Carod-Rovira reclama amb un poema de Màrius Torres que es recuperi el que s'ha perdut en la derrota
'La ciutat llunyana' parla de 'la ciutat d'ideals que volíem bastir' i que ha quedat 'entre runes de somnis colgats
18
CarregantEl vicepresident del Govern en funcions, Josep Lluís Carod-Rovira, ha sorprès aquest dijous amb una nova entrada al seu bloc en què demana que es recuperi el que s'ha perdut en la derrota. Ho fa mitjançant el poema 'La ciutat llunyana' de Màrius Torres, però sense cap anotació pròpia ni explicació o contextualització a la realitat actual dels versos del poeta lleidatà. D'aquesta manera, Carod-Rovira deixa espai i llibertat a les deduccions del lector a través d'un sonet que parla de 'la ciutat d'ideals que volíem bastir' i que ha quedat 'entre runes de somnis colgats, més prop de terra' però que apel·la a 'esperar la nova arquitectura' d'un país 'que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe'.
'Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir'. Així és com acaba la primera estrofa d'un dels poemes més coneguts de Màrius Torres, el que Carod-Rovira ha escollit per expressar el que ell sent en aquest moment, després de l'ensulsiada que el seu partit va patir a les eleccions del passat 28 de novembre. Però el vicepresident en funcions no ho acompanya de cap explicació, considera que el sonet de Torres ja expressa amb prou plenitud -la plenitud de la suggestió i la interpretació subjectiva- els seus pensaments i sentiments vers la situació en què ha quedat el país després de la desfeta electoral d'ERC, el partit que va liderar i del qual més tard es va haver d'apartar i que ara ha vist com naufragava, baixant dels 21 diputats als 10. En aquest sentit, Carod-Rovira es fa seu també el cant a l'esperança que expressa el poema, donant pas així a una nova etapa de canvis i plans de futur que el republicà té previst concretar passat el pont de la Puríssima.
Dolor per la derrota
Carod-Rovira fa seu el cant trist per la desfeta que descriu Màrius Torres, però també el cant a l'esperança que fa a la segona part del sonet. Torres, que va compondre el poema després que les tropes franquistes ocupessin Barcelona, expressa el dolor per la destrucció del somni de bastir una ciutat ideal seguint els valors del noucentisme. La ciutat de Torres s'enfonsa perquè ha perdut la seva redemptora, la ciutat dels ideals, el model platònic d'arrel noucentista que, malgrat les adversitats, resta amb expectatives de futur en el món de les idees, el que Torres anomanea la ciutat llunyana.
En aquest sentit, el poema mostra el mensypreu cap al món i cap a la vida en considerar-la plena de dolor per la derrota i d'enyorança per la ciutat somiada. Així, lamenta que 'la ciutat d'ideals que volíem bastir' ha quedat 'entre runes de somnis colgats, més prop de terra'. Amb tot, fa un cant a l'esperança perquè 'ja no ens queda cap més consol que creure i espera la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sol'. D'aquesta manera, reconeix que potser hi ha una ciutat 'més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fer'. Un nou somni que 'de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins'.
Imprimir
Enviar
barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat