Garzón podria jutjar les desaparicions durant el franquisme
Ha demanat un cens dels desapareguts
2
Carregant
El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón ha emès aquest dimarts una interlocutòria on demana a les entitats denunciants de les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme que aportin en 15 dies una 'relació sistemàtica' de persones que suposadament van ser assassinades per les tropes franquistes a partir del 17 de juliol de 1936, així com la seva ubicació possible. Aquest cens, que diverses administracions com la Generalitat de Catalunya ja elaboren des de 2003, ha de permetre a Garzón decidir si obre causa judicial o no per investigar les desaparicions durant la dictadura, tal com s'ha fet a Xile o a l'Argentina. La Generalitat i diverses entitats denunciants han celebrat la iniciativa, mentre que des del Partit Popular s'hi han mostrat contraris, assegurant que 'reobrir les ferides del passat no condueix enlloc'.
El jutge ha obert una investigació per provar de fer un cens de desapareguts del franquisme i determinar, posteriorment, si admet a tràmit les demandes. Garzón ja va demanar dilluns a l'Estat, al Centre Documental de la Memòria Històrica, a la Conferència Episcopal, al Valle de los Caídos i als ajuntaments de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid, que aportin les dades de què disposin sobre les persones desaparegudes com a conseqüència de 'l'alçament nacional'.
La nova interlocutòria es dirigeix a les entitats que han sol·licitat que s'obri una causa sobre les desaparicions del franquisme: la CNT, les associacions per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, el País Valencià, Aragó, la Comisión pola Memoria Històrica do 36 de Ponteareas i diversos particulars.
Garzón demana als denunciants que en quinze dies enviïn la relació de persones desaparegudes de què disposen per tal de resoldre sobre la competència de l'Audiència Nacional 'tan aviat com sigui possible' i 'obtenir les dades necessàries per a dictar la interlocutòria corresponent'. Aquesta relació, segons el jutge, també hauria d'incloure els noms de les persones de les que se n'ha trobat els cossos, els llocs on se'ls ha localitzat i la data de la troballa.
D'altra banda, les entitats denunciants demanen que Garzón investigui les desaparicions com a crims contra la humanitat i que es consideri l'Estat espanyol com a responsable dels casos d'assassinat.
Els cens català, a la seva disposició
Al Principat, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha valorat molt positivament la investigació oberta pel jutge Baltasar Garzón sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Segons Saura, es 'reafirmen així les actuacions que ja s'estan fent a nivell legislatiu (Llei del Memorial Democràtic i Llei de la Memòria Històrica) per recuperar la memòria històrica i dignificar les víctimes de la Guerra Civil'. El conseller ha recordat que el Govern ha estat pioner a tot l'Estat en l'elaboració d'un cens de desapareguts durant la guerra o sota el règim franquista i en l'elaboració d'una Llei de Fosses i Desapareguts.
Saura, responsable de les polítiques de recuperació de la memòria històrica del Govern, també ha posat a disposició del jutge el cens de desapareguts que elabora la Generalitat des de l'any 2003 si ho considera necessari.
"Aprendre del passat perquè no torni a succeir"
Des de la Fundació Pere Ardiaca, la iniciativa de Garzón 'és una reclamació de les associacions de recuperació de la memòria històrica i democràtica'. En aquest sentit, considera 'que és una prova de normalitat democràtica esclarir tot el que va passar durant la dictadura franquista'. Així ha manifestat que s'ha de buscar l'objectiu 'd'aprendre del passat perquè no torni a succeir mai més i caminar així cap a una societat democràtica plenament avançada, en la qual no quedin impunes els crims contra la humanitat'.
També ha reclamat que 'es prenguin les mesures necessàries per deixar sense validesa legal les decisions repressives derivades de l'entramat jurídic del franquisme'. En aquest sentit, han demanat 'l'anul·lació dels judicis sumaríssims'.
El PP, contra la investigació
Per la seva banda, el líder del PP, Mariano Rajoy, s'ha pronunciat aquest dimarts en contra de la iniciativa del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón d'elaborar un cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme per decidir si obre, o no, una causa judicial. Rajoy ha assegurat que no és partidari de 'reobrir les ferides del passat' perquè 'no condueix enlloc', i que, per contra, és 'partidari de mirar al futur' perquè 'el millor de la Constitució de l'any 1978' va ser 'que els Espanyols es van posar d'acord per mirar al futur i construir junts un futur millor per a tots'.
Imprimir
Enviar
Polinyà
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat