Eleccions 2010 Última actualització Dimecres, 24 de novembre de 2010 05:00 h

Què transmeten les sintonies dels partits?

El director del portal Viasona, Jordi Riba, analitza per a directe!cat les músiques que utilitzen els partits en la campanya electoral

Un dels elements que caracteritzen els actes electorals dels diferents partits són les sintonies que cada formació utilitza per escalfar l'ambient entre els assistents als mítings durant la campanya. Després d'abordar la manera de vestir, els cartells electorals i la imatge dels candidats, el director de Viasona, Jordi Riba, analitza per a directe!cat la banda sonora de la campanya. Des del tradicionalisme del PP, que any rere any utilitza la mateixa sintonia, fins a l'aposta per les versions musicals de CiU o l'emmirallament del PSC amb la campanya d'Obama, fem una repassada per les músiques que han sonat durant la campanya.

El PSC s'emmiralla en Obama
La sintonia de campanya del PSC, “Segueixo creient” és una musicació del discurs que el candidat José Montilla va pronunciar el passat 10 d'abril al Santuari de Pinós, en l'acte que donava oficialment l'inici a la precampanya socialista. La introducció és pastada a la de “L'últim que es perd" de Pep Sala, i la idea està inspirada en "Yes We Can" que will.i.am va bastir a partir d'un parlament de Barack Obama a New Hampshire el 8 de gener del 2008. Com se sap, el productor i membre de Black Eyed Peas va aconseguir reunir un elenc de celebritats del món de la música, el cinema, la televisió i l'esport per a que recitessin fragments del discurs, sincronitzats amb les paraules i les imatges del propi Obama. Es va convertir en un vídeo viral i el seu autor es va endur fins i tot un televisiu Emmy, creat ex profeso al millor nou enfocament en entreteniment. Tornant a Catalunya, si l'acte de Pinós va ser una exhibició de múscul, amb la presència dels principals actius del partit (consellers, ministres, diputats i alcalades), la cançó de campanya ho podria haver estat si en comptes de l'usual manifest de suport al candidat, s'hagués optat per a copiar fil per randa la fórmula will.i.am. En la producció del PSC, s'ha obviat tant la veu de Montilla, com la presència de famosos de l'òrbita socialista fent seves les paraules del presidenciable, i escoltar el parlament en boca d'un músic i militant li resta força i credibilitat. Entre els dos discursos existeix una coincidència remarcable. Ambdós presidenciables remarcaven la seva convicció de lluitar i la seva fe en la victòria, en un marc poc propici. En el cas dels socialistes, les enquestes desfavorables que apuntaven el triomf de CiU, i en el d'Obama, la desfeta contra Hillary Clinton a les eleccions que inauguraven les primàries demòcrates. La història d'Obama és coneguda, va acabar enduent-se la designació del seu partit i després va vèncer el republicà John McCain en la cursa a la Casa Blanca. Ara toca veure què passarà amb Montilla.



CiU no sap que 'els guapos són els raros'
La sintonia electoral de CiU és una adaptació al català de “Put your records on” de Corinne Bailey Rae. Aquesta cantant recupera l'essència del soul més clàssic, per a revitalitzar-la i donar-li de nou vigència, una operació similar al què vol fer Artur Mas amb Convergència i el pujolisme tornant-los de nou a la Generalitat. “Put your records on” té regust a èxit atemporal i clàssic modern, tranquil, però sense caure en el tedi, animat, però sense estridències. Un punt entremig que s'adiu molt amb la voluntat de la Federació d'aspirar a situar-se al centre de la vida política, i un cop allí, estendre els braços en creu per a ocupar el màxim d'espai electoral possible, però que no s'adiu amb l'estil de música que l'opció Corinne Bailey representaria en català. Si els caps de campanya de CiU escoltessin Manel sabrien que a Catalunya “els guapos són els raros”, o dit en clau musical, que els grups comercials i que ocupen la “centralitat” són els alternatius. En les dues últimes temporades, els grans fenòmens de la música en català han estat Manel i Els Amics de les Arts. Manel ha aconseguit fins i tot que Josep Guardiola renovés amb el Barcelona l'endemà d'un concert seu, i han demostrat la seva transversalitat amb vídeos interpretats per nens de quatre anys. Fetes aquestes reflexions, posats a adaptar cançons, perquè recorre a un èxit internacional que potser molts no associaran amb l'original, quan es pot convertir fàcilment els hits nacionals “Al mar” de Manel, en “En Mas”, i “Jean-Luc” en “Artur”? I Un últim apunt, “Put your records on” és del 2006. Els convergents van iniciar aquest any amb immenses expectatives i per això, els hi deu portar bones sensacions, però com que el que compta és com s'acaba i no com es comença, potser no hauria estat de més prescindir d'un tema d'una collita musical on al final qui es proclama president és José Montilla.



