El cap de llista del PP per Girona va intentar afiliar-se a Esquerra abans d'abandonar UDC
Enric Millo, enquadrat llavors en el sector més nacionalista d'Unió, va contactar el 2003 amb Huguet per veure si aconseguia un lloc a les llistes republicanes · Com que no se'n va sortir, va girar el rumb cap al PP de Josep Piqué
10
CarregantPer tothom és sabut que l'ara cap de llista del Partit Popular (PP) per Girona, Josep Enric Millo, va ser un destacat dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins el 2003, quan va fer el salt a la formació popular de la mà de Josep Piqué. Però seu el pas d'Unió al PP no va ser automàtic, sinó que entremig va arribar a flirtejar amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per veure si hi aconseguia un tracte més profitós, segons que ha avançat el diari AraGirona de fonts properes tant a Millo com a la direcció republicana.
Millo va ser diputat al Parlament per CiU entre 1995 i 2003, on va arribar a ser portaveu adjunt del grup parlamentari convergent entre 1999 i 2003. Tradicionalment, s'havia enquadrat en el sector més nacionalista d'UDC, enfrontat amb la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida.
Tot i aquestes credencials, o a causa d'aquestes, UDC va decidir que Millo no repetiria a les eleccions al Parlament d'aquell 2003. Davant d'aquesta situació, l'ara cap de llista popular hauria mirat de contactar amb el dirigent republicà Josep Huguet, amb qui hi tenia una certa afinitat personal, amb la intenció d'abandonar Unió i passar a ser un dels dirigents gironins de la formació republicana. Huguet li hauria fet arribar el missatge que veuria amb bons ulls que passés a militar a ERC, però que el seu lloc a les llistes i a la direcció gironina l'haurien de determinar els militants en assemblea.
En rebre aquest missatge, Millo hauria decidit refredar el seu salt a les files republicanes. Al cap de quatre dies, atònit, Huguet va veure als mitjans de comunicació com el llavors màxim dirigent del PPC, Josep Piqué, anunciava l'arribada de Millo a les files populars en el marc del 'gir catalanista' que estava imprimint a la secció catalana del partit de José María Aznar.
Just després de passar-se al PP, Millo va declarar en una entrevista al diari El Punt que 'en absolut no em sento traïdor' i va explicar que el seu canvi d'UDC al partit d'Aznar responia a motius 'més personals que ideològics'.
Número 2
El salt popular de Millo, economista de formació, va veure's recompensat. El 2004 va ser nomenat com a flamant número 2 de Jordi de Juan a les eleccions al Congrés espanyol, per bé que ni l'un li l'altre no van sortir escollits -essent Girona l'única demarcació de tot l'estat on el PP no va aconseguir cap representant, amb només l'11,45% dels vots.
El nomenament de Millo com a número 2 gironí 'desfermà la protesta de quadres històrics quese sentien preterits i amenaçats de contagi nacionalista. Dos d'ells, el regidor d'Olot, Joaquim de Trinxeria, i l'exregidora de Sant Feliu de Guíxols, Paula González, abandonaren la candidatura provincial en mostra de desacord', segons que explica l'historiador Joan B. Culla al seu llibre La dreta espanyola a Catalunya.
Tot i el fracàs electoral, Piqué va continuar confiant-hi plenament, fins al punt que al novembre d'aquell mateix any, en el transcurs del XI Congrés del PPC, el va imposar a la militància com a vocal del comitè executiu, juntament amb Julia García-Valdecasas, Susanna Bouis i Pedro Farreras.
Dos anys més tard, el 2006, Millo va acabar esdevenint el cap de llista dels populars per Girona a les eleccions al Parlament, tornant a ser escollit diputat.
El 'cas Carretero'
Salvant totes les distàncies, aquest flirteig amb una altra formació política guarda força similituds amb l'avançada aquesta mateixa setmana per directe!cat del líder de Reagrupament, Joan Carretero, que va pretendre afiliar-se a UDC quan era alcalde de Puigcerdà per ERC perquè considerava que a la formació republicana no li aportava les compensacions que ell considerava que es mereixia.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat