; contribucions del pressupost de la UE i els seus socis; contribucions d'altres països; institucions financeres internacionals i entitats regionals; Faciliat Euromediterrània d'Inversions i Associacions (FEMIP); partida IEVP Euro-Med; inversions en el marc de la política de veïnatge i la cooperació transfronterera de l'IEVP, així com altres instruments aplicables als països a qui es dirigeix la iniciativa'.

En la negociació entre el govern del president francès, Nicolas Sarkozy, i les autoritats de Brusel.les, així com la resta de membres de la UE, es discutia la naturalesa jurídica de la UPM per satisfer les dues parts i, per aquest motiu, per l'instant se segueix mantenint la denominació 'Procés de Barcelona: Unió per al Mediterrani', en què es recorda el rol de la Comissió Europea a l'espera d'una pròxima major definició del seu funcionament.

Els ministres d'Exteriors de la nova entitat, com venien fent des de fa 13 anys dins l'anomenat Euromed, s'encarregaran de portar més lluny aquest document en una reunió els pròxims 3 i 4 de novembre a Marsella, on es decidirà la seu del Secretariat, on Barcelona podria tenir com a rivals Tunísia i Malta.

'Em sembla especialment significatiu que la cimera d'ahir fixés una sèrie de projectes concrets per desenvolupar. Que tenen a veure amb la descontaminació del mar Mediterrani, amb un pla solar mediterrani, amb el suport a la Petita i Mitjana empresa, amb la protecció civil. Tots ells, temes que tenen suficient envergadura per mobilitzar més recursos des de l'àmbit de la UE, en diàleg amb tots els països del Mediterrani, per enfortir aquest espirit d'integració, comunicació i aproximació', ha resumit del president espanyol sobre la jornada d'aquest diumenge, en què es va reunir amb els primers ministres israelià, Ehud Olmert, i turc, Recep Yayyip Erdoga, i els presidents sirià, Bashar al Assad, i polac, Lech Kaczynski. Aquest dilluns, havia de fer-ho amb el president egipci, Hosni Mubarak.