Les esglésies del Pirineu recuperen els seus tresors artístics
Amb còpies de les peces i frescos que es mostren als museus
L'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans va iniciar una tasca sistemàtica d'estudi de l'art, la literatura i la llengua. En una primera fase es tractava d'explorar el territori, accedir a esglésies i monestirs i fer sortir a la llum un llegat artístic i documental que havia restat a l'oblit. L'objectiu era preservar i difondre l'art del Pirineu i evitar que caigués en mans de marxants que ja compraven les peces de valor. Aleshores van decidir aplegar totes les peces i portar-les a museus per preservar-les. Actualment la tendència és mantenir les peces d'art, amb les mesures de seguretat adients, als seus llocs originals o bé retornar-hi còpies.
L'Arxiu Històric Comarcal de Sort mostra fins a final d'agost l'exposició 'La missió arqueològica del 1907 als Pirineus'. Aquesta mostra vol transmetre al públic actual l'emoció de la descoberta dels pioners de la salvaguarda del nostre patrimoni i aplega tota la informació coneguda d'aquest important esdeveniment, per les comarques de la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, que constitueix una de les fites cabdals en la presa de consciència de la importància del patrimoni històric, artístic i cultural de Catalunya. En aquell moment un grup d'erudits van decidir endur-se les peces de valor als museus per salvaguardar-les.Actualment aquesta tendència ha canviat i s'opta per preservar l'art en el seu lloc d'origen. Montardit de Dalt, al municipi de Sort, ha lluitat perquè la creu-padró, una peça gòtica que va ser robada al 1921 i fa uns anys es va localitzar al Museu Maricel de Sitges, propietat de la Diputació de Barcelona, retornés al seu lloc original. L'Ajuntament de Sort, al conèixer on es trobava la peça va sol·licitar a la Diputació la seva cessió, fet al que va accedit l'administració provincial. La cessió de la Creu-Padró s'ha fet per 3 anys. El seu trasllat a Montardit va quedar condicionat a condicionar l'església amb mesures de seguretat. La peça va quedar definitivament instal•lada a l'església el passat diumenge dia 17. D'aquesta manera els veïns de Montardit, 80 anys després, han pogut tornar a veure la peça al seu lloc original.
A la Val d'Aran, el Consell General duu a terme una potent política de conservació que el darrer cap de setmana s'ha vist en una de les actuacions que porta a terme. S'ha presentat al Museu Etnològic de la Val d'Aran els treballs de restauració del Crist de Casarilh. Aquests treballs han permès identificar-lo com un Crist coronada mort del segle XIV. Els treballs de restauració del Crist de Casarilh ha tret ara llum noves dades que fins ara es desconeixien i que donen a la peça un valor força més remarcable del que tenia. Catalogat fins ara com Crist triomfant, la restauració de la talla confirma que ens trobem davant d’un Crist coronat ja mort del segle XIV, deslligat de l'època i influència del taller d'Erill i més proper a obres però avançades, com el Crist de Cubells, a la Noguera.
La peça ha estat repintada dos vegades al llarg de la seva història. La pintura original, datada al segle XIII, es conserva en alguna de les parts. Tot i això, els resultats de l'estudi previ han desestimat la seva conservació.
Una altra restauració que s'ha presentat en els darrers dies ha estat la dels retaules barrocs de l'ermita de la Mare de Dèu de la Caregue i de l'església del Roser de Caregue, al Pallars Sobirà. Obres promoguda i finançada per l'Associació de Veïns de la localitat i inaugurades pel bisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, el passat dia 16. El retaule de la Mare de Déu el van salvar de la crema els veïns del poble per la Guerra Civil. El van amagar a trossos per les cases de Caregue. Un cop finalitzada la Guerra el van retornar al seu lloc original. El retaule va tornar a marxar fa uns mesos per ser restaurat i acabats els treballs ha retornat al poble. Prèviament s'ha dotat, tant l'ermita com l'església, de les mesures de seguretat corresponents.
L'ermita de Caregue albergava una talla romànica que fa anys se la van emportat al Museu Diocesà d'Urgell per motius de seguretat. Els veïns de Caregue, veient les dificultats del seu retorn al poble van pagar-se una reproducció que encara llueix a l'altar major.
A la localitat de Farrera, al Pallars Sobirà, els darrers dies han festejat el retorn, en forma de reproducció del retaule romànic de l'església de la població. Aquest retaule se'l van endur fa uns 100 anys amb la promesa que el restaurarien i quedaria ubicat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, recinte amb millors garanties de seguretat, i que al poble se li entregaria una reproducció del frontal de Sant Roc. Aquesta promesa, feta per la Mancomunitat, els veïns l'han vist complerta fa tot just una setmana amb l'entrega d'una còpia de l'original al poble. Momentàniament quedarà ubicada a l'església però encara es desconeix quin serà el seu lloc definitiu.