ERC s'inspira en la música de cobla
“La gent valenta”, els herois quotidians que reivindica ERC en la seva campanya, no apareix enlloc en la seva sintonia. Marcats segurament pels anys on 'Minoria absoluta' de Rac1 tirava de música de gralla per a informar de l'actualitat de la formació independentista, donant-li un aire folklòric i informal, la música de campanya escollida és conservadora i poc atrevida. Transmet rigor i seriositat, uns valors que se li suposes a una formació que ha tingut responsabilitats de govern com aquests darrers set anys. Es tracta d'una peça simfònica més pròpia d'una gran producció cinematogràfica, que d'un partit. Tot i així, hi ha certs compassos, on s'hi respira catalanitat, perquè estan clarament inspirats en la música de cobla. Una sintonia que hagués lligat perfectament amb la campanya d'ERC hagués estat “Gent normal” la versió que ha fet Manel (de nou Manel) de “Common People” de Pulp. Ja sigui perquè els socialistes han reivindicat el concepte de normalitat pel seu candidat, o perquè una coneguda marca de cervesa ha utilitzat una nova adaptació del tema original per a una campanya comercial,



El PP és un partit d'un sol èxit musical
Enterrat el gir catalanista de Josep Piqué, i amb Montserrat Nebrera fora del partit, el PP català ha tornat a les essències. El vidal-quadrisme soft d'Alícia Sánchez-Camacho, el discurs del “que nos une”, les senyeres-estanqueres, troba a nivell musical, la seva perfecta representació amb l'uniformitzador himne dels populars, que tan serveix per acompanyar un míting de la presidenciable a la Generalitat, com la proclamació d'alcaldable a l'Ajuntament de Lleó. Una sintonia que un cop l'has escoltada és impossible treure-te-la del cap i que més d'un associaria a les dues victòries electorals de José María Aznar. Aquest conservadurisme en el terreny de la música, aquesta imatge que projecta de “partit d'un sol èxit musical” contrasta amb la realitat. El Partit Popular és, segurament, la formació política que més música ha inspirat. Manuel Fraga, José María Aznar, Mariano Rajoy, Ángel Acebes, Soraya Saénz de Santamaría i Rita Barberà tenen la seva cançó. En el cas d'Aznar, no només es podria bastir fàcilment un recopilatori, encara és una presència habitual en concerts de grups que no s'obliden del seu llegat en el moment de les dedicatòries. Obviant la inocuitat dels temes pop, si s'entra amb el contingut de les lletres, podria semblar que els populars no comptem massa amb la simpatia dels artistes, res més lluny de la realitat. Com a tots els col·lectius, en el de músics, també hi ha intèrprets afamats que han fet públiques les seves preferències pel PP. Julio Iglesias, Francisco, Raphael, Bunbury o la musa Norma Duval en són un clar exponents. Cap d'ells però s'ha atrevit a contrarestar aquesta ppfòbia musical, i oferint una alternativa discogràfica que lloés l'ideari conservador. El nínxol de cantautor de dretes de moment, sembla reservat a la ficció, tot i els visos de gran negoci que té si es pensa en el públic potencial i en l'entramat mediàtic que el rebria amb els braços oberts.



ICV aposta per la World music
Primer de tot, cal felicitar als compositors de la sintonia d'Iniciativa per Catalunya Verds (podeu escoltar-la aquí). Si l'encàrrec fet pels ecosocialistes consistia en elaborar una música que s'identifiqués ràpidament amb els valors i imatge que vol transmetre la formació, i que connectés amb les possibles preferències musicals del seu electorat, el resultat es pot qualificar de tot un èxit. Una sonoritat propera a la World music, aquest sac musical on s'intenta englobar tota la diversitat del planeta més enllà del món occidental, però que sovint no deixa de ser res més que la manera que tenim els europeus d'acostar-nos i assimilar aquesta riquesa. Una omnipresent percussió que marca el ritme del tema, tocs de psicodèlia i música progressiva pels amants de l'ona laietana.

Ciutadans i la revolució taronja
Si la sintonia de CiU és pròpia de Ràdio Flaixbac o Rac105, la de Ciutadans és carn de la graella de programació de Flaix FM. “Orange Revolution” és un tema de música dance, obra de Víctor Ark, ideal per a un recopilatori marca de la casa Blanco y Negro. La sintonia (escolteu-la aquí) no s'adiu massa a un partit constituït per 'intel·lectuals'. No m'imagino 'Unforgettable' de Víctor Ark com un dels discos de capçalera de Boadella o Espada. La música tampoc té aquell punt d'èpica i valentia de crida a files que vol transmetre C's en el seu espot electoral. Pel que fa al títol de la cançó, a més de fer referència al color corporatiu del partit, remet a la revolució taronja ucraïnesa. Si aquesta és la intenció de Ciutadans, els seus dirigents haurien de repassar els seus apunts d'història, aquest moviment no-violent a favor dels drets democràtics es va llençar contra el domini que exercia el Krèmlin sobre la vida política d'Ucraïna, i no des del posicions filorusses reclamant la intervenció de l'antiga metròpoli.

Solidaritat i Reagrupament
Solidaritat Catalana no té sintonia política, i potser tampoc li cal, la presència de Joan Laporta com a cap de llista per Barcelona ens remet a un dels himnes catalans que més triomfen a fora del país, el del Barça. En el cas de Reagrupament (podeu escoltar-la al lateral dret del seu web), han optat per un tema de pop-rock instrumental, en la línia del del PSC.

---

Notícies relacionades