Moisès Broggi i Montserrat Carulla rebran la Medalla d'Or de la Generalitat
Són el primer metge i la primera actriu a rebre-la
0
CarregantEl Govern ha acordat aquest dimarts concedir la Medalla d'Or de la Generalitat al metge Moisès Broggi i a l'actriu Montserrat Carulla, com a mostra del reconeixement i l'agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país. Es tracta del primer metge i la primera actriu que reben aquesta distinció. La Medalla d'Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern, i expressa el reconeixement del Govern de la Generalitat envers aquelles persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.
Nascut el 18 de maig de 1908 a Barcelona, Moisès Broggi va entrar a la Facultat de Medicina al 1924 i es va fer metge i cirurgià al costat de professors com el doctor Agustí Pedro i Pons i els germans Trias i Pujol. Amb ells va col·laborar en l'esforç de renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona dels anys trenta.
Va participar activament en la Guerra Civil com a cap d'un dels tres equips quirúrgics de les Brigades Internacionals que operaven en el front i va crear els hospitals mòbils, experiència que considera summament enriquidora. Després de la batalla de Terol va tornar a Barcelona on Joaquim Trias el va posar al front de l'Hospital Militar de Vallcarca tot i que tenia la plaça de metge a l'Hospital Clínic.
En acabar la Guerra va estar sotmès a depuració pel Tribunal Sumaríssim per haver participat a la guerra i ser ajudant de Joaquim Trias a la Universitat Autònoma. El Tribunal el va condemnar a no poder entrar a cap hospital ni Centre Sanitari Oficial. Aquesta situació no va impedir que en la pràctica de la medicina privada es convertís en un dels cirurgians més prestigiosos del país i que exercís la professió fins als vuitanta anys, havent introduït al nostre país avenços de la cirurgia moderna i contribuint sota el seu mestratge a la formació de cirurgians.
Interessat sempre per la cultura i l'humanisme, ha treballat en l'estudi de l'anatomia quirúrgica. Ha estat President de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i membre fundador de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1966), en fou elegit President el 1980. El 1981 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
En 2001 publicà les seves 'Memòries d'un cirurgià, anys de plenitud', que han tingut una àmplia difusió, ha exposat el Govern. El 18 de maig d'enguany, data en què va complir 100 anys, la consellera Carme Capdevila li va fer entrega de la Medalla Centenària de la Generalitat. Se li ha atorgat, també, el Premi Nacional de Cultura, que es lliurarà el proper dia 5 d'octubre a Manresa.
Montserrat Carulla i Ventura, una de les actrius catalanes més rellevants
Nascuda a Barcelona el 19 de setembre de 1930, Montserrat Carulla va començar fent teatre amateur, i va realitzar alguns cursos a l'Institut del Teatre de Barcelona a finals dels anys 40. Fins el 1960 no va començar a treballar en el teatre professional amb 'Soparem a casa', 'El fiscal Recasens' i l'adaptació de 'Romeo i Julieta' de Josep Maria Segarra. Va marxar dues temporades a Madrid i va tornar a Barcelona el 1964.
Del 1970 al 1976 va cursar Historia de l'Art a la UB. Des d'aleshores ençà ha fet de dobladora al català i al castellà. Ha participat en nombroses obres de teatre, entre d'altres 'L'enterrament és a les quatre', de Joan Vila Casas; 'Mort de Dama', de Llorenç Villalonga; 'La filla del Mar', d'Àngel Guimerà; 'Pigmalió', de George Bernard Shaw; 'La vídua trapella', de Carlo Goldoni, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany; 'Hamlet',de Shakespeare, dirigit per Pere Planella; 'Primera història d'Esther', de Salvador Espriu; i 'Música per a una nit d'estiu', de Stephen Sondheim.
També ha participat en nombroses pel·lícules com 'Surcos' (1951) de José Antonio Nieves Conde; 'Cambio de sexo' (1977) de Vicente Aranda; 'Companys, procés a Catalunya' (1979) de Josep Maria Forn i Costa; 'El Vicari d'Olot' (1982) de Ventura Pons; 'La ciutat dels prodigis' (1999) i, darrerament, 'El orfanato' (2007) de Juan Antonio Bayona. També ha treballat en algunes sèries de televisió, com 'Secrets de família' (1995), 'Dones d’aigua' (1997), 'El cor de la ciutat' (2000) a TV3 o 'Hospital Central'. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1999 la Medalla d'Or al Mèrit Artístic.
Des que es va crear la Medalla d'Or de la Generalitat, el 1978, s'ha atorgat a 48 personalitats i tres entitats. Els darrers premiats han estat Gregorio López-Raimundo, Joan Raventós i La Caixa el 2005, Antoni Gutiérrez Díaz el 2006, i els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, l'any passat.
Imprimir
Enviar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat