Turisme vol explotar la història i les llegendes catalanes
Tal com fa Escòcia amb William Wallace i el monstre del llac Ness
El conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet, ha presentat el Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya que pretén emular la tradició dels països anglosaxons d'aprofitar els mites, les llegendes i les històries autòctones com a reclam pel turisme. Huguet ha fet referència a l'heroi escocès William Wallace o al monstre del llac Ness per explicar que personatges com el bandoler Serrallonga permetrien renovar l'oferta turística i adequar-la a les necessitats dels segle XXI.
Josep Huguet ha definit l'intangible com aquells elements que 'ja no existeixen però han existit' i que permetran omplir de contingut moltes localitzacions catalanes per potenciar-les com a destí turístic. Catalunya té prou història per aixecar en els pròxims vint anys 'cinquanta' nous centres d'interpretació, ha explicat. Fins ara, el més habitual era invertir, per exemple, en la restauració d'una església i obrir-la alguns dies al públic, això ara 'és insuficient' i cal explotar la història d'aquella església.El turisme del segle XXI, ha assegurat Huguet, està 'basat en l'experiència' i els països anglosaxons 'ens porten 30 anys' d'avantatge en aquest terreny. El mapa presentat per Huguet pretén reformular l'enfocament turístic cap aquest sentit.
El mapa consta de 40 elements intangibles, als quals el Departament donarà suport, i vol convertir-se en un full de ruta que guiï als diferents organismes catalans dedicats al turisme. Huguet ha explicat que són conscients que n'hi ha més però que l'elecció d'aquests 40 respon a la intenció d'evitar que es tapin i s'anul·lin entre ells.
Aquest mapa està emmarcat dintre del Pla Estratègic de Turisme 2007-10 que defineix els tres pals de paller del 'turisme sostenible' de l'Organització Mundial de Turisme (OMT). Aquests expliquen que per considerar sostenibles les polítiques turístiques d'un indret, aquestes han de ser respectuoses amb el medi ambient, han de convertir-se en un motor econòmic per tots els sectors de la zona i no han d'anul·lar la identitat pròpia del territori.
Com exemples d'aquests intangibles catalans ha citat la cacera de bruixes de les Guilleries, el bandolerisme que van viure les comarques d'Osona i la Selva o les històries de 'tolerància i d'intolerància' que van lligades al pas de la comunitat jueva per Girona, Barcelona i Besalú.







