Castells desmenteix que es plantegi abandonar el PSC
Especulacions periodístiques asseguraven ahir que estava bastint ponts amb Josep-Lluís Carod-Rovira per articular 'un espai nou de l'esquerra catalana' · Vol un PSC que no sigui 'residual amb l'únic objectiu d'ajudar el PSOE'
'Per suposat que no me'n vaig del PSC', ha deixat ben clar avui el conseller d'Economia i Finances en funcions, Antoni Castells, i un dels principals abanderats més de l'ala catalanista del PSC. Per bé que ahir tot un seguit de rumors periodístics donaven per fet que Castells abandonaria la formació per bastir un nou projecte amb Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), avui ho ha desmentit rotundament. Castells somia amb un PSC 'autònom i independent del PSOE, amb el qual hi pacti, però que tingui com a primer objectiu servir el país'.
Castells, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha explicat que ara per ara la seva preocupació és la de donar un contingut ideològic sòlid a aquesta primera idea, no pas plantejar batalla per fer-se amb el lideratge del partit. 'No m'interessen les batalles fratricides que responen a petites ambicions personals'. I ha afegit: 'Si a d'altres els interessa estar al capdavant del vaixell, encara que aquest estigui al fons del mar, a mi no.'En vista dels pèssims resultats de diumenge, Castells diu que no es conforma en veure 'com el PSC va lliscant cap a un pendent en què, cada cop més, va deixant de ser el pal de paller del catalanisme', sinó que ell aspira a un 'projecte polític majoritari, obert al conjunt de la societat catalana i amb ambició de país'.
Ara per ara, té ben clar que el PSC liderat per José Montilla, Carme Chacón i Celestino Corbacho 'no és el partit que voldríem', per bé que 'el que no faré serà afeblir-lo, perquè ara el que convé és redreçar-lo'.
Joan Raventós
Castells s'ha referit expressament a la figura de Joan Raventós -fundador del PSC i president del Parlament entre el 1995 i 1999- com a exemple a seguir per retornar a la centralitat política catalana.
Raventós fundà el 1976 el PSC-Congrés, que un any més tard va formar coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE, que poc després es convertiria en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del qual en va ser elegit primer secretari.
Amb aquest referent clar, Castells creu que 'el que hem de fer és obrir-nos, sumar, reconstruir i comptar amb gent que no és només del PSC: demòcrates, progressistes, del centreesquerra català...' Amb aquesta intencionalitat seria amb la que s'hauria reunit amb Carod-Rovira, no pas amb la intenció de formar un projecte confrontat al del PSC, com ahir afirmaven el digital Vilaweb i el nou diari Ara.
Grup propi
Com a màxima reivindicació nacional que plantejaria aquest nou PSC amb què somnia Castells seria la de disposar un grup parlamentari propi al Congrés espanyol per 'expressar la nostra veu al conjunt d'Espanya', que 'evidentment recolzaria un president del PSOE, però no pas a qualsevol preu'.