Bernat Joan creu que el català només es normalitzarà amb l'Estat propi
Ha recordat que Espanya és el 2n país més monolingüe de la UE
El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha assegurat que la normalitat de la llengua catalana només arribarà quan Catalunya tingui un estat propi. Si l'islandès 'no està en perill' tot i parlar-lo només uns pocs milers de persones, 'és precisament' perquè Islàndia és un Estat, ha explicat el polític republicà. Joan també ha defensat les tesis del lingüista alemany Till Stegmann, en què afirmava que la gent 'sabria el castellà' sense que s'ensenyés a les escoles. Segons Joan, aquest fet és una 'obvietat', el castellà ja té 'prou presència' a Catalunya. També s'ha referit als signants del 'Manifiesto por la lengua común' per dir-los que s'haurien de preocupar per les dades de la Unió Europea que situen l'Estat al segon lloc dels països amb més monolingües.
Bernat Joan ha assegurat aquest dijous al migdia a la Universitat Catalana d'Estiu que és 'obvi' que la gent parlaria el castellà si aquest no s'ensenyés a les escoles catalanes. 'Potser' farien algunes faltes quan l'escriuen, però que el parlarien és evident, ha explicat. El castellà ja té 'prou presència'. D'aquesta manera ha tret ferro a les polèmiques declaracions del lingüista alemany Till Stegmann. Sí li ha recordat però que és un debat que amb el sistema legal no té lloc.Amb un altre sistema legal diferent, Joan ha explicat que el més oportú seria plantejar-se quines són les llengües que els catalans prefereixen aprendre per relacionar-se amb el món. 'Evidentment' es podria estudiar el castellà i seria 'adequat' estudiar-lo, però no seria 'universalment obligatori' ensenyar-lo a les escoles, ha puntualitzat.
Les afirmacions de Stegmann assegurant que els alumnes de Catalunya parlen un castellà millor que els alumnes d'Extremadura, també han estat defensades per Joan, qui ha recordat que ja s'han fet 'proves presencials' a estudiants de diferents nivells d'Espanya que ho demostren. Els exàmens van assenyalar que els estudiants de Catalunya tenen un nivell de castellà 'molt comparable' a la mitjana de les comunitats lingüístiques que només tenen una llengua. Segons el secretari, això prova que el fet de 'conèixer vàries llengües' suposa un creixement 'exponencial' en les possibilitats d'aprendre una llengua més.
Per aquest motiu s'ha referit als signants del 'manifiesto por la lengua común' per dir-los que allò 'realment preocupant' és que l'estat espanyol tingui un percentatge de població tan alt de gent capaç d'expressar-se només en una llengua. Tot i els 9 milions de catalanoparlants, els 2 milions que parlen gallec i el mig milió de parlants d'èuscar, Espanya, amb vint milions d'habitants monolingües, és el segon país de la UE.
Joan ha declarat sentir-se 'convençut' que la normalitat de la llengua catalana només arribarà quan Catalunya tingui un estat propi. Si l'islandès 'no està en perill' –tot i el fet que hi ha el 'mateix nombre' d'islandesos que de catalanoparlants a la Ciutat de Mallorca- 'és precisament' perquè Islàndia té un estat. Si 'ningú pateix per l'hongarès', ha continuat, és pel mateix motiu malgrat que el nombre d'hongaresos i catalans és molt similar. Al·ludint a la situació del català al Parlament Europeu, Joan ha citat l'exemple del maltès, que té una comunitat de 300.000 habitants i compta amb la categoria de llengua oficial.
Futures friccions per culpa de la tercera hora
Bernat Joan ha assegurat que la tercera hora podria ocasionar 'moltes friccions' entre els partits que formen el Govern. Pels 21 diputats d'Esquerra la qüestió lingüística suposa una 'qüestió fonamental'. La defensa de la llengua catalana és una de les característiques que 'defineixen la identitat' del partit independentista, i aquests 21 diputats escollits pels ciutadans es deuen a la gent que representen. No ha volgut, però aclarir, fins on arribarien aquests friccions. 'No em correspondria a mi decidir si s'ha d'abandonar el Govern', ha explicat.







