La mosca negra es desplaça Ebre avall
Provoca un increment de les consultes mèdiques per picades al Baix Ebre i el Montsià
0
Carregant
La mosca negra es desplaça Ebre avall i provoca un increment de les consultes mèdiques per picades al Baix Ebre i el
El desplaçament del radi d'acció de la plaga de la mosca negra des de la Ribera d'Ebre cap a la part més baixa del riu s'ha traduït, durant l'estiu d'aquest 2008, en un notable increment de les consultes mèdiques per picades als centres d'atenció primària (CAP) del Baix Ebre i el Montsià, segons dades dels serveis territorials del Departament de Salut a les Terres de l'Ebre. Els experts apunten que els efectes de la riuada del passat maig-juny, arrossegant les larves però també impedint completar un dels tractaments previstos hi hauria contribuït decisivament. Per evitar les doloroses mossegades, la cooperativa Soldebre ha tret al mercat un repel·lent de fabricació pròpia.
Els CAP del Baix Ebre han atès durant aquests set primers mesos de l'any uns 560 casos i 283 el del Montsià, concentrats en el període que va entre els mesos d'abril i juliol. Una xifra insòlitament elevada en aquestes comarques, les més pròximes a la desembocadura del riu, on la incidència de la plaga de la mosca negra havia resultat tradicionalment força més limitada que en el cas de la Ribera d'Ebre que, en el mateix període, registra 1.581 atencions de les 2519 totals a les Terres de l'Ebre.
De fet, l'increment és més que perceptible respecte els 90 i 11 casos a Baix Ebre i Montsià, respectivament, registrats el passat 2007 -amb 2816 casos a la Ribera d'Ebre i 2951 a les quatre comarques- o els 195 i 25 de 2006, l'any que, fins aquests moments, ha registrat un major nombre de demandes d'atenció mèdica per la picada de mosca negra a les Terres de l'Ebre, amb un total de 3.555 actuacions mèdiques als CAP, 3.197 de les quals a la Ribera d'Ebre.
Tot i que les autoritats sanitàries i els experts recorden que molts dels afectats per la plaga ja coneixen el tractament a seguir en cas de picada i no acudeixen als centres sanitaris, el repunt d'atencions en zones on era pràcticament testimonial ve a ratificar la percepció social i dels tècnics d'un augment de la densitats de la mosca negra en punts del curs inferior del riu, com Bítem, Xerta o Tortosa. L'últim punt de mostreig, on també s'han detectat, es troba a l'illa dels Bous, a Vinallop.
De fet, els tècnics del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (Code), que s'encarrega del control de la plaga al Segre i a l'Ebre, es van arribar a detectar fins entre 300 i 400 de larves per quilo de macròfit, a l'alçada de Tortosa.
Efectes contraproduents de la riuada
El director del Code, Raül Escosa, ha explicat que la riuada que va afectar el tram final de l'Ebre els passats mesos de maig i juny amb cabals propers als 2.000 metres cúbics per segon, va permetre fer una neteja del riu 'important' i evitar incidències durant un mes. Però, per contra, el fet que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) mantingués encara durant unes setmanes cabals d'entre 350 i 500 metres cúbics per segon, va fer inviable el tractament previst contra la mosca negra. 'Per això aquesta expansió a la part baixa', ha apuntat.
Tot i recordar que cada any és diferent d'acord amb les variacions del règim fluvial, Escosa no ha ocultat certa sorpresa pel fet que exemplars adults de mosca negra hagin ampliat riu avall el seu radi d'acció, amb un desplaçament de les majors densitats des de la zona de Ginestar i Miravet, on tradicionalment s'han concentrat amb major intensitat els insectes i les larves, cap a la zona al Baix Ebre on, durant aquests últims mesos la seva presència s'ha convertit en generalitzada. 'Potser també la riuada ha arrossegat poblacions cap avall', ha afegit.
Malgrat això, el responsable del Code ha explicat que els tractaments efectuats un cop normalitzat el cabal de l'Ebre -l'últim, el passat 30 de juliol- han donat ja els seus resultats sobre el terreny. La setmana vinent està previst un nou tractament amb el producte biològic BTI, que té una efectivitat propera al 90%. 'Si tot va bé i fem els tractaments que toquen, la controlem', ha insistit. Enguany, l'aplicació de BTI va començar al mes de febrer i podria allargar-se fins desembre.
Repel·lents de fabricació ebrenca
Sigui com sigui, Escosa ha reiterat que la mosca negra 's'ha convertit ja en un ebrenc més' i que els habitants del tram final del riu hauran d'assumir la necessitat d'usar repel·lents o adaptar les seves activitats si volen evitar la virulenta mossegada d'aquest simúlid. Fent confluir la voluntat d'evitar aquestes molèsties, especialment en el cas dels treballadors del camp, i la recerca de noves aplicacions per als seus productes agraris, concretament l'oli d'oliva, la cooperativa Soldebre va posar al mercat el passat mes de maig una línia de repel·lents contra la mosca negra.
El gerent de la cooperativa, Josep Estrada, ha explicat que van treballar en la seva elaboració a partir de l'observació i el coneixement de plantes que són repel·lents naturals, aplicant aquestes essències sobre una base d'oli d'oliva, com a hidratant i reparador de la pell, o sobre una base d'aigua, més lleuger però menys efectiu i durador que l'oli.
'El bo del producte és que serveix tant per la mosca negra com pel mosquit', ha precisat. Distribuïts per agrobotigues i cooperatives de les Terres de l'Ebre, els repel·lents de Soldebre, presentats en ampolles i difusors de diferents capacitats, van passar d'una producció d'unes 60 ampolles setmanals a d'entre 200 i 300, coincidint amb la fase de major virulència de la mosca negra a finals de juny. 'Era el primer any i no pensàvem en aquesta resposta. Vam fer-ho pensant en les possibilitats de donar a conèixer el producte i mostra la seva eficiència', ha explicat Estrada, que no descarta una evolució millorada del producte si continua la demanda.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat