Cultura Última actualització Dimecres, 1 de desembre de 2010 05:00 h

Reivindicacions i celebració marcaran els actes commemoratius dels 40 anys d'ACPV

L'entitat considera positiu el seu creixement en quatre dècades però remarca la preocupació per la situació de la llengua i la cultura dels valencians

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) celebrarà al llarg de 2011 el seu 40è aniversari amb una sèrie d'actes que tindran els seus punts culminants en una gran celebració al febrer a València i en la tradicional manifestació del 25 d'abril, commemoració de la desfeta d'Almansa. L'entitat ha reunit aquest dimarts destacats representants de la societat civil valenciana per anunciar les activitats commemoratives, que barrejaran mobilització i celebració. El coordinador d'ACPV, Antoni Gisbert, ha fet un balanç positiu dels èxits de l'entitat en el capítol lingüístic com 'la fi del debat jurídic sobre la unitat de la llengua' però ha mostrat 'preocupació' per l'actual situació política al País Valencià.

L'any 2011 Acció Cultural del País Valencià commemorarà els seus 40 anys amb una sèrie d'actes marcats per la celebració de quatre dècades en defensa de la llengua i la cultura dels valencians i per la 'preocupació' per l'actual situació que travessa el territori.

L'actual president d'ACPV, Eliseu Climent, ha fet durant la seva intervenció un repàs des dels inicis de l'entitat, l'any 1971, dins d'un context de clandestinitat i d'una 'il·legalitat' que no es va resoldre fins l'any 1978. Climent ha destacat 'la gran sort' d'haver tingut al costat i en aquells inicis gent com Joan Fuster, primer president d'ACPV, Vicent Ventura o l'escultor Andreu Alfaro.

L'històric activista i editor valencià ha repassat breument les quatre dècades d'història d'ACPV, remarcant que els anys 70 del segle passat varen ser 'anys de consolidació i de formació de mestres en la llengua del país'.

Climent ha destacat que en aquells anys 'es varen formar més de 10.000 mestres de català, més que a Catalunya i Balears' i que aquest fet va servir per quan, arribada la democràcia es promulgar la Llei d'ús i ensenyament del valencià, el professorat estigués format.

Als anys 80, ha relatat Climent, 'la preocupació d'ACPV va ser l'ensenyament i dels mitjans de comunicació, la democratització de la universitat, els repetidors de TV3 i la primera gran mobilització per tenir una televisió en llengua pròpia al País Valencià'.

La creació de grans institucions com la institució Lluís Vives, l'assemblea de regidors Joan Fuster, l'Institut Villalonga d'economia i empresa i l'apartat científic amb la Joan Baptista Peset, són fruit dles anys 90, 'anys de grans mobilitzacions al país amb el bloc de progrés Jaume I', ha remarcat el dirigent d'Acció.

Per Eliseu Climent, aquesta dècada que ara culmina, ACPV ha posat 'especial èmfasi en els serveis jurídics' i 's'han guanyat batalles en favor de la unitat de la llengua' i 'molts debats de democratització del país'. Totes aquestes accions han finalitzat amb la creació del centre Octubre, que concentra les seus de les diferents institucions i esdevé un gran centre cultural a la capital del País Valencià.

'Acabem amb una estructura territorial molt forta, articulant una xarxa important del país de cara a treballar pel que diu el primer article d'ACPV, defensar el patrimoni cultural, artístic i natural del valencians', ha conclòs Climent.

El coordinador d'ACPV, Antoni Gisbert, de la seva banda, ha fet un 'balanç molt positiu' dels 40 anys de l'entitat, subratllant la millora de la presència de la llengua en molts àmbits, en la gent jove o 'la fi del debat sobre la llengua des del punt de vista jurídic'.

Tot i així, Gisbert mostra la seva 'preocupació' per la situació de la cultura i la llengua dels valencians. En la seva opinió, el govern valencià 'ha multiplicat les agressions a la llengua i a la cultura, en un context en què paradoxalment la relació entre la societat valenciana i catalana és cada vegada més normalitzada i més necessària com eixida a la crisi'.

Gisbert considera que 'Camps no atempta només contra la llengua i la cultura sinó que ho fa contra els interessos dels valencians'.

El coordinador de l'entitat ha avançat els actes de celebració que tindran un dels seus punts culminants amb un gran acte al febrer a la ciutat de València com 'un homenatge a la nostra gent'.

Gisbert també ha explicat que al llarg de 2011 es treballarà en diferents àrees per arribar a diversos sectors i que es farà 'unitàriament i des del consens amb diferents entitats'. En aquest punt ha posat com exemple l'èxit de la campanya en favor de la ILP Televisió sense Fronteres, aconseguint 600.000 signatures, més de 250.000 de les quals provenien del País Valencià.

ACPV farà campanyes en favor de la llengua, destinades a promoure el seu ús social en diferents àmbits i organitzarà, com cada any, la manifestació del 25 d'abril, commemoració de la desfeta d'Almansa (1707) a mans de les tropes de Felip V, 'com un dels moments més importants' de les celebracions.

Destacats representants de la societat civil del País Valencià com els principals líders sindicals, veus de la cultura i l'associacionisme valencià així com històrics de l'entitat han acompanyat Acció Cultural del País Valencià en la presentació dels actes del seu 40è aniversari.