Carretero va pretendre afiliar-se a Unió mentre era alcalde de Puigcerdà per ERC
Es va reunir amb Duran i Lleida per concretar els termes del salt polític · El dia que havia de recollir el carnet, no es va acabar presentant
102
( 30 vots )
CarregantLa carrera política del líder de Reagrupament, Joan Carretero, es va iniciar el 1995 quan va accedir a l'alcaldia de Puigcerdà com a cap de llista d'ERC. Cinc anys abans s'havia afiliat a la formació republicana, on va militar-hi fins el 2009, quan va decidir donar-se de baixa i fundar un partit propi. Però durant aquests dinou anys de militància, Carretero no va ser del tot fidel al seu partit: el 2000, essent ell alcalde de Puigcerdà, va reunir-se amb el llavors conseller de Governació, el líder d'UDC Josep Antoni Duran i Lleida, per mirar de fer el salt d'ERC cap a Unió, segons expliquen a directe!cat fonts de la cúpula democratacristiana coneixedores de la maniobra.
Carretero començà a militar a ERC el 1990. Va ser-ne el cap de cartell a les municipals del 1995, aconseguint 3 regidors, enfront dels 5 de CiU, els 4 del PSC i 1 del PP. Malgrat ser la tercera força política, va acabar accedint a l'alcaldia gràcies als vots del quatre regidors socialistes, entestats com estaven en desbancar CiU de la corporació puigcerdanenca.
Quatre anys després, la seva bona gestió al capdavant del municipi va ser àmpliament reconeguda pels seus conciutadans, fins al punt que li van atorgar el 58,26% dels vots i 9 regidors, enfront als 3 que va aconseguir CiU i 1 que aconseguí el PSC. Carretero es va envalentonar davant d'aquests resultats, fins al punt que en una entrevista a La Vanguardia (pdf) digué: 'Els ciutadans estan recompensant la feina ben feta més que no pas unes sigles que, en aquest cas concret, no hi tenen res a veure.'
Al mes d'octubre d'aquell mateix any també se celebraren eleccions al Parlament, que Jordi Pujol va tornar a guanyar, amb el 37,70% dels vots i 56 diputats. Davant d'aquest panorama, Carretero va valorar molt seriosament la possibilitat d'abandonar ERC i d'afiliar-se a Unió. Tant que, el 2000, es va reunir amb el propi Josep Antoni Duran i Lleida, llavors conseller de Governació i en aquell moment més que probable successor de Jordi Pujol al capdavant de la federació nacionalista, un paper que finalment va recaure en Artur Mas.
Segons fonts properes al màxim dirigent democristià, la sintonia entre un i altre va ser total, van acordar els termes del pacte i van decidir que el fitxatge s'anunciaria durant el Congrés Nacional d'UDC d'aquell mateix desembre, que tingué per lema Garantim el futur amb il·lusió, celebrat a Tarragona.
Però quan ja tenien imprès el nom de Joan Carretero i Grau al carnet d'Unió i tot estava a punt per a lliurar-li'l, l'alcalde puigcerdanenc va decidir no presentar-se. Els motius, segons fonts properes a Duran i Lleida, mai no es van arribar a conèixer. Tres anys després, Carretero tornava al mateix despatx de Governació, aquest cop com a conseller d'ERC en el primer govern tripartit, presidit per Pasqual Maragall.
Fonts oficials de Reagrupament consultades per directe!cat dubten que la reunió Carretero-Duran s'arribés a produir i ho consideren rumors fets córrer amb la intenció de desestabilitzar la formació.
Bernat Ferrer
Imprimir
Enviar
L'Escala
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat