Catalunya s'encomana a Mas perquè enceti la via del dret a decidir
El tripartit passa factura als socis · El PSC s'enfonsa fins a 28 escons · ERC perd la meitat dels diputats de 2006
Després de dues legislatures de tripartit i amb un 2010 marcat per les consultes sobre la independència i la retallada de l'Estatut, els catalans han votat aquest 28-N de forma aclaparadora a favor del 'canvi' que proposava Artur Mas per tal d'encetar la via del dret a decidir. Amb el 99,8% escrutat, CiU ha obtingut una 'majoria àmplia' tal i com ha demanat durant la campanya electoral amb 62 diputats, doblant en nombre d'escons un PSC que s'ensorra electoralment amb 28 escons, els pitjors resultats de la història. Les forces del tripartit que al 2006 sumaven 70 escons, n'han perdut fins a 22. Tal i com preveien les enquestes, ERC ha estat la força del tripartit que més ha patit aquest càstig al Govern, els republicans reculen fins a ser la quarta o cinquena força política, empatats amb ICV a 10 escons. El PP se situaria així com a tercera força amb 18 diputats, els millors resultats de la història. Solidaritat Catalana entra amb força al Parlament amb quatre diputats, Ciutadans només aconsegueix revalidar els tres escons actuals i RCat es queda fora de la cambra catalana. Amb aquests resultats, el Parlament de la novena legislatura comptarà amb una majoria nacionalista amb 76 dels 135 diputats. Després de la victòria d'Artur Mas caldrà veure com la federació nacionalista entoma el repte d'avançar en el dret a decidir amb la reclamació del concert econòmic com a primera, però no última, estació.
Catalunya diu adéu al tripartitEl principal missatge que han llençat els electors aquest diumenge ha estat un 'no' categòric a la reedició d'un tercer tripartit. Per molt que PSC i ERC hagin descartat tornar a pactar després del 28-N, els votants que al 2006 van fer confiança a socialistes i republicans possiblement no han entès l'aliança i han optat per altres opcions. Durant la campanya electoral la majoria d'enquestes ja recollien que la majoria de la ciutadania estava descontenta amb el tripartit amb un percentatge preocupantment elevat entre els votants de PSC i ERC.
Els setanta escons que van aconseguir sumar PSC, ERC i ICV l'any 2006 s'han desplomat fins a sumar-ne tan sols 22, pràcticament una tercera part. Els principals perjudicats han estat PSC i ERC que han perdut nou i onze escons respectivament. La força minoritària del Govern, ICV-EUiA, ha estat la menys castigada pel seu electorat que, tot i perdre dos escons, aconsegueixen situar-se com a quarta força política al Parlament. Els ecosocialistes empaten a 10 diputats amb ERC, però per pocs vots els passen al davant en l'ordre a la cambra catalana.
L'independentisme castiga ERC relegant-la a la cinquena força política
La tensió en les relacions Catalunya-Espanya ha acabat relegant ERC fins a la cinquena força política tot i l'augment del suport social a la independència de Catalunya. Les pugnes internes al partit han acabat propiciant d'una manera o d'una altra l'aparició de dues noves formacions independentistes: Solidaritat Catalana i Reagrupament amb resultats molt desiguals en la nit electoral.
Mentre que el partit de Joan Carretero ha acabat en no-res, obtenint un trist 1,2% dels vots, el projecte de Solidaritat Catalana encetat fa només quatre mesos per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran s'ha guanyat la confiança dels votants independentistes. Els tres impulsors del partit -Laporta, Tena i Bertran- han aconseguit entrar com a diputats al Parlament acompanyats del candidat per Girona, Toni Strubell, que s'ha imposat al líder de Reagrupament, Joan Carretero, que es presentava per aquesta demarcació.
El PSC s'ensorra després del pacte amb ERC mentre el PP aconsegueix els millors resultats de la història
Alícia Sánchez Camacho ha aconseguit millorar amb un diputat més els millors resultats que havia aconseguit Alejo Vidal-Quadras. El resultat històric del PP ha anat acompanyat del pitjor resultat per al PSC que després de dues legislatures governant amb ERC ha intentat, aparentment sense èxit, tornar a dibuixar les fronteres ideològiques dels socialistes catalans. En la seva compareixença des de la seu del partit, José Montilla ha anunciat que ni tornarà a ser candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ni tampoc es presentarà a la reelecció com a secretari general del partit. Montilla ha admès que el PSC haurà de 'replantejar' el seu projecte polític a Catalunya. El 28-N donarà inici a la cursa per a la successió al capdavant del PSC que haurà d'enfrontar-se amb una contesa electoral complicada en les eleccions municipals del proper mes de maig. El Congrés per escollir el nou secretari general del partit està previst -si no hi ha canvis- per a la propera tardor justament per por a empitjorar la situació de la formació a l'Ajuntament de Barcelona.