Vint anys de les Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalanes
Formen mestres i professionals d'arreu d'Europa
0
CarregantLes Jornades Internacionals de Cultura i Llengua Catalanes que tenen lloc anualment als municipis de Gironella (Berguedà) i Masdenverge arriben aquest estiu a la seva vintena edició. En aquesta ocasió, dotze alumnes, xifra força inferior a la d'altres edicions, han participat en una iniciativa que, des d'enguany, organitzen els dos consistoris sense la participació directa de l'Institut Ramon Llull. Durant aquests vint anys d'existència, les jornades han servit a estudiants, estudiosos i professionals d'Europa i del món per aprofundir els seus coneixements amb estades en poblacions petites, on les respectives variants dialectals continuen sent la llengua vehicular majoritària.
Dotze alumnes provinents d'Alemanya, Rússia, França, Croàcia, Polònia, Romania i, fins i tot, l'Iran, participen enguany en les jornades que, com en anteriors ocasions, han repartit l'estada entre la població de Gironella –entre els passats 10 i 22 d'agost- i Masdenverge –des d'aquest mateix 22 i fins divendres 29-. Amb aquesta doble estada, els organitzadors pretenen que els alumnes puguin conèixer de primera mà les especificitats de cadascuna de les varietats dialectals que s'hi parla (oriental i occidental).
'Hi ha un cert nombre de persones a Europa que tenen el català com a llengua de treball, siguin filòlegs, traductors, intèrprets o lingüístics', ha destacat el coordinador de les Jornades, Alfred Quintana, sobre l'aportació de les jornades en aquestes 20 edicions. Tot i que, segons ha explicat, en aquesta ocasió no ha estat possible en el cas de Gironella, a Masdenverge els alumnes es troben allotjats amb famílies autòctones de la població, fet que afavoreix la seva integració i aprenentatge lingüístics.
El programa de les jornades té una vessant més acadèmica, amb classes de cultura on s'inclou literatura, música, debat social, tradicions, música, dansa o cuina, 'cultura en sentit ampli', precisa Quintana, i llengua catalanes durant els matins, que tenen lloc en centres escolars de les poblacions. Aquesta formació es complementa amb un programa d'activitats amb conferències, excursions, festes, sopars, tallers i participació en diferents costums de cada municipi.
'El curs té la idea de no trobar-se en un lloc molt turístic', justifica l'alemany Andreas Rauch, estudiant de lingüística d'Augsburg, que l'any passat ja va participar en el campus de l'Institut Ramon Llull a Artà (Mallorca) i Canillo (Andorra) i enguany volia conèixer les jornades. 'Són llocs tranquils, tens una llengua més o menys pura en comparació amb altres regions on hi ha una major influència del castella. A més, tens contacte amb gent autòctona d'aquí. Tot és més autèntic aquí, en principi', conclou.
Per la seva banda, l'estudiant polonesa de filologia hispànica Magda Cubala va decidir prendre part en l'experiència, per recomanació d'un professor, després de portar dos anys estudiant el català a la seva universitat a Poznan. Tot i haver visitat grans ciutats, encara no havia viscut en pobles petits 'on es parla més català que castellà', 'a Barcelona es parla poc el català', afegeix. 'La cultura aquí és més compacta que a la ciutat, això és una mica exòtic', assevera.
Aliens a la polèmica que l'aprenentatge del català suscita en alguns sectors a l'estat espanyol, Rauch considera que si bé, per estades laborals curtes i davant la dificultat d'aprendre idiomes, els visitants podessin utilitzar el castellà, creu que en estades de més llarga durada 's'haurien d'integrar més i estudiar la llengua'. Cubala es mostra més taxativa: 'La primera llengua que la gent hauria d'aprendre és el català, que és la llengua que es parla aquí. Hi ha un concepte fals, que amb el castellà es pot sobreviure aquí. A Barcelona, potser sí. Però als pobles petits, no', argumenta.
Descens de participants
L'organització no ha obviat que el nombre de dotze participants d'enguany es troba lluny dels 22 de l'any anterior i de les fins a 80 sol·licituds que es van rebre anteriorment. El fet que enguany l'Institut Ramon Llull deixés l'organització de les jornades i s'hagi limitat a atorgar beques als estudiants (que paguen 600 euros per assistir a les jornades amb totes les despeses cobertes, excepte el desplaçament des del seu lloc de residència) dintre del seu programa general i ajuts als consistoris es trobaria, en part, darrera d'aquesta situació, segons ha admès Quintana.
De fet, bona part de la promoció de les jornades en universitats estrangeres es fa a través dels lectors universitaris de català, sota el paraigua de l'Institut Ramon Llull. Amb la seva desvinculació organitzativa, la informació a les universitats estrangeres i als potencials interessats no hauria arribat a temps o de forma complerta, apunta.
'Enguany s'han ajuntat tota una sèrie de coses', ha abundat. Factors conjunturals, com l'esmentat, o d'altres més estructurals, que farien referència al 'descens' de l'interès pels estudis de filologia i les lletres a Europa i arreu del món. 'No sabem si en un futur proper recuperarem aquesta tradició. O si el descens de la demanda serà més estructural', assegura Quintana, tot recordant els descensos cíclics de matriculats en anys anteriors i mostrant la seva confiança en la continuïtat de les jornades, malgrat els entrebancs.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat